dimarts, 28 de desembre de 2010

Descobriment científic que dóna explicació a certs comportaments dels catalans

Un grup de científics de que treballen al Reed College de Porland, experts en el genoma humà, han descobert que un percentatge molt alt dels catalans tenen alterats uns gens associats a petits trastorns mentals relacionats amb el masoquisme i la resignació, que provoca que aquest quedi accentuat en alguns aspectes.

L'investigador que va dirigir l'experiment, Peter J. Russell, comenta que tot va començar fa dos anys amb dues estudiants en pràctiques catalanes que van estar treballant al seu departament. Es veu que contínuament parlaven dels greuges que patien els catalans, el que estava passant amb la seva constitució autonòmica (l'estatut), espoli fiscal, les infraestructures, pressupostos que no es complien, precarietat de la seva llengua davant del castellà,... Comenta que el que va trobar sorprenent és i que hi havia moments en que estaven molt indignades però, en poca estona se'ls passava i acabaven acceptant i resignant-se en silenci amb el nou greuge.

També explica que tot va començar com una broma. S'havia informat que el que deien les dues noies catalanes era totalment verídic i en alguns casos fins i tot pitjor. I és que es pregunta que quin poble aguanta que cada any li robin més de 4.500 euros per persona (sumant espoli fiscal i de la Seguretat Social) en nom de la solidaritat i no es revolta? A partir d'aquí, i aprofitant ser experts en malalties genètiques, van analitzar el seu ADN i van comprovar que les zones que es pensa que poden estar associats a comportaments tipus el masoquisme tenien unes lleus diferències respecte a la mitjana.

Després d'aquest sorprenent resultat, van buscar totes les mostres d'ADN que tenien provinents de Catalunya i van repetir el mateix anàlisi. Els resultats van ser sorprenents: un 79% dels casos analitzats patien aquesta estranya mutació. El més sorprenent però, va ser que un 72% dels catalans originaris d'altres regions espanyoles també la patien i d'una manera encara més accentuada. Explica que després d'observar les dades de la mostra i estudiar el comportament d'aquestes persones, ho troba del tot coherent ja que pateixen els mateixos greuges i directament no se les creuen y en donen la culpa els propis catalans.

I és que li resulta molt curiós que acceptin com a solidaritat cap a Espanya una quantitat molt superior als 22.000 milions d'euros a l'any, només amb l'excusa de que ells també són espanyols. Troba incomprensible que amb aquesta quantitat, no siguin conscients, que Catalunya sola, i sense l'ajut d'Alemanya, aquesta mateixa tardor, podria haver rescatat financerament a Grècia.

I és ara han obert una nova línia d'investigació. Estan molt interessats en descobrir que ha passat amb aquest percentatge tant elevat de catalans procedents d'altres regions d'Espanya.  No volen avançar res encara, ja que estan en una fase molt prematura de l'estudi, però estan treballant en la base de que hi ha alguna cosa que ha alterat aquests gens. Si això fos així, molts dels estudis on es fonamenten els coneixements del genoma humà quedarien entre dit i s'haurien de replantejar.


Acabarà sent certa la dita de que el Català no neix, es fa. Hem de llençar la criptonita que ens ha tingut sodomitzats tants anys.

I és que tal com deia en Joan Sales, els catalans sovint som imbècils, però no per això hem de deixar de ser catalans. El que hem de deixar de ser és imbècils!


Actualització a dia 29 de desembre:


Com ja haureu intuït tots, el dia de la seva publicació era el dia dels innocents i aquesta noticia era falsa.

La llàstima però, és que no del tot, ja que en general, els comportaments que s'hi exposen, crec que són totalment certs. Davant l'espoli fiscal, la precarietat de la nostra llengua, el tribunal constitucional, l'engany de l'estatut... sempre hem tingut una primera reacció d'indignació però que ha quedat oblidada al cap de pocs dies.

És trist, però ja ens coneixen i saben que per molt que cridem el primer dia, acabarem callant i acatant.

Sabeu que la paraula acatar vol dir obeir i sotmetre’s?

dilluns, 27 de desembre de 2010

Hem de tornar a ser noticia al New York times!

L'any 2006 l'exercit espanyol va ser derrotat per ser noticia al New York Times. Va ser quan el tinent general José Mena Aguado en el discurs de la pasqua militar del 2006 afirmar d'una manera resumida: "Si los políticos no paran el estatuto, lo parará el ejercito a las ordenes del rey".

Per estrany que pugi semblar el seu cessament no va ser constitucional, però es veu que això no va agradar gens als mercats borsaris. Les accions de determinades empreses i bancs espanyols van començar a caure i calia actuar amb contundència. Això

I és que una dada potser més més important que el que s'ha explicat abans, és que els discursos solemnes de la pasqua militar requereixen l'aprovació del ministre de defensa, de la Moncloa (Zapatero) i no se si del propi rei. Com és que van permetre aquest discurs? O no se'l van llegir o hi estaven d'acord, no? Dimissions? No n'he trobat cap.




Tenint en compte aquest precedent i que ara, el mateix govern espanyol també recorrerà al constitucional contra la llei de consultes populars a Catalunya (una llei molt que ja indica que qualsevol consulta requereix l’autorització de l’estat), em plantejo:

Si un referèndum és la màxima expressió de la democràcia, a Espanya hi ha democràcia? 

També m'he estat plantejant el perquè d'aquesta actitud si les pot acabar denegant. No serà que no vol tornar a ser noticia al New York Times prohibint una consulta!

Hem de tornar a ser noticia al New York Times!


Us recomano llegir aquesta editorial al New York Times: Army Troglodytes in Spain o a The Economist: A Catalan kerfuffle.

dilluns, 6 de desembre de 2010

Resposta d'Esquerra a la "carta oberta d'un votant de SI als dirigents d'ERC"

Aquí podeu llegir la resposta d'Esquerra a la carta oberta d'un votant de SI als dirigents d'ERC:

Us deixo amb la resposta que m’ha enviat ERC per correu electrònic. Està treballada però després de llegir-la diverses vegades m’ha decebut bastant. Intentaré explicar el perquè:

Hi ha por a que Ciutadans i PP facin el mateix. Jo no ho crec, són partits rivals. Espero que ERC i SI no ho siguin mai. Si tenen l’objectiu comú de la independència, no haurien de ser-ho, no?  Personalment, crec que Ciutadans i PP poc més poden créixer a Catalunya. Només creixeran esgarrapant una part de vots del PSOE o entre ells mateixos. Respecte als partits independentistes, si a les enquestes en som un 47%, hi ha molt potencial per a créixer.

Queda clar que no prendran la iniciativa, demanant només a canvi que SI treballi per la independència. Aquesta demanda l’he fet a ERC i no a SI, ja que entenc perfectament la postura de SI sobre aquest tema: no vol néixer amb les mans lligades. És el mateix argument per al qual no ha volgut demanar préstecs a cap banc o caixa.

ERC ha estat 7 anys al govern, en cap moment, ni jo ni molta més gent hem tingut la sensació de que treballessin per la Independència, només cal veure els resultats de les últimes eleccions. Per posar alguns exemples, quan s’ha parlat d’infraestructures, els bons de la Generalitat o de retallades de sous de funcionaris, no heu estat capaços d’utilitzar el govern per posar sobre la taula la manca real de finançament i d’autonomia de Catalunya respecte als temes importants i que sent un país en ple dret, s’haurien pogut prendre altres decisions o que possiblement no haguessin fet ni falta.

Després de tot el que ha passat amb l’estatut i com ens han pres el pel, encara tenen ganes de tornar a Madrid a demanar un Concert Econòmic. Potser abans de la sentència del constitucional sí que es podia plantejar, però ara, amb la sentència, ja ens han dit que no pot ser, que no és constitucional. Potser el partit de torn si està en minoria ho accepti. Però que farà el partit de Madrid que estigui a l’oposició? Anar al constitucional de nou? Si tenim sort, només perdrem una legislatura amb el concert. Què intentaran els partits autonomistes catalans? què en siguin vàries! I mentrestant anirem patint un espoli xifrat en 22.000 milions d'euros cada any.
      Un exemple, si a les properes generals el PP guanya amb majoria absoluta? Ja m’imagino a CiU dient que s’haurà d’esperar a la propera legislatura. Què ara no és moment. Què dirà ERC?

      I sobre el referèndum que proposeu? Doncs quasi aplica tot el que he comentat abans, no és constitucional i mai es permetrà.

      Quan aprendrem que a Madrid ja no s’hi ha de tornar més? Què cal un canvi d’estratègia tal com ha indicat Solidaritat?

      Un avís, ja m'imagino a CiU fent campanya a les generals demanant el vot útil amb l’excusa d’aconseguir el Concert Econòmic. Així que aquest seguidisme serà utilitzat per CiU per prendre encara més votants a ERC.



      Aquí teniu la resposta d'Eduard Vila (Gabinet de Comunicació de Esquerra):


      Jordi,

      estudiarem el teu suggerimewnt/petició, sens dubte. De totes formes de moment ningú no ha demanat a Esquerra el seu suport per crear un nou Grup Parlamentari. No ho ha fet a hores d'ara SI. Tot i així, fer-ho o no fer-ho dependrà de la Mesa del Parlament i també caldrà admetre que si es fa l'excepció per a SI també s'haurà de fer per a C's (el PP els hi podria prestar). Però si SI ho demana, per Esquerra no ha de quedar.

      Pel que fa a la primera apreciació, no hi puc estar d'acord. Sempre, sempre, sempre, Esquerra ha treballat per la independència, abans amb 21 diputats de 135 i ara amb deu. No ens pots dir que cal començar a fer pedagogia quan Esquerra fa vint anys que fa pedagogia sobre l'espoli fiscal, vint anys. Abans absolutament en solitari. Afortunadament aquesta batalla, la de l'espoli fiscal, ja l'hem guanyada. La majoria dels catalans avui n'és conscient. En tot cas, no treballava per la independència qui va anar a votar favor de l'Estatut retallat.

      En qualsevol cas en el nou Parlament hi haurà 14 diputats de dues formacions polítiques que es reclamen independentistes, lluny, molt lluny d'una majoria sobre 135. I mentrestant no ens pensem quedar amb els braços creuats. Esperem no trobar-nos sols defensant l'aplicació de la llei del Cinema, ni trobar-nos sols defensant la potenciació de les delegacions catalanes, ni trobar-nos sols defensant el català pels docents universitaris, ni trobar-nos sols defensant el català com a llengua comuna en la llei d'Acollida... són temes molt vitals. No ens quedarem de braços creuats fiant-ho tot a un futur en que tinguem majoria.

      Com a votant de SI -i aprofitant l'avinentesa- et demanem també que exigeixes a SI que no ens deixi sols defensant totes aquestes qüestions i que no permetin que CiU es faci enrere amb la petició del Concert Econòmic que ja estan refredant abans de començar. S'ha d'anar a defensar el Concert a Madrid. I tant! Però el que s'ha de tenir clar és que quan ens diguin que no, no permetre que a CiU restin impassibles o que ens facin passar amb raons. S'hi han compromès amb campanya, ara toca a exigir que compleixin. És aleshores quan s'ha de demostrar que allò que es demana a Madrid es vol de debò i anar tots a una, tots els que vulguin sumar.

      Una abraçada,

      -------------
      Eduard Vila
      Gabinet de Comunicació

       

      dimecres, 1 de desembre de 2010

      Carta oberta d'un votant de SI als dirigents d'ERC


      Com a ex votant vostre, i ja que en les vostres valoracions he interpretat ganes de recuperar la confiança de part de l’electorat perdut, em dirigeixo a vosaltres per a demanar-vos que des d’avui mateix torneu a treballar per a la independència i que oferiu la vostra ajuda a Solidaritat Catalana per a que pugui tenir grup parlamentari propi.

      Segurament ignorareu o us posareu les mans al cap per la meva segona demanda. Però cal recordar que això ja s'ha fet altres vegades. Que jo recordi, al parlament espanyol s’ha fet un mínim de dues vegades i en almenys una, n’heu estat part beneficiada. Per què no poden fer-ho dos partits a Catalunya i amb un mateix objectiu? No esteu ja proposant anar conjuntament a les municipals? Podeu començar amb un gest com aquest.

      Un acte valent d’aquest tipus servirà per mostrar que no hi haurà una guerra entre aquests dues formacions per veure qui es queda amb els votants de l’altre. A més, la veu independentista se sentirà més que mai dins del parlament català. Hi hauria dos grups independentistes amb veu pròpia que podrien proposar lleis i posicionar a la resta de partits autonomistes en situacions compromeses que sempre han esquivat. Segurament seran discursos diferents i molts cops amb crítiques constructives, però sempre amb un mateix objectiu.

      Treballant conjuntament serà més fàcil aconseguir-ho. Hem d’aprofitar plenament la força que pot donar-nos tenir dos grups parlamentaris propis i independentistes al parlament: l’espoli fiscal, la manca de finançament, la impossibilitat del concert econòmic, el que acabaran representant les retallades a l’estatut ha d’estar en boca de tothom i amb el màxim d’arguments possibles. Cal començar a fer pedagogia per convèncer als que encara es pensen que mai seran independentistes o als que ho son i estan darrere d’unes sigles autonomistes. És d’allà on hem d’esgarrapar almenys el 47% d’independentistes que sortim a les enquestes.
      Ara és el moment dels polítics valents!

      Cordialment,

      Jordi Olivé

      dimarts, 16 de novembre de 2010

      No eren prou notícia?

      Ara que no paren de recordar-nos que estem en campanya electoral, potser ha arribat el moment de recordar algunes noticies del darrer mes i que quasi no han tingut ressò en els mitjans de comunicació. Està clar que la intenció era fer callar a les noves formacions independentistes i no donar més arguments als seus possibles votants. Valoreu vosaltres mateixos.

      S'ha fet públic que Catalunya té un superàvit en la Seguretat Social de 1.422 euros per habitant a l'any. Vista la quantitat, per què hem de retallar les pensions o augmentar l'edat de jubilació a Catalunya? Hem de sumar aquest import als 22.000 milions d'espoliació fiscal anual, que es corresponen a més de 3.000 euros per català? En quins mitjans de comunicació ha estat portada aquesta noticia?

      Portem setmanes de campanya electoral, els noticiaris ens ho recorden constantment, però els partits polítics amb representació parlamentària i mitjançant el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), varen prohibir emetre publicitat política a ràdios públiques i privades durant la precampanya. Això va perjudicat a entitats com al Cercle Català de Negocis, que no li van permetre d'emetre unes falques radiofòniques sobre l'espoli fiscal, o a les formacions polítiques sense representació parlamentària com Solidaritat Catalana per la Independència, les quals no tenien possibilitat de sortir als informatius. No seria un intent d'apagar les veus i amagar els arguments als nous partits independentistes?

      Hi ha hagut filtracions de que en un gran grup de comunicació privat català s'ha prohibit esmentar el nom de Joan Laporta, cap de llista de SI, en tot allò que no siguin temes relacionats amb el Barça, amb l'única finalitat de silenciar la seva carrera política.  Hi haurà més mitjans en la mateixa situació? Es podrà criticar molt als seus caps de llista però tots ells van triar l'opció difícil, molts han deixat càrrecs importants i d'altres si haguessin escollit qualsevol opció política ja existent, de ben segur no hagués patit cap mena de linxament a més d'assegurar-se una molt bona posició. Si van a per ells és que realment els fa por aquesta formació i pot representar un canvi. 

      Quina por tenen els partits amb representació parlamentaria, que seran subvencionats pel propi parlament abans de les eleccions i en funció dels resultats de fa quatre anys? Fins ara aquests diners es rebien un cop fetes les eleccions i segons els resultats obtinguts. Què passarà amb els partits que baixin en nombre de vots o escons? Tornaran el que han rebut de més? És lícit que parteixin amb aquest avantatge? No és un exemple més de que cal una regeneració de polítics i partits?

      dilluns, 15 de novembre de 2010

      Yo votaré a Joan Laporta. Article de Xavier Sala Martin

      Yo votaré a Joan Laporta (Article per publicar a La Vanguardia el 17 de Novembre de 2010)
      per Xavier Sala Martin el dilluns, 15 / novembre / 2010 a les 06:56

      Si las encuestas no vuelven a fallar estrepitosamente, faltan sólo 11 días para que se acabe la pesadilla y el peor gobierno de la historia de Catalunya abandone la poltrona. Todo apunta a que el tripartito no sumará y no podrá volver a imponer su nefasto gobierno. Por un lado, parece que ICV se mantendrá, a pesar de que, con un minoritario 9% de los votos, ha impuesto un antidemocrático chantaje ideológico cuyo exponente más claro ha sido coser a multas a los que circulaban a 80 km/h con un argumento medioambiental que nadie ha conseguido demostrar.
      También predicen que ERC se hundirá en el abismo electoral, lo cual es lógico dada la traición sistemática a sus principios a cambio de 30 miserables monedas de poltrona.
      El probable descalabro del PSC es mucho más interesante. Al fin y al cabo, la mayor catástrofe económica, social y política del país ha sucedido mientras los socialistas tenían el monopolio absoluto del poder: gobernaban todos (repito, ¡todos!) los grandes ayuntamientos del país, las diputaciones, la Generalitat y el gobierno de España. El absolutismo socialista ha presidido la mayor caída del PIB, el mayor aumento del paro, el mayor endeudamiento de la Generalitat en las peores condiciones financieras, el mayor aumento de la pobreza, el mayor deterioro institucional y el mayor ejercicio de censura de los medios (hay que“arrancar la crosta nacionalista de TV3 y Catalunya Radio”, dijo el portavoz del PSC, Joan Ferran antes de despedir a los líderes de audiencia Antoni Bassas, Jordi Basté, Toni Clapés y Jaume Barberá; “Barbeta estás muerto y no lo sabes!”, amenazó el quijotesco Rucio director de comunicación de Montilla, Antonio Bolaño, aprendiz de profesor Moriarty a la poste abandonado por sus colegas por su radicalismo y su falta de talla). Por suerte, ese abuso y esa incompetencia llegarán a si fin el 28N.

      Nos queda Artur Mas, a quien las encuestas dan como ganador. Mas será un buen presidente. A diferencia de Montilla, tiene estudios, es capaz, inteligente, honrado y trabajador. No tiene el carisma de Pujol, pero seguramente será mucho mejor gestor. En circunstancias normales yo votaría a Mas. Pero las actuales no son circunstancias normales. Son circunstancias especiales. La hora de la buena gestión ha pasado. Es la hora de evitar que haya mayorías absolutas, es la hora de echar a los socialistas del poder y es la hora de la valentía. Por esas razones, yo no votaré a Artur Mas. Me explico.
      Que una fuerza política tenga mayoría absoluta es malo. La frase de lord Acton “el poder corrompe y el poder absoluto corrompe absolutamente” queda demostrada con lo que ha pasado con poder absoluto de los socialistas en Catalunya en los últimos años. Tampoco fueron buenas las mayorías absolutas del PP en los noventa o de CIU en los ochenta. Votar a CIU en un momento en que parece que está al borde de la mayoría absoluta es un error.
      La pregunta es: y si no tiene mayoría absoluta, ¿con quien se va a aliar CIU?  Me consta que hay una importante corriente dentro del partido que apuesta por una coalición postelectoral PSC i CIU. Lo mismo pasa con los poderes facticos económicos y mediáticos: quieren la “sociovergencia”. Pero como ya he explicado, creo que es de la máxima importancia que los socialistas sean expulsados de la Generalitat: tienen demasiado poder en ayuntamientos, diputaciones y gobierno de España. Votar CIU no garantiza esa expulsión. La única manera de garantizar que ni CIU tenga mayoría absoluta ni que CIU dependa del PSC, es que dependa de otra fuerza nacionalista. Eliminada ERC por su manifiesta traición a sus propios ideales, sólo nos quedan Solidaritat Catalana (Joan Laporta) y Reagrupament (Joan Carretero).
      Lo que nos lleva al tercer tema: la valentía. La decisión del tribunal constitucional ha cerrado toda opción de mejorar dentro del marco constitucional por lo que, en este momento, no hay que pensar en una buena gestión sino en tomar decisiones comprometidas y valientes. CIU es un partido esencialmente cobarde porque tiene demasiados flancos y demasiadas deudas. Necesitamos personas nuevas y valientes.
      En este sentido, mi candidato es Joan Laporta. He trabajado con él durante siete años y les puedo asegurar que, digan lo que digan los medios antilaportistas, Joan Laporta es absolutamente honesto, de la máxima integridad, extraordinariamente inteligente y, además, es la persona más valiente del mundo. ¿Quién, sino, se hubiera presentado a estas elecciones pudiendo haberse sentado en el sofá, saboreando las 69 copas conseguidas con el Barça, degustando las mieles del triplete y de las seis copas, sabiendo que la política conllevaría el boicot de los medios convencionales y la aparición todo tipo de noticias distorsionadas, intencionadamente negativas, cuyo único objetivo es evitar que obtenga representación parlamentaria?
      Yo he visto a Joan Laporta enfrentarse al todopoderoso Florentino Pérez para fichar a Samuel Eto’o, un jugador que nos dio no una sino dos Champions. Nota: mientras Laporta ha sido Presidente, Florentino no ha ganado ni un solo título de futbol importante, ¡ni uno! Yo he visto a Laporta enfrentarse a Zapatero, a la UEFA y a la FIFA para defender los intereses del Barça. Con una valentía que a veces daba hasta miedo.
      Esa es la valentía que necesitamos. Ya está bien de quedar bien, de pedagogía, de seny, de ser la parte moderada del debate y de cumplir las reglas impuestas por otros. Jordi Pujol dijo hace unos días que ya no encontraba argumentos contra la independencia. President: ¡es que a lo mejor no los hay! Y cuando no hay argumentos, uno debe pasar a la acción. Para ello, se necesitan líderes sin deudas y con la valentía suficiente de pasar a la acción. Por eso, el 28N votaré a Solidaritat Catalana. Yo votaré a Joan Laporta. 

      dissabte, 13 de novembre de 2010

      Dades sobre el dèficit fiscal i els pressupostos a Catalunya

      Catalunya està patint una triple crisi financera:
      La crisi mundial, la crisi espanyola i la de manca de finançament prevista a l’Estatut.

      Anem a parlar de la manca de finançament.

      Dèficit Fiscal

      Segons el Cercle Català de Negocis el dèficit fiscal català és de 22 mil milions d’euros a l’any. Això són més de 3000 euros per català.

      Altres estats posen límits al dèficit fiscal:
      • Alemanya: 4% del PIB
      • EUA: 2,5% del PIB
      • Canadà: 2% del PIB
      • Austràlia: 2% del PIB
      • Espanya un cas apart, no. El nostre dèficit arriba al 10,2%. Això jo no és solidaritat, és espoli!!

      Amb 22 mil milions d'euros, es podrien pagar sous de 1000 euros a 1,8 milions de persones. Si tenim en compte que a Catalunya hi ha 2,5 milions de treballadors, 630 mil aturats i uns 1,5 milions de jubilats… Aquest càlcul és el que em va fer adonar de l'ordre de magnitud de l'espoli.


      22.000 milions d'euros a l'any són 60 milions d’euros al dia
      Quines altres coses en podríem fer?

      Línia Orbital Ferroviària
      Vilanova, Terrassa, Mollet, Granollers i Mataró
      120 km de traçat i 39 estacions.
      Cost: 4.000 milions d’euros. Es pot pagar en 67 dies.

      Hospitals
      El nou Hospital de Mollet del Vallès amb 160 llits te un cost de 61 milions d’euros.
      Es pot fer un hospital cada dia.

      Centres educatius
      La construcció d’un centre educatiu té un cost mitjà d’entre 3,5 i 4 milions d’euros.
      Cada dia es poden fer 15 escoles.

      El curs escolar 2010-11 comença amb rècord de barracots: 1.057 per a 20.000 alumnes. Van anunciar no fa gaire que la Comunitat de Madrid quan acabi aquest curs ja no en tindrà cap.

      Residències per a gent gran
      Construir i equipar un centre residencial per a gent gran amb unes 100 places costa uns 7 milions d’euros.
      Cada dia mínim 8 residències.

      Les pensions de viduïtat
      No creieu que és podrien millorar?
      Aquest dèficit immens ho permet.

      Carreteres
      Cost Eix Transversal Lleida-Girona: 420 MEUR
      Desdoblar-lo (2011), o fer-lo bé: 708 MEUR
      Costaria 12 dies d’espoli fiscal.


      Algunes comparacions
      • Autovies fetes per l’estat espanyol entre 1985–2005: Madrid: 600 km – Barcelona: 20 km.

      • A Espanya representem el 18,6 del PIB i només tenim el 5% de les autovies.
      • Els estudiants catalans, el 17% de l’estat espanyol, només reben el 8% de les beques.
      Son dades que no requereixen comentaris, s'intenti comparar utilitzant PIB o població acaba sortint quasi el mateix.


      Parlem de Pressupostos
      Amb els pressupostos també ens enganyen.
      En el període 2002-2007, a Catalunya es va executar només el 73,8% de les partides pressupostàries de Foment.

      Això vol dir que de cada cinc anys Catalunya en perd un.

      El “Ministerio de Fomento”l’any 2009 només va gastar un 32% en les infraestructures de transport terrestre previstes per Catalunya: 255 milions en ves de 782. On estan les millores del finançament que ens havia de portar l'estatut?

      En els darrers 8 anys, el nivell de vida dels catalans s’ha reduït un 7,5% en relació a la mitjana espanyola.
      L’índex de poder de compra per habitant a Catalunya respecte a Espanya (100), ha passat del 118 a l’any 2000 a ser de només 109 l’any 2009.


      Les meves conclusions:

      Hi ha una frase d'un tal Francisco Franco que diu: A estos catalanes hay que ahogarlos economicamente.

      El que no va aconseguir ell, ho està aconseguint la democràcia espanyola, amb el consentiment dels polítics que ens han governat fins ara i el que és més fort, amb el nostres diners!

      Aquest espoli, porta produint-se dècades i  tots els partits que ens han governat (CiU, PSC, ERC, IC o PP) ho han permès, ignorat o fins i tot negat. Hem de seguir votant als mateixos de sempre? Votarem en blanc o no anirem a votar? Heu pensat que aquestes opcions son potser la forma de dir d’una manera implícita, que el sistema, els polítics, l'espoli i aquests enganys ja ens estan bé?

      Quin missatge estem donant als polítics i poder fàctitcs espanyols amb la nostra no reacció? Què potser que encara ens poden apretar encara més?

      Passa aquesta informació a tothom qui creguis. Ens toca moure'ns a nosaltres. No votar o votar als mateixos vol dir acceptar el sistema i l'espoli.Quant de temps la nostra economia podrà seguir aguantant aquesta espoliació? Crec que ben poc! Penseu que ja ens hem d'autofinançar amb bons.

      dijous, 11 de novembre de 2010

      CARTA DE DISCULPA AL PRESIDENT MONTILLA

      Molt Honorable President Montilla,

      M'he assabentat que ha destinat 20.000.000 d'euros perquè 5000 joves que ni estudien ni treballen puguin rebre una ajuda i un contracte de treball. Jo, que sóc conscient que des del govern només s'impulsen mesures destinades a la millora de la societat, i que fins i tot s'han vist obligats a emetre deute públic per sufragar aquesta despesa, no puc evitar sentir-me un ésser menyspreable per aquesta societat i gens mereixedor de cap ajuda. És per això que m'agradaria demanar-li disculpes.

      Sé que durant la meva curta vida he comès molts errors. Lamento no haver abandonat la meva etapa d'educació obligatòria, lamento no haver pertorbat el funcionament de les classes ni haver desautoritzat o maltractat un professor; per no parlar de l'execrable formació en idiomes en horari extraescolar. Li demano perdó per haver-me esforçat a treure bones qualificacions, per voler ser emprenedor i sobretot per haver decidit estudiar a la universitat.

      Però aquests, president, no són els meus únics pecats. Des dels 16 anys que he anat treballant durant les meves vacances i caps de setmana. Fent des de recepcionista, a auxiliar administratiu fins a entrenador esportiu. Ho sé, és imperdonable.

      També vull aprofitar l'avinentesa per demanar-li disculpes de part dels meus pares. Em fa fins i tot certa vergonya confessar-ho; però els dos s'aixequen a les 7 del matí per anar a treballar i ...sí; tenen una hipoteca. Gràcies a Déu, per pal·liar aquest comportament indigne, sé que mai tindré dret a una beca universitària: això m'alleuja la consciència.

      Té tot el meu suport per acabar d'eradicar valors com l'esforç, el sacrifici i l'excel·lència. Al cap i a la fi, vostè i la seva trajectòria formativa, són un exemple a seguir per mi i per tots els joves que ara subvencionarà. Fixi's amb la quantitat de joves amb dobles llicenciatures que engruixen aquest 40% d'atur juvenil: quins ignorants!!

      Jo ja sé que sóc un cas perdut, però mantingui l'esperança perquè a la nova generació que puja no l'haurà d'ajudar tant; s'estalviarà tot el que es deixin de gastar en els baratíssims llibres de text.

      Cordialment,

      Joan Güell

      P.D. Prego que disculpi el fet d'haver après a escriure sense faltes d'ortografia.

      diumenge, 31 d’octubre de 2010

      Lipdub per la independència

      Aquí us deixo la Lipdub per la independència i la seva pròpia presentació:

      Lipdub per la independència de Catalunya i la resta dels Països Catalans, realitzat el 24 d'octubre del 2010 a la ciutat de Vic. Aquest vídeo té el rècord mundial de més gent participant en un lipdub, 5.771 persones, acreditades per la World Records Academy. La iniciativa sorgeix de la gent del poble català. Es vol fer saber, a tot el món, que Catalunya és una nació i com a tal necessita la independència per assegurar-se la supervivència i el futur. La cançó escollida ha estat La Flama, del grup Obrint Pas.



      No tinc clar quan van pujar el video a youtube. Però en un dia, les visites han passat de 120.000 a més de 227.000.

      Moltes felicitats a tots els que hi heu participat!!!

      Actualització: A nit de dimecres 3 de novembre, les visites al video ja han sobrepassat de 478.000.

      dissabte, 30 d’octubre de 2010

      Els bons catalans

      Després de molts anys, aquesta setmana la Generalitat ha tornat a emetre bons destinats exclusivament al públic particular. Al ser el tipus d'interès del 4,75% podem pensar que aquest serà el cost per a la Generalitat. Res més lluny de la realitat, les entitats col·laborades n'obtindran entre un 3% a un 5% depenent de la quantitat que n'arribin a col·locar. Si tenim en compte també el cost de la campanya publicitaria, és possible que el cost real d'aquesta emissió estigui al voltant del 9 o 10%. L'última emissió de lletres del tresor a un any d'Espanya, van ser a menys del 2% d'interès. Aquesta diferencia de més de 7 punts és el que ens diferencia de ser un estat a només una regió.
      Una altra cosa a tenir en compte és que Catalunya ha hagut de recórrer al mercat minorista ja que els bancs i inversors institucionals ja no ens volen deixar més diners o ja no tenen clar com els tornarem. Però en la campanya publicitaria d'això no en parlen, només de SENY. El seny l'haurien de posar el govern i l'oposició i pensar en com han arribat a aquesta situació financera tan desesperada, tant que no pot ni esperar a després de les eleccions i que de ben segur, encara no tenen ni previst de com pagaran aquests elevats interessos.

      Però si volem respostes, les preguntes les hem de formular diferent; ens les hem de fer a nosaltres mateixos:
      1. Com pagarem aquests interessos? Doncs nosaltres, els bons catalans, ens haurem d'endeutar encara més i pagar interessos més alts o, començar a fer GRANS retallades.
      2. Com hem arribat a aquesta situació tan desesperada? Doncs permetent l'espoliació fiscal que està xifrada en 22.000 d'euros anuals i així poder seguir mantenint la gran espanya. Però ara, hem arribat a un punt en que per mantenir això, els ciutadans de Catalunya hem ja de finançar també a la Generalitat, és a dir, ens hem d'autofinançar.

      A part d'una regeneració política i un despertar de la societat, cada cop està més clar que la única solució és ser un estat propi i poder gestionar els nostres recursos. Ja no val parlar de concerts ni d'intentar arribar a acords d'amagat que acabaran sent paper mullat. Això no ens portarà enlloc i cada any que esperem més fotuts estarem. Jo no vull que els meus fills, quan siguin grans, hagin d'emigrar a un altre territori ni que encara hagin de ser independentistes. Això ens toca arreglar-ho a nosaltres i ja. El 28 de novembre el canvi pot començar i està en les nostres mans.

      divendres, 22 d’octubre de 2010

      Justo Molinero també aspira a un Estat propi

      Justo Molinero, president i fundador de Radio Tele-Taxi, ha reclamat un Estat propi per a Catalunya, durant la presentació de la guia El català també és meu. El periodista ha assegurat que amb un Estat propi seria més fàcil viure en català a Catalunya.

      Molinero ha indicat que "com a mínim, viure" perquè ara "ho tenim bastant fotut". El comunicador ha afegit que "jo hi confio en què sí perquè crec en Catalunya i en la força dels catalans".
      video

      Noticia extreta de: http://societat.e-noticies.cat/molinero-aspira-a-un-estat-propi-45974.html

      dijous, 21 d’octubre de 2010

      El cost de ser espanyols

      Un divendres de setembre a un edifici d’oficines de la plaça Catalunya de Barcelona, hi havien penjades unes pancartes del Cercle Català de Negocis. En una s’hi podia llegir: Espanya ens costa 60 milions d'euros cada dia. Vaig pensar que eren molts diners però encara no m’havia fet a la idea del que representaven. Ja a casa, i uns dies després vaig fer una operació que encara no em deixa dormir: comptar el que ens costa Espanya cada mes. Sortien 1.800 milions d’euros. I d’aquí en vaig extreure que amb aquesta quantitat es poden pagar 1,8 milions de sous de 1.000 euros cada mes!

      Per a comparar ordres de magnituds vaig buscar unes dades: a Catalunya el mes d’agost hi havia 2,5 milions de treballador afiliats a la seguretat social, uns 630 mil aturats i uns 1,5 milions de jubilats. Què cadascú que llegeixi aquestes dades en tregui les seves conclusions, les meves son molt contundents.

      Aquest espoli, porta produint-se dècades i  tots els partits que ens han governat (CiU, PSC, ERC, IC o PP) ho han permès, ignorat o fins i tot negat. Ara, després de la segona retallada de l’estatut aquests mateixos partits tornen a parlar de concerts, federalisme i dèficit, però amb un tempo d’anys i un camí que només ens portarà a seguir pagant una quantitat de diners que es podria invertir en infraestructures, els nostres fills o la gent gran.


      Aviat hi ha eleccions, i a tots nosaltres ens toca reaccionar donant un vot de càstig a tots aquests partits, cal una regeneració política i apostar per noves vies. Ja no ha temps per a més representacions, calen accions i de tots. El futur del país, dels nostres pobles i la seva gent està en joc.

      dimecres, 20 d’octubre de 2010

      La Conspiració dels Onze o el club Bilderberg contra-independentista

      He trobat aquest article que m'ha sorprès molt:

      La Conspiració dels Onze

      Antoni Gomis

      18/10/2010 10:20
      Fa uns quants mesos hi va haver una reunió decisiva que ha passat desapercebuda a la majoria dels independentistes polititzats, és a dir els que viuen intensament la brega i la lluita de l'Estat Propi per Catalunya. S'hi van ajuntar el bo i millor del magma contra-independentista nostrat, a fi i efecte de perpetrar una estràtegia eficaç per aturar l'independentisme emergent. A l'aquelarre espaffnyolista hi assistiren: Antoni Vila Casas, Josep M. Xercavins, Antoni Brufau, Antonio Puig, Joan M. Nin, Artur Mas, Arcadi Calzada, José Antich, Enric Lacalle, Sandro Rosell i Josep Cuní. Després d'analitzar, infereixo jo, la situació actual de creixement sociològic de l'independentisme, que ja impregna totes les capes socials i tots els barris i pobles de Catalunya, van passar a discutir com trencar-li les cames. Sabent que sense un líder capdavanter és impossible atènyer la Independència i a la tardor d'enguany hi havia eleccions catalanes, varen concloure que l'únic perill real per a la "unidad de españa" te nom i cognom: Joan Laporta. La seva notorietat i el seu èxit al front del club més gran del món aporten a l'independentisme molta gent fins ara insensible al projecte. Li dóna una popularitat imprescindible per a engrandir-lo i poder fer-lo majoritari. Sense una figura d'abast social tant important l'independentisme ho tindria molt difícil per a superar la minoria parlamentària.
      Des d'aleshores ho varen intentar de forma barroera, és a dir vomitant i escopint una tirallonga de penjaments contra Joan Laporta a través dels mitjans de manipulació. El resultat fou un fracàs estrepitós. El nostre líder independentista i el seu projecte Solidaritat Catalana per la Independència, omplen teatres i sales de tot Catalunya i el seu lideratge està cada dia més i més arrelat col·lectivament. Per això ja comencen a tirar amb pólvora del rei i avui ja hi ha qui demana presó (?) per a Joan Laporta. Ha estat com a consequència de l'assemblea de compromissaris més vergonyosa i antibarcelonista - inconscientment, o no, tiren pedres a la seva teulada - que mai s'hagi efectuat al Futbol Club Barcelona. Mai una junta havia dividit el club de forma tant sagnant i amb un rècord de temps. Mai uns directius havien actuat amb tant d’odi i mala bava. Tanmateix però, aquesta arbitrarietat es girarà contra la pròpia institució. Quina pena que el nostre estimat club hagi caigut en mans dels titelles-col·laboracionistes! Com deuen riure els enemics del Barça i de Catalunya! Després de passar 7 anys terribles ara ja veuen el final del túnel.
      Però si els onze personatges reunits en plena conspiració anti-independentista es pensen que això anorrearà a Joan Japorta - fins i tot n’hi ha que ja afirmen que “trontolla políticament" – em sembla que l’erren de dalt a baix. Ara com ara i amb la que està caient, és a dir amb lo que espanya ens roba i ens maltracta, penso que fins i tot aquesta estratagema antilaportista pot tenir, com ja va avançar el mateix Laporta , un efecte contrari. És a dir que – insisteixo -  molta gent pensi: “ si les rates espanyistes i espanyolistes esgüellen contra Joan Laporta vol dir que és el nostre líder”. I el fet de judicialitzar la trajectòria del nostre capdavanter no farà trontollar res. Quin català amb dos dits de seny pot creure-hi en la justícia espanyola?
      El fet cert és que als enemics de la Llibertat de Catalunya no els hi toca la camisa a la pell. I ja es poden engiponar totes les martingales i porcades que vulguin que no aconseguiran avortar el procés independentista. Esperen revifar l’autonomisme jugant la carta Mas, tot fent creure que solucionarà la crisi econòmica, però no ho aconseguiran, car és impossible “sortir del sot” mentre espanya et saqueja. De fet al Pais Basc i a Navarra no hi ha crisi. Que no ho veuen que l’independentisme té un “aliat” decisiu amb la colonitzadora espanya? Que no ho saben que l’”imperio” no té sortida i cada cop ens espoliarà i ens arruïnarà més? Quina vergonya per la nostra Pàtria aquests onze conspiradors! Quina baixesa i quina misèria humana desprenen uns personatges que en qualsevol nació del món pagaríen i potenciaríen el moviment d’alliberament nacional en lloc de voler-lo destruïr. Gent rica com Puig, Vila Casas o Xercavins fent la feina bruta als lladres espanyols. No els hi cau la cara de vergonya?
      Solidaritat Catalana per la Independència entrarà al Parlament de Catalunya amb un mínim de 10 diputats, xifra més que suficient per trencar el sistema borbònic instal·lat a la Cambra Catalana de passar-se el porró entre ells. I posant-los en evidència, bo i palesant les seves contradiccions, fal·làcies i servituds espanyolistes acabarem amb l'autonomisme i passarem a l'estadi final del procés independentista.

      ________________________________________________

      Després de llegir l'article he buscat informació i he trobat una foto i un audio que deixen clares moltes coses:


      Vegeu el vídeo de Sandro Rosell, reunit amb els poders fàctics, i escolteu-lo negar aquesta reunió públicament a Catalunya Ràdio:
      • Aquí tenim la foto que demostra la trobada amb els poders fàctics:


      • Aquí es pot escoltar a Sandro Rosell negant aquesta reunió públicament a Catalunya Ràdio:

      divendres, 15 d’octubre de 2010

      Polítics que maten

      Polític
      El poble de Catalunya adverteix:
      La divisió dels independentistes mata el somni d'una Catalunya lliure.
      Si no ets part de la solució, ets part del problema.

      diumenge, 3 d’octubre de 2010

      Samsung: Esborrant passat i coneixement

      Samsung, una empresa que ja molta gent coneix, ja que quant va tancar la única fàbrica que tenia a Catalunya a Palau-Solità i Plegamans l'any 2004 va deixar a moltes famílies tirades, ara acaba d'anunciar que farà el mateix amb un altre col·lectiu: els usuaris dels seus mòbils amb Symbian.

      Puc entendre que decideixi abandonar aquest sistema operatiu per a dedicar-se a un altre, però decidir tancar i esborrar tota la informació relacionada de totes les seves planes Web. Ho trobo inadmissible. En el segle de la informació i d'Internet, no s'hauria de permetre esborrar res.

      Tingueu-ho en compte tots els que us esteu comprant els seus mòbils de la sèrie Samsung Galaxy i els seus tablets Galaxy Tab amb Android com a sistema operatiu. Si això avui ho fa amb Symbian, qui diu que demà no ho farà amb Android!

      Amb empreses tipus Samsung millor no tenir-hi cap relació com a client i més si sou Catalans.

      Aquí hi ha el seu comunicat:

      A message on behalf of Samsung Mobile Innovator

      Dear Symbian developers,

      Samsung Mobile Innovator will discontinue its Symbian support service from December 31st 2010.
      Please refer to the following event schedule (all times in GMT)

      - 01:00am, 10/29/2010: Symbian Lab.dev Closed
      - 01:00am, 12/30/2010: Symbian Forum Closed
      - 01:00am, 12/31/2010: Symbian Content Removed


      We recommend posting any new discussion board queries no later than the 10th of December 2010 to ensure your issue can be addressed prior to the Forum’s closure. Please take this opportunity to download any required documentation before all content is removed. Registration and certification of Symbian applications for the Samsung Apps store will cease from 08:00am on the 31st of December 2010.


      We would like to thank you for your continued support and interest. Please refer to Symbian.org for alternative Symbian development forums.



      Thank you.

      A la tele tot és mentira. Una proba

      Al programa d'Antena 3, Espejo Público, el passat 14 de setembre van parlar de les corrides. Tal i com demostren al bloc Bitácora de un corredor de encierros, almenys dues de les persones que hi van participar estaven actuant.

      No és que m'agradi el tema dels toros, el que no m'agrada és que aquest és un clar exemple de com ens manipulen. En aquest cas, crec jo, estem parlant d'un cas anecdòtic, tot i que segurament, molta gent de la que es va empassar el debat, li va canviar la opinió sobre aquest colectiu.

      Per a mi, el problema està en tants d'altres casos que potser ja no son tant anecdòtics i poden influir en la nostra opinió cap a un determinat col·lectiu, idea, país o fins i tot guerra.

      Aquí podeu veure als dos personatges en aquell debat i en un altre de mesos abans al mateix programa:



      dissabte, 2 d’octubre de 2010

      Ser espanyols és molt car

      Ser espanyols és molt car.

      Els catalans per fi podem saber del cert el funcionament de les balances fiscals.
      Per fi sabem què significa econòmicament pertànyer a Espanya:
      Ens espolien el 10% del PIB, és a dir, ens agafen 22.000 milions d'euros a l'any, que significa 60 milions d'euros al dia.
      Això són 2,5 milions d'euros a l'hora!!
      A cada persona catalana, a cadascun de nosaltres, ens agafen 3.000 euros a l'any.

      Altres estats posen límits al dèficit fiscal:
      -Alemanya: 4% del PIB
      -EUA: 2,5% del PIB
      -Canadà: 2% del PIB
      -Austràlia: 2% del PIB

      Espanya... un cas apart: acaba espoliant a Catalunya el 10% del PIB !!! Sí sí, el 10% del PIB !!! Perquè, desenganyem-nos, a Catalunya no tenim dèficit fiscal, és Espanya que ens espolia. Espoliar=robar: Espanya ens roba.

      Amb la independència de Catalunya:
      Disposarem dels nostres 22.000 milions d'euros a l'any, així de fàcil.

      Ser espanyols ens surt realment car.

      dilluns, 13 de setembre de 2010

      Una mica d'humor sobre el 10 de juliol i la manifestació

      Encara que sigui una mica massa tard, avui posaré una mica de humor. Una reacció que ben segurament podria pertànyer a algun partit de la península. Manifestació del 10 de juliol. No diré més.




      Segurament ja l'heu vist. Però l'han eliminat de molts llocs, no se si per copyright o censura. Com que l'he trobat, el torno a penjar.

      Segurament que la idea de la burrada de dir que només hi havia unes 56.000 persones va anar d'aquesta manera.

      On va estar en Jan Laporta l’11 de setembre per la tarda?

      Doncs va anar a la manifestació unitària que es convoca cada 11 de setembre a la plaça Urquinaona. El que passa és que va marxar quan encara la manifestació no havia ni començat.

      On va anar? Doncs al camp del Barça!! Com a bon culé i soci no es pot faltar a cap partit i menys en el primer partit de la temporada que es juga a casa i a més coincidint amb el dia de la diada. Diràs que allà també fas campanya, però era un dia per fer campanya a la manifestació, almenys haguessis pogut esperar a a que la manifestació hagués començat a avançar. 

      Doncs la resposta Jan, si és que l’has dit en algun lloc, no pot ser aquesta ni cap de semblant. Ahir era un dia per estar a la manifestació, de principi a fi, i sobretot, quan s’és aspirant a president de la generalitat com crec que almenys fins ahir eren les teves intencions.

      Si arribes al parlament a les properes eleccions, també en marxaràs un cop hagis ja parlat, estiguis cansat o només no en tinguis ganes?

      La veritat és que em sento molt decebut, vas deixar al teu partit sol. Jo no vull que em representi un president que en un moment pugui deixar a Catalunya sola.

      Si vols ser una alternativa ja cal que t’arremanguis i comencis a treballar per Catalunya i no només sortir a les fotos.

      diumenge, 12 de setembre de 2010

      Pancartes independentistes del Cercle Català de Negocis a la Plaça Catalunya

      Un dels cartells diu: “Espanya ens costa 60 milions d'euros cada dia”

      I l'altre: "Bye bye Spain - Adeu Espanya"

      El Cercle Català de Negocis ha aconseguit penjar aquest divendres dues pancartes i una bandera estelada a un dels edifici d'oficines de la Plaça Catalunya.

      Una de les pancartes hi posa que Espanya costa a Catalunya 60 milions d'euros cada dia i l'altra adéu Espanya. Entremig la bandera estelada.

      Noticia extreta de: avui.elpunt.cat