dimarts, 28 de desembre del 2010

Descobriment científic que dóna explicació a certs comportaments dels catalans

Un grup de científics de que treballen al Reed College de Porland, experts en el genoma humà, han descobert que un percentatge molt alt dels catalans tenen alterats uns gens associats a petits trastorns mentals relacionats amb el masoquisme i la resignació, que provoca que aquest quedi accentuat en alguns aspectes.

L'investigador que va dirigir l'experiment, Peter J. Russell, comenta que tot va començar fa dos anys amb dues estudiants en pràctiques catalanes que van estar treballant al seu departament. Es veu que contínuament parlaven dels greuges que patien els catalans, el que estava passant amb la seva constitució autonòmica (l'estatut), espoli fiscal, les infraestructures, pressupostos que no es complien, precarietat de la seva llengua davant del castellà,... Comenta que el que va trobar sorprenent és i que hi havia moments en que estaven molt indignades però, en poca estona se'ls passava i acabaven acceptant i resignant-se en silenci amb el nou greuge.

També explica que tot va començar com una broma. S'havia informat que el que deien les dues noies catalanes era totalment verídic i en alguns casos fins i tot pitjor. I és que es pregunta que quin poble aguanta que cada any li robin més de 4.500 euros per persona (sumant espoli fiscal i de la Seguretat Social) en nom de la solidaritat i no es revolta? A partir d'aquí, i aprofitant ser experts en malalties genètiques, van analitzar el seu ADN i van comprovar que les zones que es pensa que poden estar associats a comportaments tipus el masoquisme tenien unes lleus diferències respecte a la mitjana.

Després d'aquest sorprenent resultat, van buscar totes les mostres d'ADN que tenien provinents de Catalunya i van repetir el mateix anàlisi. Els resultats van ser sorprenents: un 79% dels casos analitzats patien aquesta estranya mutació. El més sorprenent però, va ser que un 72% dels catalans originaris d'altres regions espanyoles també la patien i d'una manera encara més accentuada. Explica que després d'observar les dades de la mostra i estudiar el comportament d'aquestes persones, ho troba del tot coherent ja que pateixen els mateixos greuges i directament no se les creuen y en donen la culpa els propis catalans.

I és que li resulta molt curiós que acceptin com a solidaritat cap a Espanya una quantitat molt superior als 22.000 milions d'euros a l'any, només amb l'excusa de que ells també són espanyols. Troba incomprensible que amb aquesta quantitat, no siguin conscients, que Catalunya sola, i sense l'ajut d'Alemanya, aquesta mateixa tardor, podria haver rescatat financerament a Grècia.

I és ara han obert una nova línia d'investigació. Estan molt interessats en descobrir que ha passat amb aquest percentatge tant elevat de catalans procedents d'altres regions d'Espanya.  No volen avançar res encara, ja que estan en una fase molt prematura de l'estudi, però estan treballant en la base de que hi ha alguna cosa que ha alterat aquests gens. Si això fos així, molts dels estudis on es fonamenten els coneixements del genoma humà quedarien entre dit i s'haurien de replantejar.


Acabarà sent certa la dita de que el Català no neix, es fa. Hem de llençar la criptonita que ens ha tingut sodomitzats tants anys.

I és que tal com deia en Joan Sales, els catalans sovint som imbècils, però no per això hem de deixar de ser catalans. El que hem de deixar de ser és imbècils!


Actualització a dia 29 de desembre:


Com ja haureu intuït tots, el dia de la seva publicació era el dia dels innocents i aquesta noticia era falsa.

La llàstima però, és que no del tot, ja que en general, els comportaments que s'hi exposen, crec que són totalment certs. Davant l'espoli fiscal, la precarietat de la nostra llengua, el tribunal constitucional, l'engany de l'estatut... sempre hem tingut una primera reacció d'indignació però que ha quedat oblidada al cap de pocs dies.

És trist, però ja ens coneixen i saben que per molt que cridem el primer dia, acabarem callant i acatant.

Sabeu que la paraula acatar vol dir obeir i sotmetre’s?

dilluns, 27 de desembre del 2010

Hem de tornar a ser noticia al New York times!

L'any 2006 l'exercit espanyol va ser derrotat per ser noticia al New York Times. Va ser quan el tinent general José Mena Aguado en el discurs de la pasqua militar del 2006 afirmar d'una manera resumida: "Si los políticos no paran el estatuto, lo parará el ejercito a las ordenes del rey".

Per estrany que pugi semblar el seu cessament no va ser constitucional, però es veu que això no va agradar gens als mercats borsaris. Les accions de determinades empreses i bancs espanyols van començar a caure i calia actuar amb contundència. Això

I és que una dada potser més més important que el que s'ha explicat abans, és que els discursos solemnes de la pasqua militar requereixen l'aprovació del ministre de defensa, de la Moncloa (Zapatero) i no se si del propi rei. Com és que van permetre aquest discurs? O no se'l van llegir o hi estaven d'acord, no? Dimissions? No n'he trobat cap.




Tenint en compte aquest precedent i que ara, el mateix govern espanyol també recorrerà al constitucional contra la llei de consultes populars a Catalunya (una llei molt que ja indica que qualsevol consulta requereix l’autorització de l’estat), em plantejo:

Si un referèndum és la màxima expressió de la democràcia, a Espanya hi ha democràcia? 

També m'he estat plantejant el perquè d'aquesta actitud si les pot acabar denegant. No serà que no vol tornar a ser noticia al New York Times prohibint una consulta!

Hem de tornar a ser noticia al New York Times!


Us recomano llegir aquesta editorial al New York Times: Army Troglodytes in Spain o a The Economist: A Catalan kerfuffle.

dilluns, 6 de desembre del 2010

Resposta d'Esquerra a la "carta oberta d'un votant de SI als dirigents d'ERC"

Aquí podeu llegir la resposta d'Esquerra a la carta oberta d'un votant de SI als dirigents d'ERC:

Us deixo amb la resposta que m’ha enviat ERC per correu electrònic. Està treballada però després de llegir-la diverses vegades m’ha decebut bastant. Intentaré explicar el perquè:

Hi ha por a que Ciutadans i PP facin el mateix. Jo no ho crec, són partits rivals. Espero que ERC i SI no ho siguin mai. Si tenen l’objectiu comú de la independència, no haurien de ser-ho, no?  Personalment, crec que Ciutadans i PP poc més poden créixer a Catalunya. Només creixeran esgarrapant una part de vots del PSOE o entre ells mateixos. Respecte als partits independentistes, si a les enquestes en som un 47%, hi ha molt potencial per a créixer.

Queda clar que no prendran la iniciativa, demanant només a canvi que SI treballi per la independència. Aquesta demanda l’he fet a ERC i no a SI, ja que entenc perfectament la postura de SI sobre aquest tema: no vol néixer amb les mans lligades. És el mateix argument per al qual no ha volgut demanar préstecs a cap banc o caixa.

ERC ha estat 7 anys al govern, en cap moment, ni jo ni molta més gent hem tingut la sensació de que treballessin per la Independència, només cal veure els resultats de les últimes eleccions. Per posar alguns exemples, quan s’ha parlat d’infraestructures, els bons de la Generalitat o de retallades de sous de funcionaris, no heu estat capaços d’utilitzar el govern per posar sobre la taula la manca real de finançament i d’autonomia de Catalunya respecte als temes importants i que sent un país en ple dret, s’haurien pogut prendre altres decisions o que possiblement no haguessin fet ni falta.

Després de tot el que ha passat amb l’estatut i com ens han pres el pel, encara tenen ganes de tornar a Madrid a demanar un Concert Econòmic. Potser abans de la sentència del constitucional sí que es podia plantejar, però ara, amb la sentència, ja ens han dit que no pot ser, que no és constitucional. Potser el partit de torn si està en minoria ho accepti. Però que farà el partit de Madrid que estigui a l’oposició? Anar al constitucional de nou? Si tenim sort, només perdrem una legislatura amb el concert. Què intentaran els partits autonomistes catalans? què en siguin vàries! I mentrestant anirem patint un espoli xifrat en 22.000 milions d'euros cada any.
      Un exemple, si a les properes generals el PP guanya amb majoria absoluta? Ja m’imagino a CiU dient que s’haurà d’esperar a la propera legislatura. Què ara no és moment. Què dirà ERC?

      I sobre el referèndum que proposeu? Doncs quasi aplica tot el que he comentat abans, no és constitucional i mai es permetrà.

      Quan aprendrem que a Madrid ja no s’hi ha de tornar més? Què cal un canvi d’estratègia tal com ha indicat Solidaritat?

      Un avís, ja m'imagino a CiU fent campanya a les generals demanant el vot útil amb l’excusa d’aconseguir el Concert Econòmic. Així que aquest seguidisme serà utilitzat per CiU per prendre encara més votants a ERC.



      Aquí teniu la resposta d'Eduard Vila (Gabinet de Comunicació de Esquerra):


      Jordi,

      estudiarem el teu suggerimewnt/petició, sens dubte. De totes formes de moment ningú no ha demanat a Esquerra el seu suport per crear un nou Grup Parlamentari. No ho ha fet a hores d'ara SI. Tot i així, fer-ho o no fer-ho dependrà de la Mesa del Parlament i també caldrà admetre que si es fa l'excepció per a SI també s'haurà de fer per a C's (el PP els hi podria prestar). Però si SI ho demana, per Esquerra no ha de quedar.

      Pel que fa a la primera apreciació, no hi puc estar d'acord. Sempre, sempre, sempre, Esquerra ha treballat per la independència, abans amb 21 diputats de 135 i ara amb deu. No ens pots dir que cal començar a fer pedagogia quan Esquerra fa vint anys que fa pedagogia sobre l'espoli fiscal, vint anys. Abans absolutament en solitari. Afortunadament aquesta batalla, la de l'espoli fiscal, ja l'hem guanyada. La majoria dels catalans avui n'és conscient. En tot cas, no treballava per la independència qui va anar a votar favor de l'Estatut retallat.

      En qualsevol cas en el nou Parlament hi haurà 14 diputats de dues formacions polítiques que es reclamen independentistes, lluny, molt lluny d'una majoria sobre 135. I mentrestant no ens pensem quedar amb els braços creuats. Esperem no trobar-nos sols defensant l'aplicació de la llei del Cinema, ni trobar-nos sols defensant la potenciació de les delegacions catalanes, ni trobar-nos sols defensant el català pels docents universitaris, ni trobar-nos sols defensant el català com a llengua comuna en la llei d'Acollida... són temes molt vitals. No ens quedarem de braços creuats fiant-ho tot a un futur en que tinguem majoria.

      Com a votant de SI -i aprofitant l'avinentesa- et demanem també que exigeixes a SI que no ens deixi sols defensant totes aquestes qüestions i que no permetin que CiU es faci enrere amb la petició del Concert Econòmic que ja estan refredant abans de començar. S'ha d'anar a defensar el Concert a Madrid. I tant! Però el que s'ha de tenir clar és que quan ens diguin que no, no permetre que a CiU restin impassibles o que ens facin passar amb raons. S'hi han compromès amb campanya, ara toca a exigir que compleixin. És aleshores quan s'ha de demostrar que allò que es demana a Madrid es vol de debò i anar tots a una, tots els que vulguin sumar.

      Una abraçada,

      -------------
      Eduard Vila
      Gabinet de Comunicació

       

      dimecres, 1 de desembre del 2010

      Carta oberta d'un votant de SI als dirigents d'ERC


      Com a ex votant vostre, i ja que en les vostres valoracions he interpretat ganes de recuperar la confiança de part de l’electorat perdut, em dirigeixo a vosaltres per a demanar-vos que des d’avui mateix torneu a treballar per a la independència i que oferiu la vostra ajuda a Solidaritat Catalana per a que pugui tenir grup parlamentari propi.

      Segurament ignorareu o us posareu les mans al cap per la meva segona demanda. Però cal recordar que això ja s'ha fet altres vegades. Que jo recordi, al parlament espanyol s’ha fet un mínim de dues vegades i en almenys una, n’heu estat part beneficiada. Per què no poden fer-ho dos partits a Catalunya i amb un mateix objectiu? No esteu ja proposant anar conjuntament a les municipals? Podeu començar amb un gest com aquest.

      Un acte valent d’aquest tipus servirà per mostrar que no hi haurà una guerra entre aquests dues formacions per veure qui es queda amb els votants de l’altre. A més, la veu independentista se sentirà més que mai dins del parlament català. Hi hauria dos grups independentistes amb veu pròpia que podrien proposar lleis i posicionar a la resta de partits autonomistes en situacions compromeses que sempre han esquivat. Segurament seran discursos diferents i molts cops amb crítiques constructives, però sempre amb un mateix objectiu.

      Treballant conjuntament serà més fàcil aconseguir-ho. Hem d’aprofitar plenament la força que pot donar-nos tenir dos grups parlamentaris propis i independentistes al parlament: l’espoli fiscal, la manca de finançament, la impossibilitat del concert econòmic, el que acabaran representant les retallades a l’estatut ha d’estar en boca de tothom i amb el màxim d’arguments possibles. Cal començar a fer pedagogia per convèncer als que encara es pensen que mai seran independentistes o als que ho son i estan darrere d’unes sigles autonomistes. És d’allà on hem d’esgarrapar almenys el 47% d’independentistes que sortim a les enquestes.
      Ara és el moment dels polítics valents!

      Cordialment,

      Jordi Olivé