dilluns, 3 d’octubre de 2011

En Gerard Quintana ja és independentista

En Gerard Quintana reflexiona sobre el món de la música i la seva "arribada" a l'independentisme "des de la raó i el sentit comú" coincidint amb els darrer concert de Sopa de Cabra a Girona:

"La meva arribada a l’independentisme és absolutament des de la raó i el sentit comú. Penso: a què pertanyo? Què sóc? Per a aquesta gent la normalitat és que jo deixi de ser jo? I he de renunciar a tot el meu llegat? No. Aquí falla alguna cosa. Qui vol estar amb una persona que diu que t’estima però et vol canviar del tot? Amb aquest procés arribes a la conclusió que aquesta suposada normalitat és fruit d’una estafa, que és la transició, i d’un dret de conquesta. Vivim una realitat contaminada per una transició tramposa."

Potser ha trigat més anys del que molts podíem esperar, però finalment se n'ha adonat. Ara la qüestió és quan se l'adonaran la majoria dels nostres polítics? Fins quan ens demanaran paciència? O pactes fiscals impossibles d'aconseguir? Quan començaran a fer una campanya activa en favor de la nació catalana?


Si us fixeu, aquesta imatge mostra l'evolució del dèficit fiscal dels darrers 20 anys. El dèficit fiscal només va baixar una mica per a les olimpíades i des de llavors, no ha parat de pujar. Quin nivell de país tindriem avui si haguéssim matingut aquelles inversions fins avui en dia? Tindríem una crisi com la d'Alemanya que només és financera i on l'atur fins i tot s'ha reduït, o com l'espanyola que tenim ara?

Catalunya està patint un espoli, i en unes proporcions, com mai l'havíem patit. Per contra sembla que siguem els únics de l'estat espanyol que retallem. Per a que retallem? Per a seguir finançant els serveis i infraestructures que es construeixen a Castella i ens neguen a Catalunya? És aquest el país que ens mereixem? És aquest el país que volem?

diumenge, 18 de setembre de 2011

Declaracions històriques anticatalanes

1625 – Conde Duque de Olivares: “Ahora que os hemos asimilado y no tendréis de gastaros dinero en lucha contra nosotros, parece razonable que nos paguéis con impuestos”.


1640 – Francisco de Quevedo: “En tanto en Cataluña quedase un solo catalán, y piedras en los campos desiertos, hemos de tener enemigos y guerra”.

1725 – José Patiño: “... es bien notoria la obstinación y barbaridad de este pueblo criminal (Catalunya)...”.

1906 – Revista “Ejercito y Armada”: “Hay que castellanizar a Cataluña … Hay que pensar en español, hablar en español y conducirse como español, y esto de grado o por fuerza”.

1907 – La revista militar: “El problema catalán no se resuelve, pues, por la libertat, sino con la restricción; no con paliativos y pactos, sino por el hierro y por el fuego”.

1927 – La revista militar: “Hay que pensar en español, hablar en español y conducirse como español, y esto de grado o por fuerza”.

1927 – Juan Llarch: “Obligar a usar el castellano en Cataluña es hacerles un favor paternal, como lo es obligar a un niño corto de vista y revoltoso, a ponerse unas gafas”.

1934 – Manuel Azaña: “una persona de mi conocimiento asegura que es una ley de la historia de España, la necesidad de bombardear Barcelona cada cinquenta años”.

1938 – General Queipo de Llano: “Transformaremos Madrid en un vergel, Bilbao en una gran fábrica y Barcelona en un inmenso solar”.

1939 – Governador Militar Aymat: “¡Perros catalanes! ¡No sois dignos del sol que os alumbra!.

1968 – Luis de Galinsonga: “Todos los catalanes son una mierda”.

1968 – Santiago Bernabéu: “Me gusta Cataluña a pesar de los catalanes”.

1968 – Manuel Fraga Iribarne: “Cataluña fué ocupada por Felipe IV, fué ocupada por Felipe V, que la venció, fué bombardeada por el general Espartero, que era un general revolucionario, y la ocupamos en 1939 y estamos dispuestos a coger de nuevo el fusil. *Por consiguiente*, ya saben ustedes a que atenerse, y aquí tengo el mosquete para volverlo a utilizar”.

1977 – Jorge Carreras Llansana: “En Cataluña no hay más que españoles que viven y trabajan. Un español que viene aquí, viene a una región española y jamás puede ser considerado como inmigrante”.

1984 – Leopoldo Calvo Sotelo: “Hay que fomentar la emigración de gentes de habla castellana a Cataluña y Valencia para así asegurar el mantenimiento del sentimiento español que comporta”.

1984 – José Prat: “Los catalanes sólo son importantes cuando escriben en castellano”.

1984 – Felipe González: “El terrorismo en el País Vasco es una cuestión de orden público, pero el verdadero peligro es el hecho diferencial catalán”.

1986 – José Rodríguez de la Borbolla : “Los andaluces son bastante inteligentes para no confiar en los catalanes”.

1992 – Aleix Vidal Quadras: “Només una ment malaltissa pot concebre la segregació de Catalunya”.

1993 – Pedro Pacheco: “Vascos y catalanes son buitres prestos a recoger la carroña”.

1994 – Mercedes de la Merced : “Me preocupa que la Guardia Civil pueda llegar a depender de Jordi Pujol, hoy Presidente de la Generalitat , y mañana de cualquier loco que la pueda presidir”.

2001 – Txiqui Benegas: “Para mi, ser nacionalista y ser culto e inteligente, es incompatible”.

2001 – Juan Carlos I: “... a nadie se le obligó nunca a hablaren castellano; fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes”.

2005 – Rodríguez Ibarra: “No les da vergüenza?, ¿Se puede ser tan cretino? (…) ¿Falta dinero para la sanidad? Pues no se lo hubieran gastado ustedes en tener una policía autonómica, no se lo hubieran gastado ustedes en tener tres televisiones. Cada uno se lo gasta en lo que quiere, pero despuésno vengan ustedes llorando, amigos. (…) No conozco ninguna partida presupuestaria que diga: transferencia de renta de esta región a ésta. Y si existiera, que por favor me borren. Que se metan los cuartos donde les quepan”.

2006 – César Vidal: “Un valenciano que se considere catalán es como un judio que admirara a Hitler”.

2006 – Alfonso Guerra: “Nos hemos cepillado el Estatut”.

2008 – L'alcalde d'Agón (Aragó): “¡Que los catalanes se mueran de sed, los jóvenes estan hartos de la opresión catalana”, ”Es muy probable que el pueblo se tome la justicia por su mano y destruyan las tuberías del trasvase y otras instalaciones, si no reciben justa recompensa por las molestias que a Generalitat ha causado”.

2009 – Alicia Sánchez Camacho: “No podem permetre que el català sigui la llengua vehicular a les escoles”.


Crec que aquest recull de declaracions pot ajudar a saber qui és qui. És posible que les més rellevants i significatives siguin les de Manuel Azaña i les dels darrers 20 anys, per allò de la llibertat i democràcia espanyola.









I si encara no n'heu tingut prou, en aquest vídeo n'hi ha moltes més:














dijous, 11 d’agost de 2011

Incoherències del PSC amb el català a Europa

Sorprèn que el PSC tornés a mostrar un cop més la seva incoherència. Al darrer ple de l’ajuntament de juliol, aquesta formació, va votar a favor de reclamar l’oficialitat de la llengua catalana a la Unió Europea.

Sorprèn sobre tot ja que aquest mateix 30 de juny i al Congrés dels Diputats de Madrid, els socialistes van votar en contra d’una proposta que instava el govern espanyol a aprofitar el canvi de reglament del règim lingüístic que deriva de l’adhesió de Croàcia a la Unió Europea per reclamat l’oficialitat del català a les institucions europees.

Ens sorprendran tornant a repetir que la política municipal i la política nacional no tenen res a veure? Fins i tot amb el català? És admissible que fins i tot el PSC, en aquell mateix ple, expressés que era un bon moment per a reclamar-ho? Com podem anomenar aquest comportament? Incoherència, mala fe, falta d’informació o ganes de confondre a la gent amb dobles discursos? Per què no em sorprèn ja que cap formació amb representació al consistori hagi denunciat aquest fet?

Quan la majoria de formacions polítiques ens mostraran realment el que pensen respecte al català, la falta d’inversions en infraestructures que aportin creixement econòmic o els problemes que està ocasionant el dèficit fiscal que estem patint a Catalunya?

dimarts, 9 d’agost de 2011

La cara oculta de la democràcia plural espanyola

Fa uns mesos va haver-hi una reforma de la llei orgànica de règim electoral (LOREG) aprovada al gener amb els vots de PSOE i PPi amb el suport de CiU i PNB que va passar pràcticament desapercebuda i que bàsicament diu:

Els partits, federacions o coalicions que no hagin obtingut representació en cap de les cambres en la convocatòria anterior necessitaran les signatures d'almenys un 0,1% dels electors inscrits al cens electoral de la circumscripció per la qual es vulguin presentar. Cap elector no podrà prestar la signatura a més d'una candidatura.

Això implica que partits que no van tenir representació a les darreres eleccions espanyoles (o no s'hi van presentar), no es podran presentar a les eleccions tret que apleguin les signatures del 0,1% dels electors de cada circumscripció. A més, segons la reforma de la llei, només tindran vint dies per a recollir-les i només a partir del moment que es publicarà oficialment la convocatòria d'eleccions. A totes aquestes traves, cal afegir-hi que, un cop recollides les signatures, cada partit haurà de portar-les a un notari perquè n'avali l'autenticitat, amb els costos econòmics que tot aquest procés implica.

És constitucional una llei així? Si tots som iguals davant la llei, com és que determinades formacions polítiques tenen uns drets que d’altres no tenen? Ja que a determinats col•lectius espanyols els agrada molt anar al tribunal constitucional, ens organitzem i els portem aquesta llei allà?

Què en pot sortir beneficiada d’una llei aquesta: la democràcia, la llibertat d’expressió o la creixent desafecció política? Què ha portat a aquestes formacions a fer un pas com aquest: por al canvi o por a que els nous competidors els perjudiquin els seus privilegis?

dimecres, 3 d’agost de 2011

Malgastant a Espanya tot el que s'estalvien a Catalunya

Com podeu llegir en la següent noticia: Vueling se marcha de Ciudad Real y deja el aeropuerto manchego sin aerolíneas. Aquesta noticia no tindria gaire importancia si no fos per que aquest aeroport ha costat més de 1.100 milions, quasi el mateix que la T1 del Prat amb un cost de 1.258 milions d'euros.
Si a més tenim en compte que Ciudad Real és un municipi de les dimensions semblants a Rubí i que ja tenia estació de TGV. Potser és que no necessitava un aeroport transcontinental amb capacitat per 2,5 milions de passatgers ni que tingués la pista més llarga d'Europa, no?

Recordeu que el mes passat es va tancar ja una línia d'AVE que unia Toledo, Conca i Albacete per falta de passatgers i que va costar 3.500 milions d'euros! Però segueixen construint més línies d'AVE per diversos indrets de la geografia espanyola i que segurament patiran la mateixa sort que la de Cuenca. Això sí, ens neguen des de fa dècades el corredor del mediterrani per al transport de mercaderies i que permetria crear desenes de milers de llocs de treball. I si parlem de les nostres carreteres i autovies, podríem dir que són dignes del tercer món ja que Foment té les obres en una dotzena de carreteres aturades o a un ritme lent. Calen encara més raons per sortir d'Espanya?

Així que només amb aquestes dues infraestructures que s'han deixat d'utilitzar ja estem parlant de 4.600 milions d'euros que s'han malgastat. Per als que encara pensin en pessetes, estem parlant d'una quantitat superior als 765.000 milions d'euros. Potser també caldria tenir en compte els 9.000 milions d'euros de diner públic que es van aportar a Caja Castilla la Mancha (CCM) per al seu rescat i que entre d'altres coses durant la bombolla immobiliària, també va finançar l'aeroport? Quantes retallades s'haguessin pogut evitar invertint correctament tots aquests diners?

dilluns, 11 de juliol de 2011

Justo Molinero i la por de molts independentistes

Quin periodista radiofònic pot haver dit aquestes paraules?
  • Tenim dret a decidir, hòstia!
  • Catalunya només serà lliure, quan tingui llibertat financera
  • Duran diu que CiU ha salvat Espanya, doncs no la salvem tant, ja que no ens estimen
  • O que retregui que partits catalans aquí facin una cosa i a Madrid, voten un altra
Aquestes paraules anaven dirigides a en Jordi Pujol. I sembla mentida però ha tornat a estar en Justo Molinero el que ha tornat a parlar clar i català. Dijous, l'expresident Jordi Pujol i l'empresari de la comunicació, Justo Molinero, van participat d'un debat, organitzat per Premià de Dalt Decideix, amb el títol Junts o separats?

Quan s'adonaran els convergents que la seva formació s'han convertit en un fre per la llibertat i l'economia dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya? Cada vegada hi ha més immigrants espanyols i fills d'aquest immigrants que acaben veien la independència com a única sortida.

Què en Justo Molinero s'atreveixi a dir aquestes paraules i encarar-se d'una manera tan clara al president de la formació política que ara està manant a Catalunya és tota una lliçó que molts catalans haurien d'aprendre. Hi ha molts empresaris, periodistes i gent en general que no s'atreveix a dir obertament que és independentista per a les possibles conseqüències professionals que en podrien derivar. Però tal com indica l'última enquesta del CEO,els que volem la independència ja som majoria. Així que possiblement, els qui haurien de començar a amagar les seves ideologies són els que encara no ho són.

dijous, 7 de juliol de 2011

Més peatges... pels camions... i les empreses

Acabo de llegir la noticia de que el secretari de Territori i Mobilitat, Damià Calvet, ha anunciat avui que la Generalitat estudia l'aplicació de "l'eurovinyeta", un peatge per als camions que transporten mercaderies per carretera i que ha estat aprovat per la UE, ja que "és una mesura que fa pagar a qui utilitza la infraestructura i a qui contamina". Calvet ha explicat que el Govern "està a favor de l'aplicació de l'eurovinyeta" per fer "sostenible" el manteniment i la inversió en noves infraestructures.

L'anomenada "directiva de l'eurovinyeta", que va ser ratificada pel Parlament europeu a principis de juny, contempla increments de peatges de fins el 30% a camions de més de 3,5 tones que transportin mercaderies per les autopistes de la Unió, tot i que els Estat membres podran eximir els vehicles de fins a 12 tones en el moment de fer la transposició de la norma comunitària.

Tenint en compte que no tenim l'eix de mercaderies de l'arc del mediterrani que fa tants anys que es vol construir i que l'única alternativa que tenim per exportar és utilitzant la carretera, ens beneficia una mesura com aquesta?

Si tenim en compte que només un 4% de les mercaderies van per tren i a Europa la mitjana està al voltant del 20%, beneficiarà això a la nostres empreses?

Si tenim en compte que la majoria de peatges estan a Catalunya i a Espanya n'hi ha ben pocs, beneficiarà això a la nostra economia?

Catalunya com a centre logístic porta anys de baixa, entenc que mesures com aquestes és molt possible que acabin accentuant-ho encara més. En aquest mateix blog ja s'ha denunciat en alguna ocasió empreses que han abandonat Catalunya per motius logístics i han triat altres regions de l'estat espanyol.

dimecres, 6 de juliol de 2011

El proper 9J sortim al carrer per Catalunya

Els últims anys la societat civil Catalana ha sortit diverses vegades al carrer per reivindicar les diferents situacions que han afectat i que afecten encara les nostres llibertats com a poble.

 Res no canvia, seguim sense poder decidir, i anem veient les conseqüències que això comporta per la nostra cultura, per la nostra manera de fer, per nosaltres, els catalans, que som tots aquells que treballem vivim i estimem aquest país.

  Se’ns menysprea la cultura, no podem gestionar els nostres diners, que són el fruit del nostre treball i de la nostra consciència de societat constructiva, se’ns nega el dret a decidir, se’ns obliga a acatar les lleis d’un estat imposat que només té en compte allò que li convé sense mirar ni un moment el que ens convé a nosaltres, vivim una situació constant de submissió i no tenim eines per combatre-la.

   Som un poble madur, pacífic i amb seny, tal i com hem sentit a dir tantes vegades, però ja som també un poble cansat, estem tips de no poder avançar, de no poder créixer, de no poder ser lliures i de no poder construir el nostre futur, d’haver de jugar les regles del joc d’un altre.

  Tornarem a sortir al carrer per fer sentir la nostra veu, i ho farem com sempre, pacíficament, amb seny, però cada cop amb més força, amb la força de la gent que diu Prou!! I cada cop ho direm més alt fins que el nostre crit esdevingui realitat i no defallirem ocasió rere ocasió, any rere any fins que assolim l’objectiu que cada cop és l’objectiu de més persones. El respecte que mereixem i la nostra llibertat.

Com ens diu el Dr. Moisès Broggi:


PER CATALUNYA, NO PAREU!
MANIFESTACIÓ PEL FUTUR DEL NOSTRE PAÍS
9 JULIOL, 18H.
 PLAÇA URQUINAONA A PASSEIG LLUÍS COMPANYS.


dimarts, 28 de juny de 2011

8 anys després!

La conversió de l’antiga línia de mercaderies que uneix Mollet del Vallès amb el Papiol en línia de passatgers ja té data i pressupost. Començarà a funcionar a partir del primer trimestre del 2003 i donarà servei a 16 municipis amb una població de mig milió d’habitants.

El paràgraf anterior és de l'any 2002 i es pot llegir en aquesta plana:

http://www.lamalla.cat/infolocal/noticies/article?id=30181

No ha estat fins al 27 de juny de 2011 quan realment ha entrat en funcionament. Hem hagut d’esperar 8 anys addicionals per veure funcionar l'actual R8 entre Mollet i El Papiol. No em vull fer pesat però, aquest retard, és un clar exemple del dèficit d’inversions en infraestructures que patim dins d’Espanya. Aquest dèficit en infraestructures el pateixen tant els votants del PP com els d'ERC, tan els autonomistes com els independentistes. És aquesta una de les raons que m'indigna al veure que la gran majoria de la població això no ho entén i no reclama el que és seu.


dimecres, 15 de juny de 2011

Jo també estic indignat

La veritat és que em sento indignat de com han actuat avui els indignats davant la porta del parlament català. Molts diputats han hagut d’arribar en helicòpter, amb furgons blindats o a través del zoo. Els que han tingut els nassos d’intentar arribar-hi caminant entre els indignats han acabat escridassats com Alfons López Tena, diputat per Solidaritat Catalana. A més l'han escopit i li han pres la carpeta amb tota la documentació del plenari.

Reconec que no ha estat l’únic que ha rebut però m'ha dolgut que li ho hagin fet a aquesta persona ja que ha estat la seva formació la primera en investigar i publicar els sous dels diputats catalans i la que demana una rebaixa de fins al 50% del seu sou. La que demana també acabar amb alguns dels seus privilegis i llistes obertes. La que també va intentar organitzar una acampada al Parc de la Ciutadella i la mateixa policia no ho va permetre o la que va demanar la dimissió del conseller d'Interior Felip Puig per les càrregues policials a la plaça Catalunya.

Si no saben destriar entre polítics malament van, com pensen canviar el sistema? A base d’escopir, pedres i cops? Potser volen demostrar que són menys incivilitzats i més lladres que molts dels polítics que ens representen? Si és així, malament anem ja ells sols estan deixant de ser l’alternativa que volien representar.





Video d'algunes de les empentes que va rebre en López Tena:
http://politica.e-noticies.cat/empentes-a-lopez-tena-54247.html

L'exconsellera de Justícia i diputada del PSC, Montserrat Tura, ha estat ruixada amb pintura en la part posterior de la seva gavardina, com mostra en la imatge:
http://politica.e-noticies.cat/les-marques-em-recorden-a-regims-totalitaris-com-els-nazis-54192.html

Els indignats sacsegen un diputat cec i intenten prendre-li el gos guia:
http://www.ara.cat/politica/INDIGNATS-PARLAMENT-INCIDENTS-CEC-GOS_0_499750940.html

diumenge, 5 de juny de 2011

Estàs indignat? Vols una veritable #catalanrevolution? La resposta és el 9J

Volem fer una veritable #catalanrevolution? Doncs comencem perquè la manifestació per la independència el 9 de juliol 2011 sigui un èxit.

Tornarem a sortir al carrer per fer sentir la nostra veu, i ho farem com sempre, pacíficament, amb seny, però cada cop amb més força, amb la força de la gent que diu Prou!! I cada cop ho direm més alt fins que el nostre crit esdevingui realitat i no defallirem ocasió rere ocasió, any rere any fins que assolim l’objectiu que cada cop és l’objectiu de més persones. El respecte que mereixem i la nostra llibertat.

Primer vídeo dels voluntaris:


El proper 9 de juliol a Barcelona es vol fer una gran manifestació Nacional Unitària per la Independència. La idea és que a la capçalera solament hi hagi una estelada i sense protagonisme de polítics.

Es va decidir que es mantindria el Dissabte per facilitar que aquelles persones que vinguin de fora tinguin un dia després per descansar.

Pel que estic veient, ja s'hi han afegit algunes entitats independentistes: Fem que hi siguin totes. Si vols ajudar, posa't en contacte amb info@araomai.cat

Us passo la pàgina de facebook perquè us hi adheriu i la feu córrer per tota la xarxa:
http://www.facebook.com/9J2011

Esdeveniments relacionats al Facebook:
http://www.facebook.com/event.php?eid=217094981653646
http://www.facebook.com/event.php?eid=192106947503699

Blog oficial:
http://manifestacio9juliol.blogspot.com/

Entitats col·laboradores (ja n'hi ha unes quantes):
http://manifestacio9juliol.blogspot.com/p/entitats-collaboradores.html

ARA NOMÉS CAL FER-HO CÓRRER! NO HI POT FALTAR NINGÚ!

dimecres, 25 de maig de 2011

Memòria de peix

Just a l'inici de la campanya electoral, el debat de les retallades va estar més viu que mai. Fins i tot va arribar als carrers de la meva ciutat amb el col·lectiu dels mestres i la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública.

Estrany però que desaparegués de les noticies i ara torni a aparèixer, casualitat que estigui parlant de la campanya electoral? Ahir vaig sentir noves retallades de sous al mestres (aportacions als plans de pensió i beneficis socials) i avui nous tancaments de llits a certs hospitals. Estrany que no s'hagi esperat ni una setmana, tan malament estem?

Per altra banda, tot i les queixes de tothom amb qui he parlat, el que m'ha sorprès és el resultat de les darreres eleccions: tot i el canvi, continuista. Cada cop estic més preocupat amb el problema de la memòria de peix que cada vegada pateixen més ciutadans. En una setmana, màxim dues, ens oblidem de cada un dels greuges que estem patint. Qui se'n recorda de l'estatut? I del constitucional?

Ens espera un futur molt negre, per als que encara se senten espanyols, cal que es preguntin si és més important retallar en sanitat o educació o deixar d'unir certes ciutats de menys de 80.000 habitants mitjançant l'AVE?

Com a Catalans cal preguntar-se perquè només es parla de retallades a Catalunya. I per què abans de les retallades Catalunya ja gastava 1.000 milions d'euros menys cada any en sanitat que la mitjana espanyola? Sabeu que les baixes laborals dels mestres no es cobreixen fins a les dues setmanes? Afecta això a la qualitat de l’ensenyament?

Catalunya pateix un espoli fiscal de 22.000 milions d'euros a l’any. Amb aquests diners podríem tenir la millor sanitat i educació del món. Ha quedat demostrat que amb l'estat no es pot negociar, només ens deixen retallar i a sobre no ens paguen el que ens deuen. Només queda un camí: la creació d'un estat propi català capaç de gestionar els seus propis recursos.

Nota: Potser alguns dels meus arguments són molt repetitius, però cal corregir el problema de la memòria de peix, i aquesta és feina de tots, si repetim els arguments un munt de vegades potser aconseguirem que no s'oblidi el problema i que molta més gent sigui conscient que existeix una solució a les retallades.

dissabte, 21 de maig de 2011

Te sientes español y vives en Catalunya?

España te ve y te trata como un catalán:

¿quién puede defender el expolio que padecemos todos los catalanes, independientemente de si se sienten españoles o catalanes?

¿Quién puede defender por razones identitarias que España robe a Catalunya 60 millones de euros al día a partir del déficit fiscal?

¿Quién puede defender que los estudiantes catalanes reciban sólo el 5% de todas las becas del estado y los estudiantes de Madrid reciban el 58%?

¿Quién no querría ver aumentada por meras cuestiones identitarias la renta por cápita anual de los catalanes en unos 2.400€ al año si tuviéramos seguridad social propia?

¿Quién puede defender que el “Ministerio de Cultura” haga un gasto anual por cada español de 47€ y por cada catalán sólo de 5€?

¿Quién querría viajar por puras cuestiones identitarias con el 40% de los trenes construidos por el estado durante la década de los 70 que se consideraron obsoletos y que aún circulan por Catalunya, mientras que Madrid sólo tiene el 4%?

¿Quién no querría ver a su país 7 veces más rico como dijo el Premio Nobel de Economía Aplicada en la UB el pasado mes de mayo?

¿Quién puede defender por causas identitarias que 1 de cada 3 años el Ministerio de Fomento no invierta nada de nada en Catalunya?

¿Quién quiere, pese a ser catalán y sentirse español, que cada año nos roben 20.000.000.000 de euros (11% del PIB), siendo así la región del mundo que sufre más déficit por parte de su gobierno? ¿Realmente sentirse español en Catalunya compensa eso?

Como residente en Catalunya, ¿quién puede tolerar, por cuestiones identitarias, que por cada 12,7 millones de euros que se invierten en medio-ambiente en el aeropuerto del Prat, se inviertan 300 millones en el de Barajas?

Por muy españolista que uno sea en Catalunya ¿se puede defender que entre 1985 y 2005 sólo se hayan construido en Catalunya 20km de autovías mientras que en Madrid se hagan cerca de 900 en idéntico periodo?

Por motivos identitarios ¿se puede aceptar y no protestar cuando en Catalunya sólo se invierte un promedio del 12% del PIB español anual pese a aportar el 22% del mismo PIB español?

¿Realmente las razones identitarias compensan el agravio que hemos sufrido por ejemplo con el AVE? En Catalunya, por el AVE, el gobierno invirtió 316€ por catalán, pero en el mismo año invirtió 1.198€ por andaluz, 894€ por madrileño, 574€ por aragonés y 407€ por castellanomanchego.

¿Justifica el sentimiento de identidad pagar peajes y más peajes?

La independencia de Catalunya no es un capricho ni son vinculantes las raíces de un individuo, es una necesidad si vives y trabajas en ella. Durante años, décadas, siglos Catalunya a luchado por su dignidad y siempre ha sido duramente maltratada recibiendo desprecios y desigualdades.

Tu decides si tu futuro y el de tus futuras generaciones pueden hacer que los últimos 300 años en Catalunya se queden en el pasado.


Toda los datos aquí presentados y muchos más están detallados en el siguiente documento de la página de la Fundació Catalunya Estat:

Les raons econòmiques de la Catalunya Estat

Podéis observar que para dato en el pie de página hay la fuente de información. 

divendres, 15 d’abril de 2011

Retallades injustes, dèficit injustificable

Les retallades en Sanitat venen imposades pel govern espanyol ja que, segons els seus càlculs, la Generalitat ha sobrepassat el límit màxim de dèficit permès. Això s’ha traduït en que aquest any s’haurà de reduir el pressupost entre un 10% i un 20%.

Per complir amb aquest retallada imposada per un govern socialista, CiU s’ha marcat com a objectiu, entre d'altres mesures, estalviar 1.000 milions d’euros en sanitat.

El que no explica cap partit és que tenint en compte les balances fiscals, Catalunya aporta mensualment a les finances espanyoles uns 1.800 milions d’euros. On està el dèficit?

Si us hi fixeu bé, en un sol mes APORTEM quasi EL DOBLE del que ens estan obligant a retallar per a un any!

Calen més raons per voler la independència? Cada mes que esperem a prendre aquesta decisió equival a perdre 1.800 milions d’euros que s'haurien pogut invertir en sanitat, educació, infraestructures, recerca i desenvolupament o en fer inversions per combatre l’atur.

dijous, 14 d’abril de 2011

Principal mesura per sortir de la crisi

Amb els 22.000 mil euros que ens pren Espanya es podrien fer polítiques per reactivar la economia catalana sense endeutar-nos. A més, no caldria aplicar cap RETALLADA!


Per més informació: Dades sobre el dèficit fiscal

diumenge, 6 de març de 2011

El meu objectiu és la independència, el vostre?

Ja fa bastants dies, que en noticies tant diaris electrònics i xarxes socials on SI, ERC o Laporta en són els protagonistes, no paro de veure entre els comentaris que escriu la gent, cada cop més comentaris destructius i el més sorprenent, amb una gran quantitat de vots.

Aquests comentaris tant destructius, són d'independentistes de la competència? I els que els voten? Si resposta és sí, crec que tenim un problema ja que no s'ha focalitzat correctament qui és l'enemic. Ja heu vist el títol del blog, aquí som pessimistes, i creiem que la nostra generació és l'última que té una opció real de proclamar la independència abans que la globalització (i espanyolització) ens acabi digerint.

Serà possible que algun dia (d'aquests) ens unim per convèncer als que encara no són independentistes per votar i proclamar conjuntament la independència? Si aquesta és la intenció dels que escriuen i voten aquests tipus de comentaris, crec que quelcom s'està fent malament, molt malament.

De totes maneres crec (o vull creure) que els que escriuen aquests comentaris, d'independentistes no en tenen res. El que passa és que ens veuen cada dia amb més força i estan utilitzant l'arma del "divide y vencerás". De totes maners, algun n'hi haurà, així que caldria que aquests comentaristes i votants meditessin molt seriosament si d'aquesta manera s'arribarà a alguna part.

M'agradaria afegir també que assolir la independència no serà feina fàcil, necessitarem a gent, molta gent, i ben preparada, no podem permetre'ns el luxe de perdre pel camí a cap dels polítics que estan treballant per la independència de Catalunya. Hem de ser constructius i aprofitar les capacitats que té cada un d'ells.

Si llegiu comentaris destructius, afegiu un comentari convidant a reflexionar a les persones que l'escriguin o el votin de si estan treballant per a Catalunya o Espanya.

El meu objectiu és la independència, el vostre?

dimecres, 23 de febrer de 2011

Una noticia positiva però amb regust a problema

La setmana passada es va fer pública la noticia que Inditex invertirà 190 Milions d'euros a Tordera en 5 anys i crearà uns 500 llocs de treball. La veritat és que és una molt bona noticia sobretot després de veure com al Vallès Oriental hem patit 16 expedients d'ocupació només aquest mes de gener.

El que em sorprèn és que el president català va comunicar al grup tèxtil gallec la seva disposició per "facilitar qualsevol mena de tràmit o permís que calgui per començar la inversió de Tordera en poques setmanes". Això que pot passar desapercebudament per a la majoria de nosaltres no s'entén si abans no s'ha llegit una entrada que vaig publicar el 3 de febrer: Posició 146.

Us recomano la seva lectura però per als que els hi faci mandra allà exposo que de 183 països analitzats, Espanya està en la posició 146 de la llista de països on es requereix més temps i burocràcia a l’hora de crear una empresa. Però per contra, a l’hora de tancar-los està en la posició 19. Tenint en compte les facilitats que s’ofereixen a l’hora de fer negocis està en la posició 62. També cal remarcar que respecte a l’any anterior, la posició ha empitjorat 11 llocs.

I és que amb dades com aquestes, potser cal preguntar-se pel futur que ens espera dins d'Espanya i com es podran tornar a crear empreses i llocs de treball. A veure si el molt honorable Mas comença a fer tràmits en aquest sentit.

dimarts, 22 de febrer de 2011

Esborrant jugadors, manipulant història...

Avui m'he despertat amb la noticia de que dos diaris de Madrid han manipulat la informació per intentar convèncer els lectors que el gol del Barça va ser en fora de joc. "Marca" ho intentava demostrar amb una fotografia del moment en la qual s'han esborrat totes les franges de la gespa. Per altra banda, l'"AS", ho ha fet esborrant un jugador i movent-ne un altre.


Poques hores després, l'"As" ha demanat disculpes per "un error a la infografia de l'1-0". Quin error més estrany? I pel que he investigat a Internet, sembla que no és pas la primera vegada. Moure un jugador i fer-ne desaparèixer un altre no és un error, és una manipulació. D'això en diuen periodisme?

Llegint noticies com aquesta, es pot comprendre a tots els defensors de tota la manipulació de la descoberta d'Amèrica, de les teories sobre Cervantes, o de la falsedat del tanto monta, monta tanto, Isabel como Fernando. Si per un joc, tenen aquesta manera d'actuar, que no farien en els últims 500 anys els espanyols per escriure la historia a la seva manera? Què deuen fer a l'hora d'amagar, minimitzar o deformar el que ens roben, els greuges o els atacs que patim? Ara entenc perquè censuren TV3 al país Valencià: És part de la seva cultura.

Si els diaris de Madrid tinguessin que demanar disculpes per totes les seves manipulacions respecte al Barça i a Catalunya gairebé no tindrien espai per tractar les altres noticies. Quantes n'hem consentit sense més? Quantes vegades ens haurem empassat noticies sent totalment falses?

Què us hi jugueu que ni la Comissio Anti Violencia, la Real Federación Española de Fútbol, el Colegio de Árbitros, el Colegio de Periodistas Deportivos o l'organisme que sigui no interposaran cap querella per manipulació informativa intencionada contra aquests dos mitjans de comunicació? Això í, segur que si aquestes manipulacions les haguessin fet dos diari catalans, les denuncies es comptarien per dotzenes.

Quanta gent haurà vist les fotos manipulades i s'haurà empipat amb els suposats favoritismes que rep el Barça dels àrbitres? I d'aquests quants s'hauran assabentat de la manipulació? El mal, com en tantes altres vegades, ja està fet. El millor que ens podria passar és allunyar-nos d'ells, del seu espoli, la seva misèria cultural i del seu tercermundisme i acostar-nos als països civilitzats d'Europa.

dilluns, 21 de febrer de 2011

Tancaments sospitosos al Facebook: Censura?

Mentre als noticiaris no para de fer-se ressò que les revoltes a Tunísia, Egipte o la resta de països del Pròxim Orient, contra les faltes de llibertat que pateixen, s'han gestat gràcies a les xarxes socials; resulta que ha Catalunya, que presumiblement pertany a un estat demòcrata dins la Unió Europea, no parem de patir atacs dins d'aquestes xarxes socials.

I és que durant aquests dos darrers dies, al Facebook, molts hem estat els que hem observat com minvaven la quantitat d'amics que teníem. Justament han desaparegut tots aquells perfils d'usuaris que s'han mostrat més actius contra l'apagada de la TV3 i que fins i tot van sortir a la televisió.

Cal remarcar que no és la primera vegada passa. Durant la campanya per a les eleccions per al Parlament de Catalunya, ja hi va haver episodis d'aquest tipus. Aquella vegada, la censura la van patir tan perfils anònims com de persones que ara tenen escó al nostre Parlament. Qui no recorda el tancament del perfil dels principals candidats de SI?

On és la llibertat d'expressió? Vivim realment en una democràcia? Quins interessos i excuses hi ha al darrera d'aquests tancaments? Com és que sempre la patim els independentistes catalans? Hi ha algun mitjà de comunicació que s'hagi plantejat investigar aquests tancaments?

dimarts, 15 de febrer de 2011

Còmplices...

La setmana passada, Artur Mas, el president de la Generalitat, va anar a Madrid a pidolar uns diners que ens deu el govern espanyol: L’objectiu eren més de 2.000 milions d’euros i només va tornar amb 759. Va anunciar que també tornava amb el permís de l'Estat perquè la Generalitat es pugues endeutar a llarg termini sobre uns 2.500 milions d'euros a canvi de les ja anunciades retallades del 10% dels propers pressupostos. Però després de les queixes de molts presidents autonòmics ja es va parlar de retallades del 15%. I no contenta amb aquesta xifra va aparèixer la líder del PP català proposant que la retallada fos del 20% (els votants d'aquesta senyora viuen a Catalunya? Estaran d'acord amb aquestes retallades que també els afecten directament?).

D’una cosa s’ha de ser conscient, a Catalunya, com a la resta d’autonomies, la majoria de les despeses són en matèria d'educació, sanitat i dependència. Així que ja ens podem imaginar que significarà una retallada d'entre el 10 i el 15% en els pressupostos de la generalitat: menys estat del benestar.

A part d'aquestes retallades, el govern català està parlant d'endeutar-nos 11.000 milions i només per a passar aquest any. Potser caldria recordar que Catalunya aporta a Espanya més 22.000 milions d'euros a l'any. No entenc que el govern català no parli explícitament del dèficit fiscal català i de les quantitats exagerades que com a catalans aportem a Espanya. Parlant de dèficits i balances:
  • No es va acordar que les balances fiscals es publicarien cada any?
  • Com és que només s’han publicat un any? 
  • Perquè no s'obliga a publicar-les?
  • Com és que cap formació política catalana ho demana o denuncia amb tota la força que requereixi? 
  • No interessa mostrar a la població catalana el cost de ser espanyols
  • No es pot intentar utilitzar l'espoli fiscal com a argument d'una manera explícita i directe en aquesta negociació? 

Em preocupa que la majoria de les formacions polítiques parlin poc o gens d'aquest tema. Saben que podrien incrementar-se els els partidaris de la independència amb la conseqüent baixada de vots i de quota de poder a Catalunya de les seves formacions. Si és així, queda clar que aquests partits polítics treballen per al seu propi interès, el d'Espanya i el dels seus poders fàctics; i no per l'interès dels seus votants catalans.

Possiblement hi hagi més raons que les que exposo aquí per a que avui mateix la Generalitat comenci una campanya institucional demanant el concert econòmic (està al seu programa) amb arguments i denunciant l’espoli (o dèficit fiscal, segons el to que vulgui utilitzar) que estem patint els catalans. Però, no veig que hi hagi intenció de fer-ho. Estan ofegant econòmicament a Catalunya, a la Generalitat, a les seves empreses i a tots els que vivim i treballem a Catalunya. A més, i de de retruc, també servirà per retallar el petit grau d’autonomia que encara tenim per aplicar certes polítiques.

Per acabar, fa temps que em faig aquestes dues preguntes:
  • Retallar despeses socials, sabent que l'Espoli Fiscal està ofegant a Catalunya, i no fer res per aturar-ho, és ser-ne CÒMPLICE?
  • Si arribés el dia en que l'estat espanyol hagués d'acabar rescatant a Catalunya, també prendria el control de la Generalitat? Hi ha alguna formació política, sigui del bàndol que sigui, que treballi amb aquesta possibilitat per remota que pugui semblar?

divendres, 4 de febrer de 2011

Posició 146

De 183 països analitzats, Espanya està en la posició 146 de la llista de països on es requereix més temps i burocràcia a l’hora de crear una empresa. Però per contra, a l’hora de tancar-los està en la posició 19. Tenint en compte les facilitats que s’ofereixen a l’hora de fer negocis està en la posició 62. També cal remarcar que respecte a l’any anterior, la posició ha empitjorat 11 llocs. Amb dades com aquestes, potser cal preguntar-se pel futur que ens espera dins d'Espanya i com es podran tornar a crear empreses i llocs de treball.

I és que després de llegir aquestes dades, s'entenen les raons d'algunes de les empreses que marxen de Catalunya: a part de ser un mal lloc per a fer negocis, trobem que està plena d'autopistes col·lapsades i plenes de peatges, que tampoc tenim un aeroport amb bones connexions intercontinentals o que portem esperant més de 20 any l'eix ferroviari destinat a mercaderies que ha d'unir els Països Catalans amb Europa i que hauria de permetre ser la porta d'entrada a Europa de les mercaderies que arriben en vaixell d'Àsia o exportar els nostres propis productes.

Com a país independent, aplicant certes mesures i invertint d’una forma adients els més de 22.000 milions d'espoli que patim cada any, no es podria aturar o capgirar aquesta situació? Per què ha de ser tant difícil crear una empresa o negoci? En ves de dedicar-nos a retallar l'estat del benestar social, per què no s'aposta realment per l'economia productiva? Els diners de l'espoli, no es podrien invertir en autovies, connexions ferroviàries o baixar impostos a empreses i ciutadans?

dimecres, 26 de gener de 2011

PSOE, PP i CiU recuperen la Llei Sinde

La Llei Sinde és una de les normes que forma part de la Llei d'economia sostenible i que preveu el tancament de pàgines web de descàrregues o que incompleixin drets d'autor. El canvi més important que preveu aquest principi d'acord i respecte l'anterior intent d'aprovar aquesta llei, és que l'execució del tancament o la retirada dels continguts d'una pàgina web requereixi autorització judicial prèvia.

És a dir, ara diuen que hi ha més garanties judicials... És que abans no hi eren? El més preocupant és que aquesta llei s'aprofitarà per poder posar una mordassa a qualsevol web que els sigui molesta. Perquè aquesta llei no serveix per al que diuen... serveix per a moltíssims més interessos ocults.

Amb aquesta llei, es pot tancar Wikileaks (imagino que no tenen la propietat intel·lectual de les filtracions que publiquen), i poden també amenaçar a El País amb tancar-li la web si publica alguna cosa de Wikileaks. I és que poden tancar qualsevol web: n'hi ha prou amb enganxar un tros d'una notícia d'un diari en els comentaris de qualsevol web, perquè després aquest diari pugui demanar el tancament d'aquesta web per infracció de la propietat intel·lectual.

dilluns, 17 de gener de 2011

Una altra deslocalització cap a Madrid

Carta publicada a diversos mitjans de comunicació escrita del Vallès Oriental durant els últims dies de desembre:

El respon­sable de les activitats de BASF al sud d’Europa ha anunciat que tancaria el seu centre de producció a Palau-Solità i Plegamans, i que preveia concentrar l’activitat als centres de Cabanillas del Campo i Marchamalo, ambdós a Guadalajara, i a Mejorada del Campo, a Madrid. En el comunicat s’afirmava que la nova ubicació dels centres de producció “milloraria la logística” dels productes de la companyia.

Des de l’agrupació local de Solidaritat Catalana per la Independència de Mollet con­si­de­rem aquesta notícia com a molt dolorosa ja que es tracta d’una altra empresa que està ben a prop nostre i que de ben segur hi hauran famílies de Mo­llet i rodalies afectades, però també, pels motius i destinació de la deslocalització.

Hem de ser conscients que l’espoli continuat que estem patint tots els catalans, sigui quin sigui l’origen o llengua, i que es quantifica en uns 22.000 milions d’euros anuals (3.000 euros per català), no només ha servit per perdre competitivitat a nivell internacional, també ha servit per perdre’n en vers d’altres regions espanyoles. Sense la nostra grandiosa solidaritat, que quasi tots els partits minimitzaran o negaran, mai haguessin tingut unes xarxes d’autovies tan bones i gratuïtes que ara fan la competència a les nostres que encara són de pagament. Cal que ens anem preguntant si hem de seguir sent solidaris i permetre en silenci que empreses que estaven aquí s’instal·lin al centre de l’eix de comunicacions radial en que s’ha convertit Madrid i que, per exemple, a aquesta empresa li permetrà millorar la logística a nivell estatal.

Amb dades de l’any passat, i tenint en compte la situació econòmica actual, si Catalunya fos un estat, seria el 4t estat de la Unió Europea amb un major PIB per habitant. Invertint d’una forma adients aquests 22.000 milions anuals i aplicant certes mesures, es podria aturar o capgirar el problema de les deslocalitzacions.

Si voleu contactar amb nosaltres ens podeu trobar al Facebook.

Jordi Olivé
Solidaritat Catalana Mollet

diumenge, 9 de gener de 2011

El cost de ser espanyols per als futurs pensionistes

Mentre el Govern Espanyol i els sindicats estan acordant les properes retallades en tema de pensions, resulta que a Catalunya, les podríem augmentar. Però això no serà mai noticia ni molt menys portada a cap lloc de certa rellevància. Cada vegada més, els mitjans d'informació són menys independents i només ens mostren el que els interessa, i el que no, s'intenta amagar tant com es pot, com l'informe AXA sobre pensions, que pronostica que amb els canvis que es volen aplicar, les pensions baixaran de mitjana un 20%.

 
Segons el Cercle d'Estudis Sobiranistes, el dèficit de la balança fiscal de la Seguretat Social de Catalunya va ser de 3.644 milions d'euros per a 2007. Per aquell mateix any, la pensió mitjana en un sistema de Seguretat Social propi (català) hagués pogut augmentar en 174,73 euros mensuals i 2.446,26 euros anuals.

També cal recordar, com ja vaig publicar, que durant el 2010, que la comissió del Pacte de Toledo va reconèixer que Catalunya tenia un superàvit en la Seguretat Social de 1.422 euros per habitant i any.

Però, com que els catalans preferim majoritàriament ser espanyols, ja ens podem anar preparant els futurs pensionistes per patir unes retallades inicials que estaran al voltant del 20%. I és que segons un estudi realitzat per AXA, si s'acaben aplicant les mesures d'allargar l'edat de jubilació als 67 anys i, si sobre tot, s'acaben prenent en consideració els últims 20 anys cotitzats per al càlcul de la pensió i no els 15 actuals, la baixada de les pensions pot ser entre un 18 i un 25% depenent dels casos.

Actualment, la pensió mitjana de Catalunya està al voltant dels 800 euros. Segons aquest import i aplicant el compte de la vella, als nous pensionistes, si se'ls ha de considerar els últims 20 anys i no els 15 com s'ha fet fins ara, la pensió mitjana passarà a ser de 640 euros (160 euros menys, un 20% menys).

Així que si prenem els 174 euros que es podrien pagar de més si Catalunya fos un estat i els 160 euros de menys, ja tenim un nou cost de ser espanyol per als futurs jubilats: serà de mitjana d'uns 334 euros al mes (més de 4000 euros a l'any).

Vista la quantitat, per què hem de retallar les pensions o augmentar l'edat de jubilació a Catalunya? Hem de sumar aquest import als 22.000 milions d'espoliació fiscal anual, que es corresponen a més de 3.000 euros per català? En quins mitjans de comunicació han parlant d'aquestes dades?

Si trobeu interessant aquest article o les dades que conté feu-lo córrer. No podem pretendre que els mitjans de comunicació, que directa o indirectament estan controlats pels que manen, facin aquesta feina, ja que això no els interessa i no ho faran mai.