dimecres, 26 de gener de 2011

PSOE, PP i CiU recuperen la Llei Sinde

La Llei Sinde és una de les normes que forma part de la Llei d'economia sostenible i que preveu el tancament de pàgines web de descàrregues o que incompleixin drets d'autor. El canvi més important que preveu aquest principi d'acord i respecte l'anterior intent d'aprovar aquesta llei, és que l'execució del tancament o la retirada dels continguts d'una pàgina web requereixi autorització judicial prèvia.

És a dir, ara diuen que hi ha més garanties judicials... És que abans no hi eren? El més preocupant és que aquesta llei s'aprofitarà per poder posar una mordassa a qualsevol web que els sigui molesta. Perquè aquesta llei no serveix per al que diuen... serveix per a moltíssims més interessos ocults.

Amb aquesta llei, es pot tancar Wikileaks (imagino que no tenen la propietat intel·lectual de les filtracions que publiquen), i poden també amenaçar a El País amb tancar-li la web si publica alguna cosa de Wikileaks. I és que poden tancar qualsevol web: n'hi ha prou amb enganxar un tros d'una notícia d'un diari en els comentaris de qualsevol web, perquè després aquest diari pugui demanar el tancament d'aquesta web per infracció de la propietat intel·lectual.

dilluns, 17 de gener de 2011

Una altra deslocalització cap a Madrid

Carta publicada a diversos mitjans de comunicació escrita del Vallès Oriental durant els últims dies de desembre:

El respon­sable de les activitats de BASF al sud d’Europa ha anunciat que tancaria el seu centre de producció a Palau-Solità i Plegamans, i que preveia concentrar l’activitat als centres de Cabanillas del Campo i Marchamalo, ambdós a Guadalajara, i a Mejorada del Campo, a Madrid. En el comunicat s’afirmava que la nova ubicació dels centres de producció “milloraria la logística” dels productes de la companyia.

Des de l’agrupació local de Solidaritat Catalana per la Independència de Mollet con­si­de­rem aquesta notícia com a molt dolorosa ja que es tracta d’una altra empresa que està ben a prop nostre i que de ben segur hi hauran famílies de Mo­llet i rodalies afectades, però també, pels motius i destinació de la deslocalització.

Hem de ser conscients que l’espoli continuat que estem patint tots els catalans, sigui quin sigui l’origen o llengua, i que es quantifica en uns 22.000 milions d’euros anuals (3.000 euros per català), no només ha servit per perdre competitivitat a nivell internacional, també ha servit per perdre’n en vers d’altres regions espanyoles. Sense la nostra grandiosa solidaritat, que quasi tots els partits minimitzaran o negaran, mai haguessin tingut unes xarxes d’autovies tan bones i gratuïtes que ara fan la competència a les nostres que encara són de pagament. Cal que ens anem preguntant si hem de seguir sent solidaris i permetre en silenci que empreses que estaven aquí s’instal·lin al centre de l’eix de comunicacions radial en que s’ha convertit Madrid i que, per exemple, a aquesta empresa li permetrà millorar la logística a nivell estatal.

Amb dades de l’any passat, i tenint en compte la situació econòmica actual, si Catalunya fos un estat, seria el 4t estat de la Unió Europea amb un major PIB per habitant. Invertint d’una forma adients aquests 22.000 milions anuals i aplicant certes mesures, es podria aturar o capgirar el problema de les deslocalitzacions.

Si voleu contactar amb nosaltres ens podeu trobar al Facebook.

Jordi Olivé
Solidaritat Catalana Mollet

diumenge, 9 de gener de 2011

El cost de ser espanyols per als futurs pensionistes

Mentre el Govern Espanyol i els sindicats estan acordant les properes retallades en tema de pensions, resulta que a Catalunya, les podríem augmentar. Però això no serà mai noticia ni molt menys portada a cap lloc de certa rellevància. Cada vegada més, els mitjans d'informació són menys independents i només ens mostren el que els interessa, i el que no, s'intenta amagar tant com es pot, com l'informe AXA sobre pensions, que pronostica que amb els canvis que es volen aplicar, les pensions baixaran de mitjana un 20%.

 
Segons el Cercle d'Estudis Sobiranistes, el dèficit de la balança fiscal de la Seguretat Social de Catalunya va ser de 3.644 milions d'euros per a 2007. Per aquell mateix any, la pensió mitjana en un sistema de Seguretat Social propi (català) hagués pogut augmentar en 174,73 euros mensuals i 2.446,26 euros anuals.

També cal recordar, com ja vaig publicar, que durant el 2010, que la comissió del Pacte de Toledo va reconèixer que Catalunya tenia un superàvit en la Seguretat Social de 1.422 euros per habitant i any.

Però, com que els catalans preferim majoritàriament ser espanyols, ja ens podem anar preparant els futurs pensionistes per patir unes retallades inicials que estaran al voltant del 20%. I és que segons un estudi realitzat per AXA, si s'acaben aplicant les mesures d'allargar l'edat de jubilació als 67 anys i, si sobre tot, s'acaben prenent en consideració els últims 20 anys cotitzats per al càlcul de la pensió i no els 15 actuals, la baixada de les pensions pot ser entre un 18 i un 25% depenent dels casos.

Actualment, la pensió mitjana de Catalunya està al voltant dels 800 euros. Segons aquest import i aplicant el compte de la vella, als nous pensionistes, si se'ls ha de considerar els últims 20 anys i no els 15 com s'ha fet fins ara, la pensió mitjana passarà a ser de 640 euros (160 euros menys, un 20% menys).

Així que si prenem els 174 euros que es podrien pagar de més si Catalunya fos un estat i els 160 euros de menys, ja tenim un nou cost de ser espanyol per als futurs jubilats: serà de mitjana d'uns 334 euros al mes (més de 4000 euros a l'any).

Vista la quantitat, per què hem de retallar les pensions o augmentar l'edat de jubilació a Catalunya? Hem de sumar aquest import als 22.000 milions d'espoliació fiscal anual, que es corresponen a més de 3.000 euros per català? En quins mitjans de comunicació han parlant d'aquestes dades?

Si trobeu interessant aquest article o les dades que conté feu-lo córrer. No podem pretendre que els mitjans de comunicació, que directa o indirectament estan controlats pels que manen, facin aquesta feina, ja que això no els interessa i no ho faran mai.