dimecres, 25 de maig del 2011

Memòria de peix

Just a l'inici de la campanya electoral, el debat de les retallades va estar més viu que mai. Fins i tot va arribar als carrers de la meva ciutat amb el col·lectiu dels mestres i la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública.

Estrany però que desaparegués de les noticies i ara torni a aparèixer, casualitat que estigui parlant de la campanya electoral? Ahir vaig sentir noves retallades de sous al mestres (aportacions als plans de pensió i beneficis socials) i avui nous tancaments de llits a certs hospitals. Estrany que no s'hagi esperat ni una setmana, tan malament estem?

Per altra banda, tot i les queixes de tothom amb qui he parlat, el que m'ha sorprès és el resultat de les darreres eleccions: tot i el canvi, continuista. Cada cop estic més preocupat amb el problema de la memòria de peix que cada vegada pateixen més ciutadans. En una setmana, màxim dues, ens oblidem de cada un dels greuges que estem patint. Qui se'n recorda de l'estatut? I del constitucional?

Ens espera un futur molt negre, per als que encara se senten espanyols, cal que es preguntin si és més important retallar en sanitat o educació o deixar d'unir certes ciutats de menys de 80.000 habitants mitjançant l'AVE?

Com a Catalans cal preguntar-se perquè només es parla de retallades a Catalunya. I per què abans de les retallades Catalunya ja gastava 1.000 milions d'euros menys cada any en sanitat que la mitjana espanyola? Sabeu que les baixes laborals dels mestres no es cobreixen fins a les dues setmanes? Afecta això a la qualitat de l’ensenyament?

Catalunya pateix un espoli fiscal de 22.000 milions d'euros a l’any. Amb aquests diners podríem tenir la millor sanitat i educació del món. Ha quedat demostrat que amb l'estat no es pot negociar, només ens deixen retallar i a sobre no ens paguen el que ens deuen. Només queda un camí: la creació d'un estat propi català capaç de gestionar els seus propis recursos.

Nota: Potser alguns dels meus arguments són molt repetitius, però cal corregir el problema de la memòria de peix, i aquesta és feina de tots, si repetim els arguments un munt de vegades potser aconseguirem que no s'oblidi el problema i que molta més gent sigui conscient que existeix una solució a les retallades.

dissabte, 21 de maig del 2011

Te sientes español y vives en Catalunya?

España te ve y te trata como un catalán:

¿quién puede defender el expolio que padecemos todos los catalanes, independientemente de si se sienten españoles o catalanes?

¿Quién puede defender por razones identitarias que España robe a Catalunya 60 millones de euros al día a partir del déficit fiscal?

¿Quién puede defender que los estudiantes catalanes reciban sólo el 5% de todas las becas del estado y los estudiantes de Madrid reciban el 58%?

¿Quién no querría ver aumentada por meras cuestiones identitarias la renta por cápita anual de los catalanes en unos 2.400€ al año si tuviéramos seguridad social propia?

¿Quién puede defender que el “Ministerio de Cultura” haga un gasto anual por cada español de 47€ y por cada catalán sólo de 5€?

¿Quién querría viajar por puras cuestiones identitarias con el 40% de los trenes construidos por el estado durante la década de los 70 que se consideraron obsoletos y que aún circulan por Catalunya, mientras que Madrid sólo tiene el 4%?

¿Quién no querría ver a su país 7 veces más rico como dijo el Premio Nobel de Economía Aplicada en la UB el pasado mes de mayo?

¿Quién puede defender por causas identitarias que 1 de cada 3 años el Ministerio de Fomento no invierta nada de nada en Catalunya?

¿Quién quiere, pese a ser catalán y sentirse español, que cada año nos roben 20.000.000.000 de euros (11% del PIB), siendo así la región del mundo que sufre más déficit por parte de su gobierno? ¿Realmente sentirse español en Catalunya compensa eso?

Como residente en Catalunya, ¿quién puede tolerar, por cuestiones identitarias, que por cada 12,7 millones de euros que se invierten en medio-ambiente en el aeropuerto del Prat, se inviertan 300 millones en el de Barajas?

Por muy españolista que uno sea en Catalunya ¿se puede defender que entre 1985 y 2005 sólo se hayan construido en Catalunya 20km de autovías mientras que en Madrid se hagan cerca de 900 en idéntico periodo?

Por motivos identitarios ¿se puede aceptar y no protestar cuando en Catalunya sólo se invierte un promedio del 12% del PIB español anual pese a aportar el 22% del mismo PIB español?

¿Realmente las razones identitarias compensan el agravio que hemos sufrido por ejemplo con el AVE? En Catalunya, por el AVE, el gobierno invirtió 316€ por catalán, pero en el mismo año invirtió 1.198€ por andaluz, 894€ por madrileño, 574€ por aragonés y 407€ por castellanomanchego.

¿Justifica el sentimiento de identidad pagar peajes y más peajes?

La independencia de Catalunya no es un capricho ni son vinculantes las raíces de un individuo, es una necesidad si vives y trabajas en ella. Durante años, décadas, siglos Catalunya a luchado por su dignidad y siempre ha sido duramente maltratada recibiendo desprecios y desigualdades.

Tu decides si tu futuro y el de tus futuras generaciones pueden hacer que los últimos 300 años en Catalunya se queden en el pasado.


Toda los datos aquí presentados y muchos más están detallados en el siguiente documento de la página de la Fundació Catalunya Estat:

Les raons econòmiques de la Catalunya Estat

Podéis observar que para dato en el pie de página hay la fuente de información.