La Iaia Isabel crida tothom a les urnes el dia 25-N

La Iaia Isabel que es va fer famosa amb el "Mensaje para el Sr. Fernández Vara de parte de Isabel, una extremeña que vive en Catalunya y que cree que este señor no manda sobre los extremeños", ara crida tothom a les urnes el dia 25-N. Diu que és un moment històric i ens juguem el futur de Catalunya.
També dóna la seva opinió personal i diu qui votarà: Votarà a Alfons López Tena de Solidaritat Catalana per la independència.

Aquest va ser amb el vídeo que es va fer famosa:

Entrevista a RAC1:
http://rac1.org/a-la-carta/

Entrevista a RAC105:
http://www.racalacarta.com/rac105/audio/1004%2007h%20(Dijous%2004-10-12)%20%2...

Entrevista en CUATRO:
http://www.cuatro.com/Las_mananas_de_Cuatro/completos/Las_Mananas_de_Cuatro_-...

Entrevista a Ràdio Esparreguera:
http://radioesparreguera.podcast.es/podcast.php?editor=radioesparreguera

Declaracions històriques anticatalanes

1625 – Conde Duque de Olivares: “Ahora que os hemos asimilado y no tendréis de gastaros dinero en lucha contra nosotros, parece razonable que nos paguéis con impuestos”.


1640 – Francisco de Quevedo: “En tanto en Cataluña quedase un solo catalán, y piedras en los campos desiertos, hemos de tener enemigos y guerra”.

1725 – José Patiño: “... es bien notoria la obstinación y barbaridad de este pueblo criminal (Catalunya)...”.

1906 – Revista “Ejercito y Armada”: “Hay que castellanizar a Cataluña … Hay que pensar en español, hablar en español y conducirse como español, y esto de grado o por fuerza”.

1907 – La revista militar: “El problema catalán no se resuelve, pues, por la libertat, sino con la restricción; no con paliativos y pactos, sino por el hierro y por el fuego”.

1927 – La revista militar: “Hay que pensar en español, hablar en español y conducirse como español, y esto de grado o por fuerza”.

1927 – Juan Llarch: “Obligar a usar el castellano en Cataluña es hacerles un favor paternal, como lo es obligar a un niño corto de vista y revoltoso, a ponerse unas gafas”.

1934 – Manuel Azaña: “una persona de mi conocimiento asegura que es una ley de la historia de España, la necesidad de bombardear Barcelona cada cinquenta años”.

1938 – General Queipo de Llano: “Transformaremos Madrid en un vergel, Bilbao en una gran fábrica y Barcelona en un inmenso solar”.

1939 – Governador Militar Aymat: “¡Perros catalanes! ¡No sois dignos del sol que os alumbra!.

1968 – Luis de Galinsonga: “Todos los catalanes son una mierda”.

1968 – Santiago Bernabéu: “Me gusta Cataluña a pesar de los catalanes”.

1968 – Manuel Fraga Iribarne: “Cataluña fué ocupada por Felipe IV, fué ocupada por Felipe V, que la venció, fué bombardeada por el general Espartero, que era un general revolucionario, y la ocupamos en 1939 y estamos dispuestos a coger de nuevo el fusil. *Por consiguiente*, ya saben ustedes a que atenerse, y aquí tengo el mosquete para volverlo a utilizar”.

1977 – Jorge Carreras Llansana: “En Cataluña no hay más que españoles que viven y trabajan. Un español que viene aquí, viene a una región española y jamás puede ser considerado como inmigrante”.

1984 – Leopoldo Calvo Sotelo: “Hay que fomentar la emigración de gentes de habla castellana a Cataluña y Valencia para así asegurar el mantenimiento del sentimiento español que comporta”.

1984 – José Prat: “Los catalanes sólo son importantes cuando escriben en castellano”.

1984 – Felipe González: “El terrorismo en el País Vasco es una cuestión de orden público, pero el verdadero peligro es el hecho diferencial catalán”.

1986 – José Rodríguez de la Borbolla : “Los andaluces son bastante inteligentes para no confiar en los catalanes”.

1992 – Aleix Vidal Quadras: “Només una ment malaltissa pot concebre la segregació de Catalunya”.

1993 – Pedro Pacheco: “Vascos y catalanes son buitres prestos a recoger la carroña”.

1994 – Mercedes de la Merced : “Me preocupa que la Guardia Civil pueda llegar a depender de Jordi Pujol, hoy Presidente de la Generalitat , y mañana de cualquier loco que la pueda presidir”.

2001 – Txiqui Benegas: “Para mi, ser nacionalista y ser culto e inteligente, es incompatible”.

2001 – Juan Carlos I: “... a nadie se le obligó nunca a hablaren castellano; fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes”.

2005 – Rodríguez Ibarra: “No les da vergüenza?, ¿Se puede ser tan cretino? (…) ¿Falta dinero para la sanidad? Pues no se lo hubieran gastado ustedes en tener una policía autonómica, no se lo hubieran gastado ustedes en tener tres televisiones. Cada uno se lo gasta en lo que quiere, pero despuésno vengan ustedes llorando, amigos. (…) No conozco ninguna partida presupuestaria que diga: transferencia de renta de esta región a ésta. Y si existiera, que por favor me borren. Que se metan los cuartos donde les quepan”.

2006 – César Vidal: “Un valenciano que se considere catalán es como un judio que admirara a Hitler”.

2006 – Alfonso Guerra: “Nos hemos cepillado el Estatut”.

2008 – L'alcalde d'Agón (Aragó): “¡Que los catalanes se mueran de sed, los jóvenes estan hartos de la opresión catalana”, ”Es muy probable que el pueblo se tome la justicia por su mano y destruyan las tuberías del trasvase y otras instalaciones, si no reciben justa recompensa por las molestias que a Generalitat ha causado”.

2009 – Alicia Sánchez Camacho: “No podem permetre que el català sigui la llengua vehicular a les escoles”.


Crec que aquest recull de declaracions pot ajudar a saber qui és qui. És posible que les més rellevants i significatives siguin les de Manuel Azaña i les dels darrers 20 anys, per allò de la llibertat i democràcia espanyola.









I si encara no n'heu tingut prou, en aquest vídeo n'hi ha moltes més:

El proper 9J sortim al carrer per Catalunya

Els últims anys la societat civil Catalana ha sortit diverses vegades al carrer per reivindicar les diferents situacions que han afectat i que afecten encara les nostres llibertats com a poble.

 Res no canvia, seguim sense poder decidir, i anem veient les conseqüències que això comporta per la nostra cultura, per la nostra manera de fer, per nosaltres, els catalans, que som tots aquells que treballem vivim i estimem aquest país.

  Se’ns menysprea la cultura, no podem gestionar els nostres diners, que són el fruit del nostre treball i de la nostra consciència de societat constructiva, se’ns nega el dret a decidir, se’ns obliga a acatar les lleis d’un estat imposat que només té en compte allò que li convé sense mirar ni un moment el que ens convé a nosaltres, vivim una situació constant de submissió i no tenim eines per combatre-la.

   Som un poble madur, pacífic i amb seny, tal i com hem sentit a dir tantes vegades, però ja som també un poble cansat, estem tips de no poder avançar, de no poder créixer, de no poder ser lliures i de no poder construir el nostre futur, d’haver de jugar les regles del joc d’un altre.

  Tornarem a sortir al carrer per fer sentir la nostra veu, i ho farem com sempre, pacíficament, amb seny, però cada cop amb més força, amb la força de la gent que diu Prou!! I cada cop ho direm més alt fins que el nostre crit esdevingui realitat i no defallirem ocasió rere ocasió, any rere any fins que assolim l’objectiu que cada cop és l’objectiu de més persones. El respecte que mereixem i la nostra llibertat.

Com ens diu el Dr. Moisès Broggi:

PER CATALUNYA, NO PAREU!

MANIFESTACIÓ PEL FUTUR DEL NOSTRE PAÍS
9 JULIOL, 18H.
 PLAÇA URQUINAONA A PASSEIG LLUÍS COMPANYS.

Plana oficial:
http://manifestacio9juliol.blogspot.com/

Entitats col·laboradores (ja n'hi ha unes quantes):
http://manifestacio9juliol.blogspot.com/p/entitats-collaboradores.html 

8 anys després!

La conversió de l’antiga línia de mercaderies que uneix Mollet del Vallès amb el Papiol en línia de passatgers ja té data i pressupost. Començarà a funcionar a partir del primer trimestre del 2003 i donarà servei a 16 municipis amb una població de mig milió d’habitants.

El paràgraf anterior és de l'any 2002 i es pot llegir en aquesta plana:

http://www.lamalla.cat/infolocal/noticies/article?id=30181

No ha estat fins al 27 de juny de 2011 quan realment ha entrat en funcionament. Hem hagut d’esperar 8 anys addicionals per veure funcionar l'actual R8 entre Mollet i El Papiol. No em vull fer pesat però, aquest retard, és un clar exemple del dèficit d’inversions en infraestructures que patim dins d’Espanya. Aquest dèficit en infraestructures el pateixen tant els votants del PP com els d'ERC, tan els autonomistes com els independentistes. És aquesta una de les raons que m'indigna al veure que la gran majoria de la població això no ho entén i no reclama el que és seu.

Te sientes español y vives en Catalunya?

España te ve y te trata como un catalán:

¿quién puede defender el expolio que padecemos todos los catalanes, independientemente de si se sienten españoles o catalanes?

¿Quién puede defender por razones identitarias que España robe a Catalunya 60 millones de euros al día a partir del déficit fiscal?

¿Quién puede defender que los estudiantes catalanes reciban sólo el 5% de todas las becas del estado y los estudiantes de Madrid reciban el 58%?

¿Quién no querría ver aumentada por meras cuestiones identitarias la renta por cápita anual de los catalanes en unos 2.400€ al año si tuviéramos seguridad social propia?

¿Quién puede defender que el “Ministerio de Cultura” haga un gasto anual por cada español de 47€ y por cada catalán sólo de 5€?

¿Quién querría viajar por puras cuestiones identitarias con el 40% de los trenes construidos por el estado durante la década de los 70 que se consideraron obsoletos y que aún circulan por Catalunya, mientras que Madrid sólo tiene el 4%?

¿Quién no querría ver a su país 7 veces más rico como dijo el Premio Nobel de Economía Aplicada en la UB el pasado mes de mayo?

¿Quién puede defender por causas identitarias que 1 de cada 3 años el Ministerio de Fomento no invierta nada de nada en Catalunya?

¿Quién quiere, pese a ser catalán y sentirse español, que cada año nos roben 20.000.000.000 de euros (11% del PIB), siendo así la región del mundo que sufre más déficit por parte de su gobierno? ¿Realmente sentirse español en Catalunya compensa eso?

Como residente en Catalunya, ¿quién puede tolerar, por cuestiones identitarias, que por cada 12,7 millones de euros que se invierten en medio-ambiente en el aeropuerto del Prat, se inviertan 300 millones en el de Barajas?

Por muy españolista que uno sea en Catalunya ¿se puede defender que entre 1985 y 2005 sólo se hayan construido en Catalunya 20km de autovías mientras que en Madrid se hagan cerca de 900 en idéntico periodo?

Por motivos identitarios ¿se puede aceptar y no protestar cuando en Catalunya sólo se invierte un promedio del 12% del PIB español anual pese a aportar el 22% del mismo PIB español?

¿Realmente las razones identitarias compensan el agravio que hemos sufrido por ejemplo con el AVE? En Catalunya, por el AVE, el gobierno invirtió 316€ por catalán, pero en el mismo año invirtió 1.198€ por andaluz, 894€ por madrileño, 574€ por aragonés y 407€ por castellanomanchego.

¿Justifica el sentimiento de identidad pagar peajes y más peajes?

La independencia de Catalunya no es un capricho ni son vinculantes las raíces de un individuo, es una necesidad si vives y trabajas en ella. Durante años, décadas, siglos Catalunya a luchado por su dignidad y siempre ha sido duramente maltratada recibiendo desprecios y desigualdades.

Tu decides si tu futuro y el de tus futuras generaciones pueden hacer que los últimos 300 años en Catalunya se queden en el pasado.


Toda los datos aquí presentados y muchos más están detallados en el siguiente documento de la página de la Fundació Catalunya Estat:

Les raons econòmiques de la Catalunya Estat

Podéis observar que para dato en el pie de página hay la fuente de información. 

El meu objectiu és la independència, el vostre?

Ja fa bastants dies, que en noticies tant diaris electrònics i xarxes socials on SI, ERC o Laporta en són els protagonistes, no paro de veure entre els comentaris que escriu la gent, cada cop més comentaris destructius i el més sorprenent, amb una gran quantitat de vots.

Aquests comentaris tant destructius, són d'independentistes de la competència? I els que els voten? Si resposta és sí, crec que tenim un problema ja que no s'ha focalitzat correctament qui és l'enemic. Ja heu vist el títol del blog, aquí som pessimistes, i creiem que la nostra generació és l'última que té una opció real de proclamar la independència abans que la globalització (i espanyolització) ens acabi digerint.

Serà possible que algun dia (d'aquests) ens unim per convèncer als que encara no són independentistes per votar i proclamar conjuntament la independència? Si aquesta és la intenció dels que escriuen i voten aquests tipus de comentaris, crec que quelcom s'està fent malament, molt malament.

De totes maneres crec (o vull creure) que els que escriuen aquests comentaris, d'independentistes no en tenen res. El que passa és que ens veuen cada dia amb més força i estan utilitzant l'arma del "divide y vencerás". De totes maners, algun n'hi haurà, així que caldria que aquests comentaristes i votants meditessin molt seriosament si d'aquesta manera s'arribarà a alguna part.

M'agradaria afegir també que assolir la independència no serà feina fàcil, necessitarem a gent, molta gent, i ben preparada, no podem permetre'ns el luxe de perdre pel camí a cap dels polítics que estan treballant per la independència de Catalunya. Hem de ser constructius i aprofitar les capacitats que té cada un d'ells.

Si llegiu comentaris destructius, afegiu un comentari convidant a reflexionar a les persones que l'escriguin o el votin de si estan treballant per a Catalunya o Espanya.

El meu objectiu és la independència, el vostre?

Posició 146

De 183 països analitzats, Espanya està en la posició 146 de la llista de països on es requereix més temps i burocràcia a l’hora de crear una empresa. Però per contra, a l’hora de tancar-los està en la posició 19. Tenint en compte les facilitats que s’ofereixen a l’hora de fer negocis està en la posició 62. També cal remarcar que respecte a l’any anterior, la posició ha empitjorat 11 llocs. Amb dades com aquestes, potser cal preguntar-se pel futur que ens espera dins d'Espanya i com es podran tornar a crear empreses i llocs de treball.

I és que després de llegir aquestes dades, s'entenen les raons d'algunes de les empreses que marxen de Catalunya: a part de ser un mal lloc per a fer negocis, trobem que està plena d'autopistes col·lapsades i plenes de peatges, que tampoc tenim un aeroport amb bones connexions intercontinentals o que portem esperant més de 20 any l'eix ferroviari destinat a mercaderies que ha d'unir els Països Catalans amb Europa i que hauria de permetre ser la porta d'entrada a Europa de les mercaderies que arriben en vaixell d'Àsia o exportar els nostres propis productes.

Com a país independent, aplicant certes mesures i invertint d’una forma adients els més de 22.000 milions d'espoli que patim cada any, no es podria aturar o capgirar aquesta situació? Per què ha de ser tant difícil crear una empresa o negoci? En ves de dedicar-nos a retallar l'estat del benestar social, per què no s'aposta realment per l'economia productiva? Els diners de l'espoli, no es podrien invertir en autovies, connexions ferroviàries o baixar impostos a empreses i ciutadans?

El cost de ser espanyols per als futurs pensionistes

Mentre el Govern Espanyol i els sindicats estan acordant les properes retallades en tema de pensions, resulta que a Catalunya, les podríem augmentar. Però això no serà mai noticia ni molt menys portada a cap lloc de certa rellevància. Cada vegada més, els mitjans d'informació són menys independents i només ens mostren el que els interessa, i el que no, s'intenta amagar tant com es pot, com l'informe AXA sobre pensions, que pronostica que amb els canvis que es volen aplicar, les pensions baixaran de mitjana un 20%.

 
Segons el Cercle d'Estudis Sobiranistes, el dèficit de la balança fiscal de la Seguretat Social de Catalunya va ser de 3.644 milions d'euros per a 2007. Per aquell mateix any, la pensió mitjana en un sistema de Seguretat Social propi (català) hagués pogut augmentar en 174,73 euros mensuals i 2.446,26 euros anuals.

També cal recordar, com ja vaig publicar, que durant el 2010, que la comissió del Pacte de Toledo va reconèixer que Catalunya tenia un superàvit en la Seguretat Social de 1.422 euros per habitant i any.

Però, com que els catalans preferim majoritàriament ser espanyols, ja ens podem anar preparant els futurs pensionistes per patir unes retallades inicials que estaran al voltant del 20%. I és que segons un estudi realitzat per AXA, si s'acaben aplicant les mesures d'allargar l'edat de jubilació als 67 anys i, si sobre tot, s'acaben prenent en consideració els últims 20 anys cotitzats per al càlcul de la pensió i no els 15 actuals, la baixada de les pensions pot ser entre un 18 i un 25% depenent dels casos.

Actualment, la pensió mitjana de Catalunya està al voltant dels 800 euros. Segons aquest import i aplicant el compte de la vella, als nous pensionistes, si se'ls ha de considerar els últims 20 anys i no els 15 com s'ha fet fins ara, la pensió mitjana passarà a ser de 640 euros (160 euros menys, un 20% menys).

Així que si prenem els 174 euros que es podrien pagar de més si Catalunya fos un estat i els 160 euros de menys, ja tenim un nou cost de ser espanyol per als futurs jubilats: serà de mitjana d'uns 334 euros al mes (més de 4000 euros a l'any).

Vista la quantitat, per què hem de retallar les pensions o augmentar l'edat de jubilació a Catalunya? Hem de sumar aquest import als 22.000 milions d'espoliació fiscal anual, que es corresponen a més de 3.000 euros per català? En quins mitjans de comunicació han parlant d'aquestes dades?

Si trobeu interessant aquest article o les dades que conté feu-lo córrer. No podem pretendre que els mitjans de comunicació, que directa o indirectament estan controlats pels que manen, facin aquesta feina, ja que això no els interessa i no ho faran mai.

Descobriment científic que dóna explicació a certs comportaments dels catalans

Un grup de científics de que treballen al Reed College de Porland, experts en el genoma humà, han descobert que un percentatge molt alt dels catalans tenen alterats uns gens associats a petits trastorns mentals relacionats amb el masoquisme i la resignació, que provoca que aquest quedi accentuat en alguns aspectes.

L'investigador que va dirigir l'experiment, Peter J. Russell, comenta que tot va començar fa dos anys amb dues estudiants en pràctiques catalanes que van estar treballant al seu departament. Es veu que contínuament parlaven dels greuges que patien els catalans, el que estava passant amb la seva constitució autonòmica (l'estatut), espoli fiscal, les infraestructures, pressupostos que no es complien, precarietat de la seva llengua davant del castellà,... Comenta que el que va trobar sorprenent és i que hi havia moments en que estaven molt indignades però, en poca estona se'ls passava i acabaven acceptant i resignant-se en silenci amb el nou greuge.

També explica que tot va començar com una broma. S'havia informat que el que deien les dues noies catalanes era totalment verídic i en alguns casos fins i tot pitjor. I és que es pregunta que quin poble aguanta que cada any li robin més de 4.500 euros per persona (sumant espoli fiscal i de la Seguretat Social) en nom de la solidaritat i no es revolta? A partir d'aquí, i aprofitant ser experts en malalties genètiques, van analitzar el seu ADN i van comprovar que les zones que es pensa que poden estar associats a comportaments tipus el masoquisme tenien unes lleus diferències respecte a la mitjana.

Després d'aquest sorprenent resultat, van buscar totes les mostres d'ADN que tenien provinents de Catalunya i van repetir el mateix anàlisi. Els resultats van ser sorprenents: un 79% dels casos analitzats patien aquesta estranya mutació. El més sorprenent però, va ser que un 72% dels catalans originaris d'altres regions espanyoles també la patien i d'una manera encara més accentuada. Explica que després d'observar les dades de la mostra i estudiar el comportament d'aquestes persones, ho troba del tot coherent ja que pateixen els mateixos greuges i directament no se les creuen y en donen la culpa els propis catalans.

I és que li resulta molt curiós que acceptin com a solidaritat cap a Espanya una quantitat molt superior als 22.000 milions d'euros a l'any, només amb l'excusa de que ells també són espanyols. Troba incomprensible que amb aquesta quantitat, no siguin conscients, que Catalunya sola, i sense l'ajut d'Alemanya, aquesta mateixa tardor, podria haver rescatat financerament a Grècia.

I és ara han obert una nova línia d'investigació. Estan molt interessats en descobrir que ha passat amb aquest percentatge tant elevat de catalans procedents d'altres regions d'Espanya.  No volen avançar res encara, ja que estan en una fase molt prematura de l'estudi, però estan treballant en la base de que hi ha alguna cosa que ha alterat aquests gens. Si això fos així, molts dels estudis on es fonamenten els coneixements del genoma humà quedarien entre dit i s'haurien de replantejar.


Acabarà sent certa la dita de que el Català no neix, es fa. Hem de llençar la criptonita que ens ha tingut sodomitzats tants anys.

I és que tal com deia en Joan Sales, els catalans sovint som imbècils, però no per això hem de deixar de ser catalans. El que hem de deixar de ser és imbècils!

Actualització a dia 29 de desembre:

Com ja haureu intuït tots, el dia de la seva publicació era el dia dels innocents i aquesta noticia era falsa.

La llàstima però, és que no del tot, ja que en general, els comportaments que s'hi exposen, crec que són totalment certs. Davant l'espoli fiscal, la precarietat de la nostra llengua, el tribunal constitucional, l'engany de l'estatut... sempre hem tingut una primera reacció d'indignació però que ha quedat oblidada al cap de pocs dies.

És trist, però ja ens coneixen i saben que per molt que cridem el primer dia, acabarem callant i acatant.

Sabeu que la paraula acatar vol dir obeir i sotmetre’s?

Hem de tornar a ser noticia al New York times!

L'any 2006 l'exercit espanyol va ser derrotat per ser noticia al New York Times. Va ser quan el tinent general José Mena Aguado en el discurs de la pasqua militar del 2006 afirmar d'una manera resumida: "Si los políticos no paran el estatuto, lo parará el ejercito a las ordenes del rey".

Per estrany que pugi semblar el seu cessament no va ser constitucional, però es veu que això no va agradar gens als mercats borsaris. Les accions de determinades empreses i bancs espanyols van començar a caure i calia actuar amb contundència. Això

I és que una dada potser més més important que el que s'ha explicat abans, és que els discursos solemnes de la pasqua militar requereixen l'aprovació del ministre de defensa, de la Moncloa (Zapatero) i no se si del propi rei. Com és que van permetre aquest discurs? O no se'l van llegir o hi estaven d'acord, no? Dimissions? No n'he trobat cap.




Tenint en compte aquest precedent i que ara, el mateix govern espanyol també recorrerà al constitucional contra la llei de consultes populars a Catalunya (una llei molt que ja indica que qualsevol consulta requereix l’autorització de l’estat), em plantejo:

Si un referèndum és la màxima expressió de la democràcia, a Espanya hi ha democràcia? 

També m'he estat plantejant el perquè d'aquesta actitud si les pot acabar denegant. No serà que no vol tornar a ser noticia al New York Times prohibint una consulta!

Hem de tornar a ser noticia al New York Times!


Us recomano llegir aquesta editorial al New York Times: Army Troglodytes in Spain o a The Economist: A Catalan kerfuffle.

Els bons catalans

Després de molts anys, aquesta setmana la Generalitat ha tornat a emetre bons destinats exclusivament al públic particular. Al ser el tipus d'interès del 4,75% podem pensar que aquest serà el cost per a la Generalitat. Res més lluny de la realitat, les entitats col·laborades n'obtindran entre un 3% a un 5% depenent de la quantitat que n'arribin a col·locar. Si tenim en compte també el cost de la campanya publicitaria, és possible que el cost real d'aquesta emissió estigui al voltant del 9 o 10%. L'última emissió de lletres del tresor a un any d'Espanya, van ser a menys del 2% d'interès. Aquesta diferencia de més de 7 punts és el que ens diferencia de ser un estat a només una regió.
Una altra cosa a tenir en compte és que Catalunya ha hagut de recórrer al mercat minorista ja que els bancs i inversors institucionals ja no ens volen deixar més diners o ja no tenen clar com els tornarem. Però en la campanya publicitaria d'això no en parlen, només de SENY. El seny l'haurien de posar el govern i l'oposició i pensar en com han arribat a aquesta situació financera tan desesperada, tant que no pot ni esperar a després de les eleccions i que de ben segur, encara no tenen ni previst de com pagaran aquests elevats interessos.

Però si volem respostes, les preguntes les hem de formular diferent; ens les hem de fer a nosaltres mateixos:
1. Com pagarem aquests interessos? Doncs nosaltres, els bons catalans, ens haurem d'endeutar encara més i pagar interessos més alts o, començar a fer GRANS retallades.
2. Com hem arribat a aquesta situació tan desesperada? Doncs permetent l'espoliació fiscal que està xifrada en 22.000 d'euros anuals i així poder seguir mantenint la gran espanya. Però ara, hem arribat a un punt en que per mantenir això, els ciutadans de Catalunya hem ja de finançar també a la Generalitat, és a dir, ens hem d'autofinançar.

A part d'una regeneració política i un despertar de la societat, cada cop està més clar que la única solució és ser un estat propi i poder gestionar els nostres recursos. Ja no val parlar de concerts ni d'intentar arribar a acords d'amagat que acabaran sent paper mullat. Això no ens portarà enlloc i cada any que esperem més fotuts estarem. Jo no vull que els meus fills, quan siguin grans, hagin d'emigrar a un altre territori ni que encara hagin de ser independentistes. Això ens toca arreglar-ho a nosaltres i ja. El 28 de novembre el canvi pot començar i està en les nostres mans.

Ser espanyols és molt car

Ser espanyols és molt car.

Els catalans per fi podem saber del cert el funcionament de les balances fiscals.
Per fi sabem què significa econòmicament pertànyer a Espanya:
Ens espolien el 10% del PIB, és a dir, ens agafen 22.000 milions d'euros a l'any, que significa 60 milions d'euros al dia.
Això són 2,5 milions d'euros a l'hora!!
A cada persona catalana, a cadascun de nosaltres, ens agafen 3.000 euros a l'any.

Altres estats posen límits al dèficit fiscal:
-Alemanya: 4% del PIB
-EUA: 2,5% del PIB
-Canadà: 2% del PIB
-Austràlia: 2% del PIB

Espanya... un cas apart: acaba espoliant a Catalunya el 10% del PIB !!! Sí sí, el 10% del PIB !!! Perquè, desenganyem-nos, a Catalunya no tenim dèficit fiscal, és Espanya que ens espolia. Espoliar=robar: Espanya ens roba.

Amb la independència de Catalunya:
Disposarem dels nostres 22.000 milions d'euros a l'any, així de fàcil.

Ser espanyols ens surt realment car.

Una mica d'humor sobre el 10 de juliol i la manifestació

Encara que sigui una mica massa tard, avui posaré una mica de humor. Una reacció que ben segurament podria pertànyer a algun partit de la península. Manifestació del 10 de juliol. No diré més.




Segurament ja l'heu vist. Però l'han eliminat de molts llocs, no se si per copyright o censura. Com que l'he trobat, el torno a penjar.

Segurament que la idea de la burrada de dir que només hi havia unes 56.000 persones va anar d'aquesta manera.

On va estar en Jan Laporta l’11 de setembre per la tarda?

Doncs va anar a la manifestació unitària que es convoca cada 11 de setembre a la plaça Urquinaona. El que passa és que va marxar quan encara la manifestació no havia ni començat.

On va anar? Doncs al camp del Barça!! Com a bon culé i soci no es pot faltar a cap partit i menys en el primer partit de la temporada que es juga a casa i a més coincidint amb el dia de la diada. Diràs que allà també fas campanya, però era un dia per fer campanya a la manifestació, almenys haguessis pogut esperar a a que la manifestació hagués començat a avançar. 

Doncs la resposta Jan, si és que l’has dit en algun lloc, no pot ser aquesta ni cap de semblant. Ahir era un dia per estar a la manifestació, de principi a fi, i sobretot, quan s’és aspirant a president de la generalitat com crec que almenys fins ahir eren les teves intencions.

Si arribes al parlament a les properes eleccions, també en marxaràs un cop hagis ja parlat, estiguis cansat o només no en tinguis ganes?

La veritat és que em sento molt decebut, vas deixar al teu partit sol. Jo no vull que em representi un president que en un moment pugui deixar a Catalunya sola.

Si vols ser una alternativa ja cal que t’arremanguis i comencis a treballar per Catalunya i no només sortir a les fotos.

Pancartes independentistes del Cercle Català de Negocis a la Plaça Catalunya

Un dels cartells diu: “Espanya ens costa 60 milions d'euros cada dia”

I l'altre: "Bye bye Spain - Adeu Espanya"

El Cercle Català de Negocis ha aconseguit penjar aquest divendres dues pancartes i una bandera estelada a un dels edifici d'oficines de la Plaça Catalunya.

Una de les pancartes hi posa que Espanya costa a Catalunya 60 milions d'euros cada dia i l'altra adéu Espanya. Entremig la bandera estelada.

Noticia extreta de: avui.elpunt.cat