Tancaments sospitosos al Facebook: Censura?

Mentre als noticiaris no para de fer-se ressò que les revoltes a Tunísia, Egipte o la resta de països del Pròxim Orient, contra les faltes de llibertat que pateixen, s'han gestat gràcies a les xarxes socials; resulta que ha Catalunya, que presumiblement pertany a un estat demòcrata dins la Unió Europea, no parem de patir atacs dins d'aquestes xarxes socials.

I és que durant aquests dos darrers dies, al Facebook, molts hem estat els que hem observat com minvaven la quantitat d'amics que teníem. Justament han desaparegut tots aquells perfils d'usuaris que s'han mostrat més actius contra l'apagada de la TV3 i que fins i tot van sortir a la televisió.

Cal remarcar que no és la primera vegada passa. Durant la campanya per a les eleccions per al Parlament de Catalunya, ja hi va haver episodis d'aquest tipus. Aquella vegada, la censura la van patir tan perfils anònims com de persones que ara tenen escó al nostre Parlament. Qui no recorda el tancament del perfil dels principals candidats de SI?

On és la llibertat d'expressió? Vivim realment en una democràcia? Quins interessos i excuses hi ha al darrera d'aquests tancaments? Com és que sempre la patim els independentistes catalans? Hi ha algun mitjà de comunicació que s'hagi plantejat investigar aquests tancaments?

Còmplices...

La setmana passada, Artur Mas, el president de la Generalitat, va anar a Madrid a pidolar uns diners que ens deu el govern espanyol: L’objectiu eren més de 2.000 milions d’euros i només va tornar amb 759. Va anunciar que també tornava amb el permís de l'Estat perquè la Generalitat es pugues endeutar a llarg termini sobre uns 2.500 milions d'euros a canvi de les ja anunciades retallades del 10% dels propers pressupostos. Però després de les queixes de molts presidents autonòmics ja es va parlar de retallades del 15%. I no contenta amb aquesta xifra va aparèixer la líder del PP català proposant que la retallada fos del 20% (els votants d'aquesta senyora viuen a Catalunya? Estaran d'acord amb aquestes retallades que també els afecten directament?).

D’una cosa s’ha de ser conscient, a Catalunya, com a la resta d’autonomies, la majoria de les despeses són en matèria d'educació, sanitat i dependència. Així que ja ens podem imaginar que significarà una retallada d'entre el 10 i el 15% en els pressupostos de la generalitat: menys estat del benestar.

A part d'aquestes retallades, el govern català està parlant d'endeutar-nos 11.000 milions i només per a passar aquest any. Potser caldria recordar que Catalunya aporta a Espanya més 22.000 milions d'euros a l'any. No entenc que el govern català no parli explícitament del dèficit fiscal català i de les quantitats exagerades que com a catalans aportem a Espanya. Parlant de dèficits i balances:

• No es va acordar que les balances fiscals es publicarien cada any?
• Com és que només s’han publicat un any? 
• Perquè no s'obliga a publicar-les?
• Com és que cap formació política catalana ho demana o denuncia amb tota la força que requereixi? 
• No interessa mostrar a la població catalana el cost de ser espanyols? 
• No es pot intentar utilitzar l'espoli fiscal com a argument d'una manera explícita i directe en aquesta negociació? 

Em preocupa que la majoria de les formacions polítiques parlin poc o gens d'aquest tema. Saben que podrien incrementar-se els els partidaris de la independència amb la conseqüent baixada de vots i de quota de poder a Catalunya de les seves formacions. Si és així, queda clar que aquests partits polítics treballen per al seu propi interès, el d'Espanya i el dels seus poders fàctics; i no per l'interès dels seus votants catalans.

Possiblement hi hagi més raons que les que exposo aquí per a que avui mateix la Generalitat comenci una campanya institucional demanant el concert econòmic (està al seu programa) amb arguments i denunciant l’espoli (o dèficit fiscal, segons el to que vulgui utilitzar) que estem patint els catalans. Però, no veig que hi hagi intenció de fer-ho. Estan ofegant econòmicament a Catalunya, a la Generalitat, a les seves empreses i a tots els que vivim i treballem a Catalunya. A més, i de de retruc, també servirà per retallar el petit grau d’autonomia que encara tenim per aplicar certes polítiques.

Per acabar, fa temps que em faig aquestes dues preguntes:

• Retallar despeses socials, sabent que l'Espoli Fiscal està ofegant a Catalunya, i no fer res per aturar-ho, és ser-ne CÒMPLICE?
• Si arribés el dia en que l'estat espanyol hagués d'acabar rescatant a Catalunya, també prendria el control de la Generalitat? Hi ha alguna formació política, sigui del bàndol que sigui, que treballi amb aquesta possibilitat per remota que pugui semblar?

Posició 146

De 183 països analitzats, Espanya està en la posició 146 de la llista de països on es requereix més temps i burocràcia a l’hora de crear una empresa. Però per contra, a l’hora de tancar-los està en la posició 19. Tenint en compte les facilitats que s’ofereixen a l’hora de fer negocis està en la posició 62. També cal remarcar que respecte a l’any anterior, la posició ha empitjorat 11 llocs. Amb dades com aquestes, potser cal preguntar-se pel futur que ens espera dins d'Espanya i com es podran tornar a crear empreses i llocs de treball.

I és que després de llegir aquestes dades, s'entenen les raons d'algunes de les empreses que marxen de Catalunya: a part de ser un mal lloc per a fer negocis, trobem que està plena d'autopistes col·lapsades i plenes de peatges, que tampoc tenim un aeroport amb bones connexions intercontinentals o que portem esperant més de 20 any l'eix ferroviari destinat a mercaderies que ha d'unir els Països Catalans amb Europa i que hauria de permetre ser la porta d'entrada a Europa de les mercaderies que arriben en vaixell d'Àsia o exportar els nostres propis productes.

Com a país independent, aplicant certes mesures i invertint d’una forma adients els més de 22.000 milions d'espoli que patim cada any, no es podria aturar o capgirar aquesta situació? Per què ha de ser tant difícil crear una empresa o negoci? En ves de dedicar-nos a retallar l'estat del benestar social, per què no s'aposta realment per l'economia productiva? Els diners de l'espoli, no es podrien invertir en autovies, connexions ferroviàries o baixar impostos a empreses i ciutadans?

PSOE, PP i CiU recuperen la Llei Sinde

La Llei Sinde és una de les normes que forma part de la Llei d'economia sostenible i que preveu el tancament de pàgines web de descàrregues o que incompleixin drets d'autor. El canvi més important que preveu aquest principi d'acord i respecte l'anterior intent d'aprovar aquesta llei, és que l'execució del tancament o la retirada dels continguts d'una pàgina web requereixi autorització judicial prèvia.

És a dir, ara diuen que hi ha més garanties judicials... És que abans no hi eren? El més preocupant és que aquesta llei s'aprofitarà per poder posar una mordassa a qualsevol web que els sigui molesta. Perquè aquesta llei no serveix per al que diuen... serveix per a moltíssims més interessos ocults.

Amb aquesta llei, es pot tancar Wikileaks (imagino que no tenen la propietat intel·lectual de les filtracions que publiquen), i poden també amenaçar a El País amb tancar-li la web si publica alguna cosa de Wikileaks. I és que poden tancar qualsevol web: n'hi ha prou amb enganxar un tros d'una notícia d'un diari en els comentaris de qualsevol web, perquè després aquest diari pugui demanar el tancament d'aquesta web per infracció de la propietat intel·lectual.

Una altra deslocalització cap a Madrid

Carta publicada a diversos mitjans de comunicació escrita del Vallès Oriental durant els últims dies de desembre:

El respon­sable de les activitats de BASF al sud d’Europa ha anunciat que tancaria el seu centre de producció a Palau-Solità i Plegamans, i que preveia concentrar l’activitat als centres de Cabanillas del Campo i Marchamalo, ambdós a Guadalajara, i a Mejorada del Campo, a Madrid. En el comunicat s’afirmava que la nova ubicació dels centres de producció “milloraria la logística” dels productes de la companyia.

Des de l’agrupació local de Solidaritat Catalana per la Independència de Mollet con­si­de­rem aquesta notícia com a molt dolorosa ja que es tracta d’una altra empresa que està ben a prop nostre i que de ben segur hi hauran famílies de Mo­llet i rodalies afectades, però també, pels motius i destinació de la deslocalització.

Hem de ser conscients que l’espoli continuat que estem patint tots els catalans, sigui quin sigui l’origen o llengua, i que es quantifica en uns 22.000 milions d’euros anuals (3.000 euros per català), no només ha servit per perdre competitivitat a nivell internacional, també ha servit per perdre’n en vers d’altres regions espanyoles. Sense la nostra grandiosa solidaritat, que quasi tots els partits minimitzaran o negaran, mai haguessin tingut unes xarxes d’autovies tan bones i gratuïtes que ara fan la competència a les nostres que encara són de pagament. Cal que ens anem preguntant si hem de seguir sent solidaris i permetre en silenci que empreses que estaven aquí s’instal·lin al centre de l’eix de comunicacions radial en que s’ha convertit Madrid i que, per exemple, a aquesta empresa li permetrà millorar la logística a nivell estatal.

Amb dades de l’any passat, i tenint en compte la situació econòmica actual, si Catalunya fos un estat, seria el 4t estat de la Unió Europea amb un major PIB per habitant. Invertint d’una forma adients aquests 22.000 milions anuals i aplicant certes mesures, es podria aturar o capgirar el problema de les deslocalitzacions.

Si voleu contactar amb nosaltres ens podeu trobar al Facebook.

Jordi Olivé
Solidaritat Catalana Mollet

El cost de ser espanyols per als futurs pensionistes

Mentre el Govern Espanyol i els sindicats estan acordant les properes retallades en tema de pensions, resulta que a Catalunya, les podríem augmentar. Però això no serà mai noticia ni molt menys portada a cap lloc de certa rellevància. Cada vegada més, els mitjans d'informació són menys independents i només ens mostren el que els interessa, i el que no, s'intenta amagar tant com es pot, com l'informe AXA sobre pensions, que pronostica que amb els canvis que es volen aplicar, les pensions baixaran de mitjana un 20%.

 
Segons el Cercle d'Estudis Sobiranistes, el dèficit de la balança fiscal de la Seguretat Social de Catalunya va ser de 3.644 milions d'euros per a 2007. Per aquell mateix any, la pensió mitjana en un sistema de Seguretat Social propi (català) hagués pogut augmentar en 174,73 euros mensuals i 2.446,26 euros anuals.

També cal recordar, com ja vaig publicar, que durant el 2010, que la comissió del Pacte de Toledo va reconèixer que Catalunya tenia un superàvit en la Seguretat Social de 1.422 euros per habitant i any.

Però, com que els catalans preferim majoritàriament ser espanyols, ja ens podem anar preparant els futurs pensionistes per patir unes retallades inicials que estaran al voltant del 20%. I és que segons un estudi realitzat per AXA, si s'acaben aplicant les mesures d'allargar l'edat de jubilació als 67 anys i, si sobre tot, s'acaben prenent en consideració els últims 20 anys cotitzats per al càlcul de la pensió i no els 15 actuals, la baixada de les pensions pot ser entre un 18 i un 25% depenent dels casos.

Actualment, la pensió mitjana de Catalunya està al voltant dels 800 euros. Segons aquest import i aplicant el compte de la vella, als nous pensionistes, si se'ls ha de considerar els últims 20 anys i no els 15 com s'ha fet fins ara, la pensió mitjana passarà a ser de 640 euros (160 euros menys, un 20% menys).

Així que si prenem els 174 euros que es podrien pagar de més si Catalunya fos un estat i els 160 euros de menys, ja tenim un nou cost de ser espanyol per als futurs jubilats: serà de mitjana d'uns 334 euros al mes (més de 4000 euros a l'any).

Vista la quantitat, per què hem de retallar les pensions o augmentar l'edat de jubilació a Catalunya? Hem de sumar aquest import als 22.000 milions d'espoliació fiscal anual, que es corresponen a més de 3.000 euros per català? En quins mitjans de comunicació han parlant d'aquestes dades?

Si trobeu interessant aquest article o les dades que conté feu-lo córrer. No podem pretendre que els mitjans de comunicació, que directa o indirectament estan controlats pels que manen, facin aquesta feina, ja que això no els interessa i no ho faran mai.

Descobriment científic que dóna explicació a certs comportaments dels catalans

Un grup de científics de que treballen al Reed College de Porland, experts en el genoma humà, han descobert que un percentatge molt alt dels catalans tenen alterats uns gens associats a petits trastorns mentals relacionats amb el masoquisme i la resignació, que provoca que aquest quedi accentuat en alguns aspectes.

L'investigador que va dirigir l'experiment, Peter J. Russell, comenta que tot va començar fa dos anys amb dues estudiants en pràctiques catalanes que van estar treballant al seu departament. Es veu que contínuament parlaven dels greuges que patien els catalans, el que estava passant amb la seva constitució autonòmica (l'estatut), espoli fiscal, les infraestructures, pressupostos que no es complien, precarietat de la seva llengua davant del castellà,... Comenta que el que va trobar sorprenent és i que hi havia moments en que estaven molt indignades però, en poca estona se'ls passava i acabaven acceptant i resignant-se en silenci amb el nou greuge.

També explica que tot va començar com una broma. S'havia informat que el que deien les dues noies catalanes era totalment verídic i en alguns casos fins i tot pitjor. I és que es pregunta que quin poble aguanta que cada any li robin més de 4.500 euros per persona (sumant espoli fiscal i de la Seguretat Social) en nom de la solidaritat i no es revolta? A partir d'aquí, i aprofitant ser experts en malalties genètiques, van analitzar el seu ADN i van comprovar que les zones que es pensa que poden estar associats a comportaments tipus el masoquisme tenien unes lleus diferències respecte a la mitjana.

Després d'aquest sorprenent resultat, van buscar totes les mostres d'ADN que tenien provinents de Catalunya i van repetir el mateix anàlisi. Els resultats van ser sorprenents: un 79% dels casos analitzats patien aquesta estranya mutació. El més sorprenent però, va ser que un 72% dels catalans originaris d'altres regions espanyoles també la patien i d'una manera encara més accentuada. Explica que després d'observar les dades de la mostra i estudiar el comportament d'aquestes persones, ho troba del tot coherent ja que pateixen els mateixos greuges i directament no se les creuen y en donen la culpa els propis catalans.

I és que li resulta molt curiós que acceptin com a solidaritat cap a Espanya una quantitat molt superior als 22.000 milions d'euros a l'any, només amb l'excusa de que ells també són espanyols. Troba incomprensible que amb aquesta quantitat, no siguin conscients, que Catalunya sola, i sense l'ajut d'Alemanya, aquesta mateixa tardor, podria haver rescatat financerament a Grècia.

I és ara han obert una nova línia d'investigació. Estan molt interessats en descobrir que ha passat amb aquest percentatge tant elevat de catalans procedents d'altres regions d'Espanya.  No volen avançar res encara, ja que estan en una fase molt prematura de l'estudi, però estan treballant en la base de que hi ha alguna cosa que ha alterat aquests gens. Si això fos així, molts dels estudis on es fonamenten els coneixements del genoma humà quedarien entre dit i s'haurien de replantejar.


Acabarà sent certa la dita de que el Català no neix, es fa. Hem de llençar la criptonita que ens ha tingut sodomitzats tants anys.

I és que tal com deia en Joan Sales, els catalans sovint som imbècils, però no per això hem de deixar de ser catalans. El que hem de deixar de ser és imbècils!

Actualització a dia 29 de desembre:

Com ja haureu intuït tots, el dia de la seva publicació era el dia dels innocents i aquesta noticia era falsa.

La llàstima però, és que no del tot, ja que en general, els comportaments que s'hi exposen, crec que són totalment certs. Davant l'espoli fiscal, la precarietat de la nostra llengua, el tribunal constitucional, l'engany de l'estatut... sempre hem tingut una primera reacció d'indignació però que ha quedat oblidada al cap de pocs dies.

És trist, però ja ens coneixen i saben que per molt que cridem el primer dia, acabarem callant i acatant.

Sabeu que la paraula acatar vol dir obeir i sotmetre’s?

Hem de tornar a ser noticia al New York times!

L'any 2006 l'exercit espanyol va ser derrotat per ser noticia al New York Times. Va ser quan el tinent general José Mena Aguado en el discurs de la pasqua militar del 2006 afirmar d'una manera resumida: "Si los políticos no paran el estatuto, lo parará el ejercito a las ordenes del rey".

Per estrany que pugi semblar el seu cessament no va ser constitucional, però es veu que això no va agradar gens als mercats borsaris. Les accions de determinades empreses i bancs espanyols van començar a caure i calia actuar amb contundència. Això

I és que una dada potser més més important que el que s'ha explicat abans, és que els discursos solemnes de la pasqua militar requereixen l'aprovació del ministre de defensa, de la Moncloa (Zapatero) i no se si del propi rei. Com és que van permetre aquest discurs? O no se'l van llegir o hi estaven d'acord, no? Dimissions? No n'he trobat cap.




Tenint en compte aquest precedent i que ara, el mateix govern espanyol també recorrerà al constitucional contra la llei de consultes populars a Catalunya (una llei molt que ja indica que qualsevol consulta requereix l’autorització de l’estat), em plantejo:

Si un referèndum és la màxima expressió de la democràcia, a Espanya hi ha democràcia? 

També m'he estat plantejant el perquè d'aquesta actitud si les pot acabar denegant. No serà que no vol tornar a ser noticia al New York Times prohibint una consulta!

Hem de tornar a ser noticia al New York Times!


Us recomano llegir aquesta editorial al New York Times: Army Troglodytes in Spain o a The Economist: A Catalan kerfuffle.

Resposta d'Esquerra a la "carta oberta d'un votant de SI als dirigents d'ERC"

Aquí podeu llegir la resposta d'Esquerra a la carta oberta d'un votant de SI als dirigents d'ERC:

Us deixo amb la resposta que m’ha enviat ERC per correu electrònic. Està treballada però després de llegir-la diverses vegades m’ha decebut bastant. Intentaré explicar el perquè:

Hi ha por a que Ciutadans i PP facin el mateix. Jo no ho crec, són partits rivals. Espero que ERC i SI no ho siguin mai. Si tenen l’objectiu comú de la independència, no haurien de ser-ho, no?  Personalment, crec que Ciutadans i PP poc més poden créixer a Catalunya. Només creixeran esgarrapant una part de vots del PSOE o entre ells mateixos. Respecte als partits independentistes, si a les enquestes en som un 47%, hi ha molt potencial per a créixer.

Queda clar que no prendran la iniciativa, demanant només a canvi que SI treballi per la independència. Aquesta demanda l’he fet a ERC i no a SI, ja que entenc perfectament la postura de SI sobre aquest tema: no vol néixer amb les mans lligades. És el mateix argument per al qual no ha volgut demanar préstecs a cap banc o caixa.

ERC ha estat 7 anys al govern, en cap moment, ni jo ni molta més gent hem tingut la sensació de que treballessin per la Independència, només cal veure els resultats de les últimes eleccions. Per posar alguns exemples, quan s’ha parlat d’infraestructures, els bons de la Generalitat o de retallades de sous de funcionaris, no heu estat capaços d’utilitzar el govern per posar sobre la taula la manca real de finançament i d’autonomia de Catalunya respecte als temes importants i que sent un país en ple dret, s’haurien pogut prendre altres decisions o que possiblement no haguessin fet ni falta.

Després de tot el que ha passat amb l’estatut i com ens han pres el pel, encara tenen ganes de tornar a Madrid a demanar un Concert Econòmic. Potser abans de la sentència del constitucional sí que es podia plantejar, però ara, amb la sentència, ja ens han dit que no pot ser, que no és constitucional. Potser el partit de torn si està en minoria ho accepti. Però que farà el partit de Madrid que estigui a l’oposició? Anar al constitucional de nou? Si tenim sort, només perdrem una legislatura amb el concert. Què intentaran els partits autonomistes catalans? què en siguin vàries! I mentrestant anirem patint un espoli xifrat en 22.000 milions d'euros cada any.

Un exemple, si a les properes generals el PP guanya amb majoria absoluta? Ja m’imagino a CiU dient que s’haurà d’esperar a la propera legislatura. Què ara no és moment. Què dirà ERC?

I sobre el referèndum que proposeu? Doncs quasi aplica tot el que he comentat abans, no és constitucional i mai es permetrà.

Quan aprendrem que a Madrid ja no s’hi ha de tornar més? Què cal un canvi d’estratègia tal com ha indicat Solidaritat?

Un avís, ja m'imagino a CiU fent campanya a les generals demanant el vot útil amb l’excusa d’aconseguir el Concert Econòmic. Així que aquest seguidisme serà utilitzat per CiU per prendre encara més votants a ERC.



Aquí teniu la resposta d'Eduard Vila (Gabinet de Comunicació de Esquerra):


Jordi,

estudiarem el teu suggerimewnt/petició, sens dubte. De totes formes de moment ningú no ha demanat a Esquerra el seu suport per crear un nou Grup Parlamentari. No ho ha fet a hores d'ara SI. Tot i així, fer-ho o no fer-ho dependrà de la Mesa del Parlament i també caldrà admetre que si es fa l'excepció per a SI també s'haurà de fer per a C's (el PP els hi podria prestar). Però si SI ho demana, per Esquerra no ha de quedar.

Pel que fa a la primera apreciació, no hi puc estar d'acord. Sempre, sempre, sempre, Esquerra ha treballat per la independència, abans amb 21 diputats de 135 i ara amb deu. No ens pots dir que cal començar a fer pedagogia quan Esquerra fa vint anys que fa pedagogia sobre l'espoli fiscal, vint anys. Abans absolutament en solitari. Afortunadament aquesta batalla, la de l'espoli fiscal, ja l'hem guanyada. La majoria dels catalans avui n'és conscient. En tot cas, no treballava per la independència qui va anar a votar favor de l'Estatut retallat.

En qualsevol cas en el nou Parlament hi haurà 14 diputats de dues formacions polítiques que es reclamen independentistes, lluny, molt lluny d'una majoria sobre 135. I mentrestant no ens pensem quedar amb els braços creuats. Esperem no trobar-nos sols defensant l'aplicació de la llei del Cinema, ni trobar-nos sols defensant la potenciació de les delegacions catalanes, ni trobar-nos sols defensant el català pels docents universitaris, ni trobar-nos sols defensant el català com a llengua comuna en la llei d'Acollida... són temes molt vitals. No ens quedarem de braços creuats fiant-ho tot a un futur en que tinguem majoria.

Com a votant de SI -i aprofitant l'avinentesa- et demanem també que exigeixes a SI que no ens deixi sols defensant totes aquestes qüestions i que no permetin que CiU es faci enrere amb la petició del Concert Econòmic que ja estan refredant abans de començar. S'ha d'anar a defensar el Concert a Madrid. I tant! Però el que s'ha de tenir clar és que quan ens diguin que no, no permetre que a CiU restin impassibles o que ens facin passar amb raons. S'hi han compromès amb campanya, ara toca a exigir que compleixin. És aleshores quan s'ha de demostrar que allò que es demana a Madrid es vol de debò i anar tots a una, tots els que vulguin sumar.

Una abraçada,

-------------
Eduard Vila
Gabinet de Comunicació
 

Carta oberta d'un votant de SI als dirigents d'ERC

Com a ex votant vostre, i ja que en les vostres valoracions he interpretat ganes de recuperar la confiança de part de l’electorat perdut, em dirigeixo a vosaltres per a demanar-vos que des d’avui mateix torneu a treballar per a la independència i que oferiu la vostra ajuda a Solidaritat Catalana per a que pugui tenir grup parlamentari propi.

Segurament ignorareu o us posareu les mans al cap per la meva segona demanda. Però cal recordar que això ja s'ha fet altres vegades. Que jo recordi, al parlament espanyol s’ha fet un mínim de dues vegades i en almenys una, n’heu estat part beneficiada. Per què no poden fer-ho dos partits a Catalunya i amb un mateix objectiu? No esteu ja proposant anar conjuntament a les municipals? Podeu començar amb un gest com aquest.

Un acte valent d’aquest tipus servirà per mostrar que no hi haurà una guerra entre aquests dues formacions per veure qui es queda amb els votants de l’altre. A més, la veu independentista se sentirà més que mai dins del parlament català. Hi hauria dos grups independentistes amb veu pròpia que podrien proposar lleis i posicionar a la resta de partits autonomistes en situacions compromeses que sempre han esquivat. Segurament seran discursos diferents i molts cops amb crítiques constructives, però sempre amb un mateix objectiu.

Treballant conjuntament serà més fàcil aconseguir-ho. Hem d’aprofitar plenament la força que pot donar-nos tenir dos grups parlamentaris propis i independentistes al parlament: l’espoli fiscal, la manca de finançament, la impossibilitat del concert econòmic, el que acabaran representant les retallades a l’estatut ha d’estar en boca de tothom i amb el màxim d’arguments possibles. Cal començar a fer pedagogia per convèncer als que encara es pensen que mai seran independentistes o als que ho son i estan darrere d’unes sigles autonomistes. És d’allà on hem d’esgarrapar almenys el 47% d’independentistes que sortim a les enquestes.
Ara és el moment dels polítics valents!

Cordialment,

Jordi Olivé