Just a l'inici de la campanya electoral, el debat de les retallades va estar més viu que mai. Fins i tot va arribar als carrers de la meva ciutat amb el col·lectiu dels mestres i la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública.
Estrany però que desaparegués de les noticies i ara torni a aparèixer, casualitat que estigui parlant de la campanya electoral? Ahir vaig sentir noves retallades de sous al mestres (aportacions als plans de pensió i beneficis socials) i avui nous tancaments de llits a certs hospitals. Estrany que no s'hagi esperat ni una setmana, tan malament estem?
Per altra banda, tot i les queixes de tothom amb qui he parlat, el que m'ha sorprès és el resultat de les darreres eleccions: tot i el canvi, continuista. Cada cop estic més preocupat amb el problema de la memòria de peix que cada vegada pateixen més ciutadans. En una setmana, màxim dues, ens oblidem de cada un dels greuges que estem patint. Qui se'n recorda de l'estatut? I del constitucional?
Ens espera un futur molt negre, per als que encara se senten espanyols, cal que es preguntin si és més important retallar en sanitat o educació o deixar d'unir certes ciutats de menys de 80.000 habitants mitjançant l'AVE?
Com a Catalans cal preguntar-se perquè només es parla de retallades a Catalunya. I per què abans de les retallades Catalunya ja gastava 1.000 milions d'euros menys cada any en sanitat que la mitjana espanyola? Sabeu que les baixes laborals dels mestres no es cobreixen fins a les dues setmanes? Afecta això a la qualitat de l’ensenyament?
Catalunya pateix un espoli fiscal de 22.000 milions d'euros a l’any. Amb aquests diners podríem tenir la millor sanitat i educació del món. Ha quedat demostrat que amb l'estat no es pot negociar, només ens deixen retallar i a sobre no ens paguen el que ens deuen. Només queda un camí: la creació d'un estat propi català capaç de gestionar els seus propis recursos.
Nota: Potser alguns dels meus arguments són molt repetitius, però cal corregir el problema de la memòria de peix, i aquesta és feina de tots, si repetim els arguments un munt de vegades potser aconseguirem que no s'oblidi el problema i que molta més gent sigui conscient que existeix una solució a les retallades.
Blog sobre Catalunya, la seva economia i sobre els avantatges que pot representar aconseguir la independència i un estat propi: tant a nivell econòmic, polític o cultural.
dimecres, 25 de maig del 2011
Memòria de peix
Etiquetes de comentaris:
educació,
Espoli,
manifestacions,
memòria de peix,
retallades,
sanitat,
solucions
dissabte, 21 de maig del 2011
Te sientes español y vives en Catalunya?
España te ve y te trata como un catalán:
¿quién puede defender el expolio que padecemos todos los catalanes, independientemente de si se sienten españoles o catalanes?
¿Quién puede defender por razones identitarias que España robe a Catalunya 60 millones de euros al día a partir del déficit fiscal?
¿Quién puede defender que los estudiantes catalanes reciban sólo el 5% de todas las becas del estado y los estudiantes de Madrid reciban el 58%?
¿Quién no querría ver aumentada por meras cuestiones identitarias la renta por cápita anual de los catalanes en unos 2.400€ al año si tuviéramos seguridad social propia?
¿Quién puede defender que el “Ministerio de Cultura” haga un gasto anual por cada español de 47€ y por cada catalán sólo de 5€?
¿Quién querría viajar por puras cuestiones identitarias con el 40% de los trenes construidos por el estado durante la década de los 70 que se consideraron obsoletos y que aún circulan por Catalunya, mientras que Madrid sólo tiene el 4%?
¿Quién no querría ver a su país 7 veces más rico como dijo el Premio Nobel de Economía Aplicada en la UB el pasado mes de mayo?
¿Quién puede defender por causas identitarias que 1 de cada 3 años el Ministerio de Fomento no invierta nada de nada en Catalunya?
¿Quién quiere, pese a ser catalán y sentirse español, que cada año nos roben 20.000.000.000 de euros (11% del PIB), siendo así la región del mundo que sufre más déficit por parte de su gobierno? ¿Realmente sentirse español en Catalunya compensa eso?
Como residente en Catalunya, ¿quién puede tolerar, por cuestiones identitarias, que por cada 12,7 millones de euros que se invierten en medio-ambiente en el aeropuerto del Prat, se inviertan 300 millones en el de Barajas?
Por muy españolista que uno sea en Catalunya ¿se puede defender que entre 1985 y 2005 sólo se hayan construido en Catalunya 20km de autovías mientras que en Madrid se hagan cerca de 900 en idéntico periodo?
Por motivos identitarios ¿se puede aceptar y no protestar cuando en Catalunya sólo se invierte un promedio del 12% del PIB español anual pese a aportar el 22% del mismo PIB español?
¿Realmente las razones identitarias compensan el agravio que hemos sufrido por ejemplo con el AVE? En Catalunya, por el AVE, el gobierno invirtió 316€ por catalán, pero en el mismo año invirtió 1.198€ por andaluz, 894€ por madrileño, 574€ por aragonés y 407€ por castellanomanchego.
¿Justifica el sentimiento de identidad pagar peajes y más peajes?
La independencia de Catalunya no es un capricho ni son vinculantes las raíces de un individuo, es una necesidad si vives y trabajas en ella. Durante años, décadas, siglos Catalunya a luchado por su dignidad y siempre ha sido duramente maltratada recibiendo desprecios y desigualdades.
Tu decides si tu futuro y el de tus futuras generaciones pueden hacer que los últimos 300 años en Catalunya se queden en el pasado.
Toda los datos aquí presentados y muchos más están detallados en el siguiente documento de la página de la Fundació Catalunya Estat:
Les raons econòmiques de la Catalunya Estat
Podéis observar que para dato en el pie de página hay la fuente de información.
¿quién puede defender el expolio que padecemos todos los catalanes, independientemente de si se sienten españoles o catalanes?
¿Quién puede defender por razones identitarias que España robe a Catalunya 60 millones de euros al día a partir del déficit fiscal?
¿Quién puede defender que los estudiantes catalanes reciban sólo el 5% de todas las becas del estado y los estudiantes de Madrid reciban el 58%?
¿Quién no querría ver aumentada por meras cuestiones identitarias la renta por cápita anual de los catalanes en unos 2.400€ al año si tuviéramos seguridad social propia?
¿Quién puede defender que el “Ministerio de Cultura” haga un gasto anual por cada español de 47€ y por cada catalán sólo de 5€?
¿Quién querría viajar por puras cuestiones identitarias con el 40% de los trenes construidos por el estado durante la década de los 70 que se consideraron obsoletos y que aún circulan por Catalunya, mientras que Madrid sólo tiene el 4%?
¿Quién no querría ver a su país 7 veces más rico como dijo el Premio Nobel de Economía Aplicada en la UB el pasado mes de mayo?
¿Quién puede defender por causas identitarias que 1 de cada 3 años el Ministerio de Fomento no invierta nada de nada en Catalunya?
¿Quién quiere, pese a ser catalán y sentirse español, que cada año nos roben 20.000.000.000 de euros (11% del PIB), siendo así la región del mundo que sufre más déficit por parte de su gobierno? ¿Realmente sentirse español en Catalunya compensa eso?
Como residente en Catalunya, ¿quién puede tolerar, por cuestiones identitarias, que por cada 12,7 millones de euros que se invierten en medio-ambiente en el aeropuerto del Prat, se inviertan 300 millones en el de Barajas?
Por muy españolista que uno sea en Catalunya ¿se puede defender que entre 1985 y 2005 sólo se hayan construido en Catalunya 20km de autovías mientras que en Madrid se hagan cerca de 900 en idéntico periodo?
Por motivos identitarios ¿se puede aceptar y no protestar cuando en Catalunya sólo se invierte un promedio del 12% del PIB español anual pese a aportar el 22% del mismo PIB español?
¿Realmente las razones identitarias compensan el agravio que hemos sufrido por ejemplo con el AVE? En Catalunya, por el AVE, el gobierno invirtió 316€ por catalán, pero en el mismo año invirtió 1.198€ por andaluz, 894€ por madrileño, 574€ por aragonés y 407€ por castellanomanchego.
¿Justifica el sentimiento de identidad pagar peajes y más peajes?
La independencia de Catalunya no es un capricho ni son vinculantes las raíces de un individuo, es una necesidad si vives y trabajas en ella. Durante años, décadas, siglos Catalunya a luchado por su dignidad y siempre ha sido duramente maltratada recibiendo desprecios y desigualdades.
Tu decides si tu futuro y el de tus futuras generaciones pueden hacer que los últimos 300 años en Catalunya se queden en el pasado.
Toda los datos aquí presentados y muchos más están detallados en el siguiente documento de la página de la Fundació Catalunya Estat:
Les raons econòmiques de la Catalunya Estat
Podéis observar que para dato en el pie de página hay la fuente de información.
Etiquetes de comentaris:
Catalunya,
España,
Espoli,
independencia,
motivos
divendres, 15 d’abril del 2011
Retallades injustes, dèficit injustificable
Les retallades en Sanitat venen imposades pel govern espanyol ja que, segons els seus càlculs, la Generalitat ha sobrepassat el límit màxim de dèficit permès. Això s’ha traduït en que aquest any s’haurà de reduir el pressupost entre un 10% i un 20%.
Per complir amb aquest retallada imposada per un govern socialista, CiU s’ha marcat com a objectiu, entre d'altres mesures, estalviar 1.000 milions d’euros en sanitat.
El que no explica cap partit és que tenint en compte les balances fiscals, Catalunya aporta mensualment a les finances espanyoles uns 1.800 milions d’euros. On està el dèficit?
Si us hi fixeu bé, en un sol mes APORTEM quasi EL DOBLE del que ens estan obligant a retallar per a un any!
Calen més raons per voler la independència? Cada mes que esperem a prendre aquesta decisió equival a perdre 1.800 milions d’euros que s'haurien pogut invertir en sanitat, educació, infraestructures, recerca i desenvolupament o en fer inversions per combatre l’atur.
Per complir amb aquest retallada imposada per un govern socialista, CiU s’ha marcat com a objectiu, entre d'altres mesures, estalviar 1.000 milions d’euros en sanitat.
El que no explica cap partit és que tenint en compte les balances fiscals, Catalunya aporta mensualment a les finances espanyoles uns 1.800 milions d’euros. On està el dèficit?
Si us hi fixeu bé, en un sol mes APORTEM quasi EL DOBLE del que ens estan obligant a retallar per a un any!
Calen més raons per voler la independència? Cada mes que esperem a prendre aquesta decisió equival a perdre 1.800 milions d’euros que s'haurien pogut invertir en sanitat, educació, infraestructures, recerca i desenvolupament o en fer inversions per combatre l’atur.
Etiquetes de comentaris:
dèficit,
educació,
Espoli,
independència,
retallades,
sanitat
dijous, 14 d’abril del 2011
Principal mesura per sortir de la crisi
Amb els 22.000 mil euros que ens pren Espanya es podrien fer polítiques per reactivar la economia catalana sense endeutar-nos. A més, no caldria aplicar cap RETALLADA!
Per més informació: Dades sobre el dèficit fiscal
Per més informació: Dades sobre el dèficit fiscal
diumenge, 6 de març del 2011
El meu objectiu és la independència, el vostre?
Ja fa bastants dies, que en noticies tant diaris electrònics i xarxes socials on SI, ERC o Laporta en són els protagonistes, no paro de veure entre els comentaris que escriu la gent, cada cop més comentaris destructius i el més sorprenent, amb una gran quantitat de vots.
Aquests comentaris tant destructius, són d'independentistes de la competència? I els que els voten? Si resposta és sí, crec que tenim un problema ja que no s'ha focalitzat correctament qui és l'enemic. Ja heu vist el títol del blog, aquí som pessimistes, i creiem que la nostra generació és l'última que té una opció real de proclamar la independència abans que la globalització (i espanyolització) ens acabi digerint.
Serà possible que algun dia (d'aquests) ens unim per convèncer als que encara no són independentistes per votar i proclamar conjuntament la independència? Si aquesta és la intenció dels que escriuen i voten aquests tipus de comentaris, crec que quelcom s'està fent malament, molt malament.
De totes maneres crec (o vull creure) que els que escriuen aquests comentaris, d'independentistes no en tenen res. El que passa és que ens veuen cada dia amb més força i estan utilitzant l'arma del "divide y vencerás". De totes maners, algun n'hi haurà, així que caldria que aquests comentaristes i votants meditessin molt seriosament si d'aquesta manera s'arribarà a alguna part.
M'agradaria afegir també que assolir la independència no serà feina fàcil, necessitarem a gent, molta gent, i ben preparada, no podem permetre'ns el luxe de perdre pel camí a cap dels polítics que estan treballant per la independència de Catalunya. Hem de ser constructius i aprofitar les capacitats que té cada un d'ells.
Si llegiu comentaris destructius, afegiu un comentari convidant a reflexionar a les persones que l'escriguin o el votin de si estan treballant per a Catalunya o Espanya.
El meu objectiu és la independència, el vostre?
Aquests comentaris tant destructius, són d'independentistes de la competència? I els que els voten? Si resposta és sí, crec que tenim un problema ja que no s'ha focalitzat correctament qui és l'enemic. Ja heu vist el títol del blog, aquí som pessimistes, i creiem que la nostra generació és l'última que té una opció real de proclamar la independència abans que la globalització (i espanyolització) ens acabi digerint.
Serà possible que algun dia (d'aquests) ens unim per convèncer als que encara no són independentistes per votar i proclamar conjuntament la independència? Si aquesta és la intenció dels que escriuen i voten aquests tipus de comentaris, crec que quelcom s'està fent malament, molt malament.
De totes maneres crec (o vull creure) que els que escriuen aquests comentaris, d'independentistes no en tenen res. El que passa és que ens veuen cada dia amb més força i estan utilitzant l'arma del "divide y vencerás". De totes maners, algun n'hi haurà, així que caldria que aquests comentaristes i votants meditessin molt seriosament si d'aquesta manera s'arribarà a alguna part.
M'agradaria afegir també que assolir la independència no serà feina fàcil, necessitarem a gent, molta gent, i ben preparada, no podem permetre'ns el luxe de perdre pel camí a cap dels polítics que estan treballant per la independència de Catalunya. Hem de ser constructius i aprofitar les capacitats que té cada un d'ells.
Si llegiu comentaris destructius, afegiu un comentari convidant a reflexionar a les persones que l'escriguin o el votin de si estan treballant per a Catalunya o Espanya.
El meu objectiu és la independència, el vostre?
dimecres, 23 de febrer del 2011
Una noticia positiva però amb regust a problema
La setmana passada es va fer pública la noticia que Inditex invertirà 190 Milions d'euros a Tordera en 5 anys i crearà uns 500 llocs de treball. La veritat és que és una molt bona noticia sobretot després de veure com al Vallès Oriental hem patit 16 expedients d'ocupació només aquest mes de gener.
El que em sorprèn és que el president català va comunicar al grup tèxtil gallec la seva disposició per "facilitar qualsevol mena de tràmit o permís que calgui per començar la inversió de Tordera en poques setmanes". Això que pot passar desapercebudament per a la majoria de nosaltres no s'entén si abans no s'ha llegit una entrada que vaig publicar el 3 de febrer: Posició 146.
Us recomano la seva lectura però per als que els hi faci mandra allà exposo que de 183 països analitzats, Espanya està en la posició 146 de la llista de països on es requereix més temps i burocràcia a l’hora de crear una empresa. Però per contra, a l’hora de tancar-los està en la posició 19. Tenint en compte les facilitats que s’ofereixen a l’hora de fer negocis està en la posició 62. També cal remarcar que respecte a l’any anterior, la posició ha empitjorat 11 llocs.
I és que amb dades com aquestes, potser cal preguntar-se pel futur que ens espera dins d'Espanya i com es podran tornar a crear empreses i llocs de treball. A veure si el molt honorable Mas comença a fer tràmits en aquest sentit.
El que em sorprèn és que el president català va comunicar al grup tèxtil gallec la seva disposició per "facilitar qualsevol mena de tràmit o permís que calgui per començar la inversió de Tordera en poques setmanes". Això que pot passar desapercebudament per a la majoria de nosaltres no s'entén si abans no s'ha llegit una entrada que vaig publicar el 3 de febrer: Posició 146.
Us recomano la seva lectura però per als que els hi faci mandra allà exposo que de 183 països analitzats, Espanya està en la posició 146 de la llista de països on es requereix més temps i burocràcia a l’hora de crear una empresa. Però per contra, a l’hora de tancar-los està en la posició 19. Tenint en compte les facilitats que s’ofereixen a l’hora de fer negocis està en la posició 62. També cal remarcar que respecte a l’any anterior, la posició ha empitjorat 11 llocs.
I és que amb dades com aquestes, potser cal preguntar-se pel futur que ens espera dins d'Espanya i com es podran tornar a crear empreses i llocs de treball. A veure si el molt honorable Mas comença a fer tràmits en aquest sentit.
Etiquetes de comentaris:
burocràcia,
burrocràcia,
deslocalitzacions,
economia,
empreses
dimarts, 22 de febrer del 2011
Esborrant jugadors, manipulant història...
Avui m'he despertat amb la noticia de que dos diaris de Madrid han manipulat la informació per intentar convèncer els lectors que el gol del Barça va ser en fora de joc. "Marca" ho intentava demostrar amb una fotografia del moment en la qual s'han esborrat totes les franges de la gespa. Per altra banda, l'"AS", ho ha fet esborrant un jugador i movent-ne un altre.
Poques hores després, l'"As" ha demanat disculpes per "un error a la infografia de l'1-0". Quin error més estrany? I pel que he investigat a Internet, sembla que no és pas la primera vegada. Moure un jugador i fer-ne desaparèixer un altre no és un error, és una manipulació. D'això en diuen periodisme?
Llegint noticies com aquesta, es pot comprendre a tots els defensors de tota la manipulació de la descoberta d'Amèrica, de les teories sobre Cervantes, o de la falsedat del tanto monta, monta tanto, Isabel como Fernando. Si per un joc, tenen aquesta manera d'actuar, que no farien en els últims 500 anys els espanyols per escriure la historia a la seva manera? Què deuen fer a l'hora d'amagar, minimitzar o deformar el que ens roben, els greuges o els atacs que patim? Ara entenc perquè censuren TV3 al país Valencià: És part de la seva cultura.
Si els diaris de Madrid tinguessin que demanar disculpes per totes les seves manipulacions respecte al Barça i a Catalunya gairebé no tindrien espai per tractar les altres noticies. Quantes n'hem consentit sense més? Quantes vegades ens haurem empassat noticies sent totalment falses?
Què us hi jugueu que ni la Comissio Anti Violencia, la Real Federación Española de Fútbol, el Colegio de Árbitros, el Colegio de Periodistas Deportivos o l'organisme que sigui no interposaran cap querella per manipulació informativa intencionada contra aquests dos mitjans de comunicació? Això í, segur que si aquestes manipulacions les haguessin fet dos diari catalans, les denuncies es comptarien per dotzenes.
Quanta gent haurà vist les fotos manipulades i s'haurà empipat amb els suposats favoritismes que rep el Barça dels àrbitres? I d'aquests quants s'hauran assabentat de la manipulació? El mal, com en tantes altres vegades, ja està fet. El millor que ens podria passar és allunyar-nos d'ells, del seu espoli, la seva misèria cultural i del seu tercermundisme i acostar-nos als països civilitzats d'Europa.
Poques hores després, l'"As" ha demanat disculpes per "un error a la infografia de l'1-0". Quin error més estrany? I pel que he investigat a Internet, sembla que no és pas la primera vegada. Moure un jugador i fer-ne desaparèixer un altre no és un error, és una manipulació. D'això en diuen periodisme?
Llegint noticies com aquesta, es pot comprendre a tots els defensors de tota la manipulació de la descoberta d'Amèrica, de les teories sobre Cervantes, o de la falsedat del tanto monta, monta tanto, Isabel como Fernando. Si per un joc, tenen aquesta manera d'actuar, que no farien en els últims 500 anys els espanyols per escriure la historia a la seva manera? Què deuen fer a l'hora d'amagar, minimitzar o deformar el que ens roben, els greuges o els atacs que patim? Ara entenc perquè censuren TV3 al país Valencià: És part de la seva cultura.
Si els diaris de Madrid tinguessin que demanar disculpes per totes les seves manipulacions respecte al Barça i a Catalunya gairebé no tindrien espai per tractar les altres noticies. Quantes n'hem consentit sense més? Quantes vegades ens haurem empassat noticies sent totalment falses?
Què us hi jugueu que ni la Comissio Anti Violencia, la Real Federación Española de Fútbol, el Colegio de Árbitros, el Colegio de Periodistas Deportivos o l'organisme que sigui no interposaran cap querella per manipulació informativa intencionada contra aquests dos mitjans de comunicació? Això í, segur que si aquestes manipulacions les haguessin fet dos diari catalans, les denuncies es comptarien per dotzenes.
Quanta gent haurà vist les fotos manipulades i s'haurà empipat amb els suposats favoritismes que rep el Barça dels àrbitres? I d'aquests quants s'hauran assabentat de la manipulació? El mal, com en tantes altres vegades, ja està fet. El millor que ens podria passar és allunyar-nos d'ells, del seu espoli, la seva misèria cultural i del seu tercermundisme i acostar-nos als països civilitzats d'Europa.
dilluns, 21 de febrer del 2011
Tancaments sospitosos al Facebook: Censura?
Mentre als noticiaris no para de fer-se ressò que les revoltes a Tunísia, Egipte o la resta de països del Pròxim Orient, contra les faltes de llibertat que pateixen, s'han gestat gràcies a les xarxes socials; resulta que ha Catalunya, que presumiblement pertany a un estat demòcrata dins la Unió Europea, no parem de patir atacs dins d'aquestes xarxes socials.
I és que durant aquests dos darrers dies, al Facebook, molts hem estat els que hem observat com minvaven la quantitat d'amics que teníem. Justament han desaparegut tots aquells perfils d'usuaris que s'han mostrat més actius contra l'apagada de la TV3 i que fins i tot van sortir a la televisió.
Cal remarcar que no és la primera vegada passa. Durant la campanya per a les eleccions per al Parlament de Catalunya, ja hi va haver episodis d'aquest tipus. Aquella vegada, la censura la van patir tan perfils anònims com de persones que ara tenen escó al nostre Parlament. Qui no recorda el tancament del perfil dels principals candidats de SI?
On és la llibertat d'expressió? Vivim realment en una democràcia? Quins interessos i excuses hi ha al darrera d'aquests tancaments? Com és que sempre la patim els independentistes catalans? Hi ha algun mitjà de comunicació que s'hagi plantejat investigar aquests tancaments?
I és que durant aquests dos darrers dies, al Facebook, molts hem estat els que hem observat com minvaven la quantitat d'amics que teníem. Justament han desaparegut tots aquells perfils d'usuaris que s'han mostrat més actius contra l'apagada de la TV3 i que fins i tot van sortir a la televisió.
Cal remarcar que no és la primera vegada passa. Durant la campanya per a les eleccions per al Parlament de Catalunya, ja hi va haver episodis d'aquest tipus. Aquella vegada, la censura la van patir tan perfils anònims com de persones que ara tenen escó al nostre Parlament. Qui no recorda el tancament del perfil dels principals candidats de SI?
On és la llibertat d'expressió? Vivim realment en una democràcia? Quins interessos i excuses hi ha al darrera d'aquests tancaments? Com és que sempre la patim els independentistes catalans? Hi ha algun mitjà de comunicació que s'hagi plantejat investigar aquests tancaments?
Etiquetes de comentaris:
censura,
Facebook,
País Valencià,
TV3
dimarts, 15 de febrer del 2011
Còmplices...
La setmana passada, Artur Mas, el president de la Generalitat, va anar a Madrid a pidolar uns diners que ens deu el govern espanyol: L’objectiu eren més de 2.000 milions d’euros i només va tornar amb 759. Va anunciar que també tornava amb el permís de l'Estat perquè la Generalitat es pugues endeutar a llarg termini sobre uns 2.500 milions d'euros a canvi de les ja anunciades retallades del 10% dels propers pressupostos. Però després de les queixes de molts presidents autonòmics ja es va parlar de retallades del 15%. I no contenta amb aquesta xifra va aparèixer la líder del PP català proposant que la retallada fos del 20% (els votants d'aquesta senyora viuen a Catalunya? Estaran d'acord amb aquestes retallades que també els afecten directament?).
D’una cosa s’ha de ser conscient, a Catalunya, com a la resta d’autonomies, la majoria de les despeses són en matèria d'educació, sanitat i dependència. Així que ja ens podem imaginar que significarà una retallada d'entre el 10 i el 15% en els pressupostos de la generalitat: menys estat del benestar.
A part d'aquestes retallades, el govern català està parlant d'endeutar-nos 11.000 milions i només per a passar aquest any. Potser caldria recordar que Catalunya aporta a Espanya més 22.000 milions d'euros a l'any. No entenc que el govern català no parli explícitament del dèficit fiscal català i de les quantitats exagerades que com a catalans aportem a Espanya. Parlant de dèficits i balances:
Em preocupa que la majoria de les formacions polítiques parlin poc o gens d'aquest tema. Saben que podrien incrementar-se els els partidaris de la independència amb la conseqüent baixada de vots i de quota de poder a Catalunya de les seves formacions. Si és així, queda clar que aquests partits polítics treballen per al seu propi interès, el d'Espanya i el dels seus poders fàctics; i no per l'interès dels seus votants catalans.
Possiblement hi hagi més raons que les que exposo aquí per a que avui mateix la Generalitat comenci una campanya institucional demanant el concert econòmic (està al seu programa) amb arguments i denunciant l’espoli (o dèficit fiscal, segons el to que vulgui utilitzar) que estem patint els catalans. Però, no veig que hi hagi intenció de fer-ho. Estan ofegant econòmicament a Catalunya, a la Generalitat, a les seves empreses i a tots els que vivim i treballem a Catalunya. A més, i de de retruc, també servirà per retallar el petit grau d’autonomia que encara tenim per aplicar certes polítiques.
Per acabar, fa temps que em faig aquestes dues preguntes:
D’una cosa s’ha de ser conscient, a Catalunya, com a la resta d’autonomies, la majoria de les despeses són en matèria d'educació, sanitat i dependència. Així que ja ens podem imaginar que significarà una retallada d'entre el 10 i el 15% en els pressupostos de la generalitat: menys estat del benestar.
A part d'aquestes retallades, el govern català està parlant d'endeutar-nos 11.000 milions i només per a passar aquest any. Potser caldria recordar que Catalunya aporta a Espanya més 22.000 milions d'euros a l'any. No entenc que el govern català no parli explícitament del dèficit fiscal català i de les quantitats exagerades que com a catalans aportem a Espanya. Parlant de dèficits i balances:
- No es va acordar que les balances fiscals es publicarien cada any?
- Com és que només s’han publicat un any?
- Perquè no s'obliga a publicar-les?
- Com és que cap formació política catalana ho demana o denuncia amb tota la força que requereixi?
- No interessa mostrar a la població catalana el cost de ser espanyols?
- No es pot intentar utilitzar l'espoli fiscal com a argument d'una manera explícita i directe en aquesta negociació?
Em preocupa que la majoria de les formacions polítiques parlin poc o gens d'aquest tema. Saben que podrien incrementar-se els els partidaris de la independència amb la conseqüent baixada de vots i de quota de poder a Catalunya de les seves formacions. Si és així, queda clar que aquests partits polítics treballen per al seu propi interès, el d'Espanya i el dels seus poders fàctics; i no per l'interès dels seus votants catalans.
Possiblement hi hagi més raons que les que exposo aquí per a que avui mateix la Generalitat comenci una campanya institucional demanant el concert econòmic (està al seu programa) amb arguments i denunciant l’espoli (o dèficit fiscal, segons el to que vulgui utilitzar) que estem patint els catalans. Però, no veig que hi hagi intenció de fer-ho. Estan ofegant econòmicament a Catalunya, a la Generalitat, a les seves empreses i a tots els que vivim i treballem a Catalunya. A més, i de de retruc, també servirà per retallar el petit grau d’autonomia que encara tenim per aplicar certes polítiques.
Per acabar, fa temps que em faig aquestes dues preguntes:
- Retallar despeses socials, sabent que l'Espoli Fiscal està ofegant a Catalunya, i no fer res per aturar-ho, és ser-ne CÒMPLICE?
- Si arribés el dia en que l'estat espanyol hagués d'acabar rescatant a Catalunya, també prendria el control de la Generalitat? Hi ha alguna formació política, sigui del bàndol que sigui, que treballi amb aquesta possibilitat per remota que pugui semblar?
divendres, 4 de febrer del 2011
Posició 146
De 183 països analitzats, Espanya està en la posició 146 de la llista de països on es requereix més temps i burocràcia a l’hora de crear una empresa. Però per contra, a l’hora de tancar-los està en la posició 19. Tenint en compte les facilitats que s’ofereixen a l’hora de fer negocis està en la posició 62. També cal remarcar que respecte a l’any anterior, la posició ha empitjorat 11 llocs. Amb dades com aquestes, potser cal preguntar-se pel futur que ens espera dins d'Espanya i com es podran tornar a crear empreses i llocs de treball.
I és que després de llegir aquestes dades, s'entenen les raons d'algunes de les empreses que marxen de Catalunya: a part de ser un mal lloc per a fer negocis, trobem que està plena d'autopistes col·lapsades i plenes de peatges, que tampoc tenim un aeroport amb bones connexions intercontinentals o que portem esperant més de 20 any l'eix ferroviari destinat a mercaderies que ha d'unir els Països Catalans amb Europa i que hauria de permetre ser la porta d'entrada a Europa de les mercaderies que arriben en vaixell d'Àsia o exportar els nostres propis productes.
Com a país independent, aplicant certes mesures i invertint d’una forma adients els més de 22.000 milions d'espoli que patim cada any, no es podria aturar o capgirar aquesta situació? Per què ha de ser tant difícil crear una empresa o negoci? En ves de dedicar-nos a retallar l'estat del benestar social, per què no s'aposta realment per l'economia productiva? Els diners de l'espoli, no es podrien invertir en autovies, connexions ferroviàries o baixar impostos a empreses i ciutadans?
I és que després de llegir aquestes dades, s'entenen les raons d'algunes de les empreses que marxen de Catalunya: a part de ser un mal lloc per a fer negocis, trobem que està plena d'autopistes col·lapsades i plenes de peatges, que tampoc tenim un aeroport amb bones connexions intercontinentals o que portem esperant més de 20 any l'eix ferroviari destinat a mercaderies que ha d'unir els Països Catalans amb Europa i que hauria de permetre ser la porta d'entrada a Europa de les mercaderies que arriben en vaixell d'Àsia o exportar els nostres propis productes.
Com a país independent, aplicant certes mesures i invertint d’una forma adients els més de 22.000 milions d'espoli que patim cada any, no es podria aturar o capgirar aquesta situació? Per què ha de ser tant difícil crear una empresa o negoci? En ves de dedicar-nos a retallar l'estat del benestar social, per què no s'aposta realment per l'economia productiva? Els diners de l'espoli, no es podrien invertir en autovies, connexions ferroviàries o baixar impostos a empreses i ciutadans?
Etiquetes de comentaris:
burocràcia,
burrocràcia,
Catalunya,
economia,
empreses,
Espoli
Subscriure's a:
Missatges (Atom)



