PSOE, PP i CiU recuperen la Llei Sinde

La Llei Sinde és una de les normes que forma part de la Llei d'economia sostenible i que preveu el tancament de pàgines web de descàrregues o que incompleixin drets d'autor. El canvi més important que preveu aquest principi d'acord i respecte l'anterior intent d'aprovar aquesta llei, és que l'execució del tancament o la retirada dels continguts d'una pàgina web requereixi autorització judicial prèvia.

És a dir, ara diuen que hi ha més garanties judicials... És que abans no hi eren? El més preocupant és que aquesta llei s'aprofitarà per poder posar una mordassa a qualsevol web que els sigui molesta. Perquè aquesta llei no serveix per al que diuen... serveix per a moltíssims més interessos ocults.

Amb aquesta llei, es pot tancar Wikileaks (imagino que no tenen la propietat intel·lectual de les filtracions que publiquen), i poden també amenaçar a El País amb tancar-li la web si publica alguna cosa de Wikileaks. I és que poden tancar qualsevol web: n'hi ha prou amb enganxar un tros d'una notícia d'un diari en els comentaris de qualsevol web, perquè després aquest diari pugui demanar el tancament d'aquesta web per infracció de la propietat intel·lectual.

Una altra deslocalització cap a Madrid

Carta publicada a diversos mitjans de comunicació escrita del Vallès Oriental durant els últims dies de desembre:

El respon­sable de les activitats de BASF al sud d’Europa ha anunciat que tancaria el seu centre de producció a Palau-Solità i Plegamans, i que preveia concentrar l’activitat als centres de Cabanillas del Campo i Marchamalo, ambdós a Guadalajara, i a Mejorada del Campo, a Madrid. En el comunicat s’afirmava que la nova ubicació dels centres de producció “milloraria la logística” dels productes de la companyia.

Des de l’agrupació local de Solidaritat Catalana per la Independència de Mollet con­si­de­rem aquesta notícia com a molt dolorosa ja que es tracta d’una altra empresa que està ben a prop nostre i que de ben segur hi hauran famílies de Mo­llet i rodalies afectades, però també, pels motius i destinació de la deslocalització.

Hem de ser conscients que l’espoli continuat que estem patint tots els catalans, sigui quin sigui l’origen o llengua, i que es quantifica en uns 22.000 milions d’euros anuals (3.000 euros per català), no només ha servit per perdre competitivitat a nivell internacional, també ha servit per perdre’n en vers d’altres regions espanyoles. Sense la nostra grandiosa solidaritat, que quasi tots els partits minimitzaran o negaran, mai haguessin tingut unes xarxes d’autovies tan bones i gratuïtes que ara fan la competència a les nostres que encara són de pagament. Cal que ens anem preguntant si hem de seguir sent solidaris i permetre en silenci que empreses que estaven aquí s’instal·lin al centre de l’eix de comunicacions radial en que s’ha convertit Madrid i que, per exemple, a aquesta empresa li permetrà millorar la logística a nivell estatal.

Amb dades de l’any passat, i tenint en compte la situació econòmica actual, si Catalunya fos un estat, seria el 4t estat de la Unió Europea amb un major PIB per habitant. Invertint d’una forma adients aquests 22.000 milions anuals i aplicant certes mesures, es podria aturar o capgirar el problema de les deslocalitzacions.

Si voleu contactar amb nosaltres ens podeu trobar al Facebook.

Jordi Olivé
Solidaritat Catalana Mollet

El cost de ser espanyols per als futurs pensionistes

Mentre el Govern Espanyol i els sindicats estan acordant les properes retallades en tema de pensions, resulta que a Catalunya, les podríem augmentar. Però això no serà mai noticia ni molt menys portada a cap lloc de certa rellevància. Cada vegada més, els mitjans d'informació són menys independents i només ens mostren el que els interessa, i el que no, s'intenta amagar tant com es pot, com l'informe AXA sobre pensions, que pronostica que amb els canvis que es volen aplicar, les pensions baixaran de mitjana un 20%.

 
Segons el Cercle d'Estudis Sobiranistes, el dèficit de la balança fiscal de la Seguretat Social de Catalunya va ser de 3.644 milions d'euros per a 2007. Per aquell mateix any, la pensió mitjana en un sistema de Seguretat Social propi (català) hagués pogut augmentar en 174,73 euros mensuals i 2.446,26 euros anuals.

També cal recordar, com ja vaig publicar, que durant el 2010, que la comissió del Pacte de Toledo va reconèixer que Catalunya tenia un superàvit en la Seguretat Social de 1.422 euros per habitant i any.

Però, com que els catalans preferim majoritàriament ser espanyols, ja ens podem anar preparant els futurs pensionistes per patir unes retallades inicials que estaran al voltant del 20%. I és que segons un estudi realitzat per AXA, si s'acaben aplicant les mesures d'allargar l'edat de jubilació als 67 anys i, si sobre tot, s'acaben prenent en consideració els últims 20 anys cotitzats per al càlcul de la pensió i no els 15 actuals, la baixada de les pensions pot ser entre un 18 i un 25% depenent dels casos.

Actualment, la pensió mitjana de Catalunya està al voltant dels 800 euros. Segons aquest import i aplicant el compte de la vella, als nous pensionistes, si se'ls ha de considerar els últims 20 anys i no els 15 com s'ha fet fins ara, la pensió mitjana passarà a ser de 640 euros (160 euros menys, un 20% menys).

Així que si prenem els 174 euros que es podrien pagar de més si Catalunya fos un estat i els 160 euros de menys, ja tenim un nou cost de ser espanyol per als futurs jubilats: serà de mitjana d'uns 334 euros al mes (més de 4000 euros a l'any).

Vista la quantitat, per què hem de retallar les pensions o augmentar l'edat de jubilació a Catalunya? Hem de sumar aquest import als 22.000 milions d'espoliació fiscal anual, que es corresponen a més de 3.000 euros per català? En quins mitjans de comunicació han parlant d'aquestes dades?

Si trobeu interessant aquest article o les dades que conté feu-lo córrer. No podem pretendre que els mitjans de comunicació, que directa o indirectament estan controlats pels que manen, facin aquesta feina, ja que això no els interessa i no ho faran mai.

Descobriment científic que dóna explicació a certs comportaments dels catalans

Un grup de científics de que treballen al Reed College de Porland, experts en el genoma humà, han descobert que un percentatge molt alt dels catalans tenen alterats uns gens associats a petits trastorns mentals relacionats amb el masoquisme i la resignació, que provoca que aquest quedi accentuat en alguns aspectes.

L'investigador que va dirigir l'experiment, Peter J. Russell, comenta que tot va començar fa dos anys amb dues estudiants en pràctiques catalanes que van estar treballant al seu departament. Es veu que contínuament parlaven dels greuges que patien els catalans, el que estava passant amb la seva constitució autonòmica (l'estatut), espoli fiscal, les infraestructures, pressupostos que no es complien, precarietat de la seva llengua davant del castellà,... Comenta que el que va trobar sorprenent és i que hi havia moments en que estaven molt indignades però, en poca estona se'ls passava i acabaven acceptant i resignant-se en silenci amb el nou greuge.

També explica que tot va començar com una broma. S'havia informat que el que deien les dues noies catalanes era totalment verídic i en alguns casos fins i tot pitjor. I és que es pregunta que quin poble aguanta que cada any li robin més de 4.500 euros per persona (sumant espoli fiscal i de la Seguretat Social) en nom de la solidaritat i no es revolta? A partir d'aquí, i aprofitant ser experts en malalties genètiques, van analitzar el seu ADN i van comprovar que les zones que es pensa que poden estar associats a comportaments tipus el masoquisme tenien unes lleus diferències respecte a la mitjana.

Després d'aquest sorprenent resultat, van buscar totes les mostres d'ADN que tenien provinents de Catalunya i van repetir el mateix anàlisi. Els resultats van ser sorprenents: un 79% dels casos analitzats patien aquesta estranya mutació. El més sorprenent però, va ser que un 72% dels catalans originaris d'altres regions espanyoles també la patien i d'una manera encara més accentuada. Explica que després d'observar les dades de la mostra i estudiar el comportament d'aquestes persones, ho troba del tot coherent ja que pateixen els mateixos greuges i directament no se les creuen y en donen la culpa els propis catalans.

I és que li resulta molt curiós que acceptin com a solidaritat cap a Espanya una quantitat molt superior als 22.000 milions d'euros a l'any, només amb l'excusa de que ells també són espanyols. Troba incomprensible que amb aquesta quantitat, no siguin conscients, que Catalunya sola, i sense l'ajut d'Alemanya, aquesta mateixa tardor, podria haver rescatat financerament a Grècia.

I és ara han obert una nova línia d'investigació. Estan molt interessats en descobrir que ha passat amb aquest percentatge tant elevat de catalans procedents d'altres regions d'Espanya.  No volen avançar res encara, ja que estan en una fase molt prematura de l'estudi, però estan treballant en la base de que hi ha alguna cosa que ha alterat aquests gens. Si això fos així, molts dels estudis on es fonamenten els coneixements del genoma humà quedarien entre dit i s'haurien de replantejar.


Acabarà sent certa la dita de que el Català no neix, es fa. Hem de llençar la criptonita que ens ha tingut sodomitzats tants anys.

I és que tal com deia en Joan Sales, els catalans sovint som imbècils, però no per això hem de deixar de ser catalans. El que hem de deixar de ser és imbècils!

Actualització a dia 29 de desembre:

Com ja haureu intuït tots, el dia de la seva publicació era el dia dels innocents i aquesta noticia era falsa.

La llàstima però, és que no del tot, ja que en general, els comportaments que s'hi exposen, crec que són totalment certs. Davant l'espoli fiscal, la precarietat de la nostra llengua, el tribunal constitucional, l'engany de l'estatut... sempre hem tingut una primera reacció d'indignació però que ha quedat oblidada al cap de pocs dies.

És trist, però ja ens coneixen i saben que per molt que cridem el primer dia, acabarem callant i acatant.

Sabeu que la paraula acatar vol dir obeir i sotmetre’s?

Hem de tornar a ser noticia al New York times!

L'any 2006 l'exercit espanyol va ser derrotat per ser noticia al New York Times. Va ser quan el tinent general José Mena Aguado en el discurs de la pasqua militar del 2006 afirmar d'una manera resumida: "Si los políticos no paran el estatuto, lo parará el ejercito a las ordenes del rey".

Per estrany que pugi semblar el seu cessament no va ser constitucional, però es veu que això no va agradar gens als mercats borsaris. Les accions de determinades empreses i bancs espanyols van començar a caure i calia actuar amb contundència. Això

I és que una dada potser més més important que el que s'ha explicat abans, és que els discursos solemnes de la pasqua militar requereixen l'aprovació del ministre de defensa, de la Moncloa (Zapatero) i no se si del propi rei. Com és que van permetre aquest discurs? O no se'l van llegir o hi estaven d'acord, no? Dimissions? No n'he trobat cap.




Tenint en compte aquest precedent i que ara, el mateix govern espanyol també recorrerà al constitucional contra la llei de consultes populars a Catalunya (una llei molt que ja indica que qualsevol consulta requereix l’autorització de l’estat), em plantejo:

Si un referèndum és la màxima expressió de la democràcia, a Espanya hi ha democràcia? 

També m'he estat plantejant el perquè d'aquesta actitud si les pot acabar denegant. No serà que no vol tornar a ser noticia al New York Times prohibint una consulta!

Hem de tornar a ser noticia al New York Times!


Us recomano llegir aquesta editorial al New York Times: Army Troglodytes in Spain o a The Economist: A Catalan kerfuffle.

Resposta d'Esquerra a la "carta oberta d'un votant de SI als dirigents d'ERC"

Aquí podeu llegir la resposta d'Esquerra a la carta oberta d'un votant de SI als dirigents d'ERC:

Us deixo amb la resposta que m’ha enviat ERC per correu electrònic. Està treballada però després de llegir-la diverses vegades m’ha decebut bastant. Intentaré explicar el perquè:

Hi ha por a que Ciutadans i PP facin el mateix. Jo no ho crec, són partits rivals. Espero que ERC i SI no ho siguin mai. Si tenen l’objectiu comú de la independència, no haurien de ser-ho, no?  Personalment, crec que Ciutadans i PP poc més poden créixer a Catalunya. Només creixeran esgarrapant una part de vots del PSOE o entre ells mateixos. Respecte als partits independentistes, si a les enquestes en som un 47%, hi ha molt potencial per a créixer.

Queda clar que no prendran la iniciativa, demanant només a canvi que SI treballi per la independència. Aquesta demanda l’he fet a ERC i no a SI, ja que entenc perfectament la postura de SI sobre aquest tema: no vol néixer amb les mans lligades. És el mateix argument per al qual no ha volgut demanar préstecs a cap banc o caixa.

ERC ha estat 7 anys al govern, en cap moment, ni jo ni molta més gent hem tingut la sensació de que treballessin per la Independència, només cal veure els resultats de les últimes eleccions. Per posar alguns exemples, quan s’ha parlat d’infraestructures, els bons de la Generalitat o de retallades de sous de funcionaris, no heu estat capaços d’utilitzar el govern per posar sobre la taula la manca real de finançament i d’autonomia de Catalunya respecte als temes importants i que sent un país en ple dret, s’haurien pogut prendre altres decisions o que possiblement no haguessin fet ni falta.

Després de tot el que ha passat amb l’estatut i com ens han pres el pel, encara tenen ganes de tornar a Madrid a demanar un Concert Econòmic. Potser abans de la sentència del constitucional sí que es podia plantejar, però ara, amb la sentència, ja ens han dit que no pot ser, que no és constitucional. Potser el partit de torn si està en minoria ho accepti. Però que farà el partit de Madrid que estigui a l’oposició? Anar al constitucional de nou? Si tenim sort, només perdrem una legislatura amb el concert. Què intentaran els partits autonomistes catalans? què en siguin vàries! I mentrestant anirem patint un espoli xifrat en 22.000 milions d'euros cada any.

Un exemple, si a les properes generals el PP guanya amb majoria absoluta? Ja m’imagino a CiU dient que s’haurà d’esperar a la propera legislatura. Què ara no és moment. Què dirà ERC?

I sobre el referèndum que proposeu? Doncs quasi aplica tot el que he comentat abans, no és constitucional i mai es permetrà.

Quan aprendrem que a Madrid ja no s’hi ha de tornar més? Què cal un canvi d’estratègia tal com ha indicat Solidaritat?

Un avís, ja m'imagino a CiU fent campanya a les generals demanant el vot útil amb l’excusa d’aconseguir el Concert Econòmic. Així que aquest seguidisme serà utilitzat per CiU per prendre encara més votants a ERC.



Aquí teniu la resposta d'Eduard Vila (Gabinet de Comunicació de Esquerra):


Jordi,

estudiarem el teu suggerimewnt/petició, sens dubte. De totes formes de moment ningú no ha demanat a Esquerra el seu suport per crear un nou Grup Parlamentari. No ho ha fet a hores d'ara SI. Tot i així, fer-ho o no fer-ho dependrà de la Mesa del Parlament i també caldrà admetre que si es fa l'excepció per a SI també s'haurà de fer per a C's (el PP els hi podria prestar). Però si SI ho demana, per Esquerra no ha de quedar.

Pel que fa a la primera apreciació, no hi puc estar d'acord. Sempre, sempre, sempre, Esquerra ha treballat per la independència, abans amb 21 diputats de 135 i ara amb deu. No ens pots dir que cal començar a fer pedagogia quan Esquerra fa vint anys que fa pedagogia sobre l'espoli fiscal, vint anys. Abans absolutament en solitari. Afortunadament aquesta batalla, la de l'espoli fiscal, ja l'hem guanyada. La majoria dels catalans avui n'és conscient. En tot cas, no treballava per la independència qui va anar a votar favor de l'Estatut retallat.

En qualsevol cas en el nou Parlament hi haurà 14 diputats de dues formacions polítiques que es reclamen independentistes, lluny, molt lluny d'una majoria sobre 135. I mentrestant no ens pensem quedar amb els braços creuats. Esperem no trobar-nos sols defensant l'aplicació de la llei del Cinema, ni trobar-nos sols defensant la potenciació de les delegacions catalanes, ni trobar-nos sols defensant el català pels docents universitaris, ni trobar-nos sols defensant el català com a llengua comuna en la llei d'Acollida... són temes molt vitals. No ens quedarem de braços creuats fiant-ho tot a un futur en que tinguem majoria.

Com a votant de SI -i aprofitant l'avinentesa- et demanem també que exigeixes a SI que no ens deixi sols defensant totes aquestes qüestions i que no permetin que CiU es faci enrere amb la petició del Concert Econòmic que ja estan refredant abans de començar. S'ha d'anar a defensar el Concert a Madrid. I tant! Però el que s'ha de tenir clar és que quan ens diguin que no, no permetre que a CiU restin impassibles o que ens facin passar amb raons. S'hi han compromès amb campanya, ara toca a exigir que compleixin. És aleshores quan s'ha de demostrar que allò que es demana a Madrid es vol de debò i anar tots a una, tots els que vulguin sumar.

Una abraçada,

-------------
Eduard Vila
Gabinet de Comunicació
 

Carta oberta d'un votant de SI als dirigents d'ERC

Com a ex votant vostre, i ja que en les vostres valoracions he interpretat ganes de recuperar la confiança de part de l’electorat perdut, em dirigeixo a vosaltres per a demanar-vos que des d’avui mateix torneu a treballar per a la independència i que oferiu la vostra ajuda a Solidaritat Catalana per a que pugui tenir grup parlamentari propi.

Segurament ignorareu o us posareu les mans al cap per la meva segona demanda. Però cal recordar que això ja s'ha fet altres vegades. Que jo recordi, al parlament espanyol s’ha fet un mínim de dues vegades i en almenys una, n’heu estat part beneficiada. Per què no poden fer-ho dos partits a Catalunya i amb un mateix objectiu? No esteu ja proposant anar conjuntament a les municipals? Podeu començar amb un gest com aquest.

Un acte valent d’aquest tipus servirà per mostrar que no hi haurà una guerra entre aquests dues formacions per veure qui es queda amb els votants de l’altre. A més, la veu independentista se sentirà més que mai dins del parlament català. Hi hauria dos grups independentistes amb veu pròpia que podrien proposar lleis i posicionar a la resta de partits autonomistes en situacions compromeses que sempre han esquivat. Segurament seran discursos diferents i molts cops amb crítiques constructives, però sempre amb un mateix objectiu.

Treballant conjuntament serà més fàcil aconseguir-ho. Hem d’aprofitar plenament la força que pot donar-nos tenir dos grups parlamentaris propis i independentistes al parlament: l’espoli fiscal, la manca de finançament, la impossibilitat del concert econòmic, el que acabaran representant les retallades a l’estatut ha d’estar en boca de tothom i amb el màxim d’arguments possibles. Cal començar a fer pedagogia per convèncer als que encara es pensen que mai seran independentistes o als que ho son i estan darrere d’unes sigles autonomistes. És d’allà on hem d’esgarrapar almenys el 47% d’independentistes que sortim a les enquestes.
Ara és el moment dels polítics valents!

Cordialment,

Jordi Olivé

No eren prou notícia?

Ara que no paren de recordar-nos que estem en campanya electoral, potser ha arribat el moment de recordar algunes noticies del darrer mes i que quasi no han tingut ressò en els mitjans de comunicació. Està clar que la intenció era fer callar a les noves formacions independentistes i no donar més arguments als seus possibles votants. Valoreu vosaltres mateixos.

S'ha fet públic que Catalunya té un superàvit en la Seguretat Social de 1.422 euros per habitant a l'any. Vista la quantitat, per què hem de retallar les pensions o augmentar l'edat de jubilació a Catalunya? Hem de sumar aquest import als 22.000 milions d'espoliació fiscal anual, que es corresponen a més de 3.000 euros per català? En quins mitjans de comunicació ha estat portada aquesta noticia?

Portem setmanes de campanya electoral, els noticiaris ens ho recorden constantment, però els partits polítics amb representació parlamentària i mitjançant el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), varen prohibir emetre publicitat política a ràdios públiques i privades durant la precampanya. Això va perjudicat a entitats com al Cercle Català de Negocis, que no li van permetre d'emetre unes falques radiofòniques sobre l'espoli fiscal, o a les formacions polítiques sense representació parlamentària com Solidaritat Catalana per la Independència, les quals no tenien possibilitat de sortir als informatius. No seria un intent d'apagar les veus i amagar els arguments als nous partits independentistes?

Hi ha hagut filtracions de que en un gran grup de comunicació privat català s'ha prohibit esmentar el nom de Joan Laporta, cap de llista de SI, en tot allò que no siguin temes relacionats amb el Barça, amb l'única finalitat de silenciar la seva carrera política.  Hi haurà més mitjans en la mateixa situació? Es podrà criticar molt als seus caps de llista però tots ells van triar l'opció difícil, molts han deixat càrrecs importants i d'altres si haguessin escollit qualsevol opció política ja existent, de ben segur no hagués patit cap mena de linxament a més d'assegurar-se una molt bona posició. Si van a per ells és que realment els fa por aquesta formació i pot representar un canvi. 

Quina por tenen els partits amb representació parlamentaria, que seran subvencionats pel propi parlament abans de les eleccions i en funció dels resultats de fa quatre anys? Fins ara aquests diners es rebien un cop fetes les eleccions i segons els resultats obtinguts. Què passarà amb els partits que baixin en nombre de vots o escons? Tornaran el que han rebut de més? És lícit que parteixin amb aquest avantatge? No és un exemple més de que cal una regeneració de polítics i partits?

Yo votaré a Joan Laporta. Article de Xavier Sala Martin

Yo votaré a Joan Laporta (Article per publicar a La Vanguardia el 17 de Novembre de 2010)

per Xavier Sala Martin el dilluns, 15 / novembre / 2010 a les 06:56

Si las encuestas no vuelven a fallar estrepitosamente, faltan sólo 11 días para que se acabe la pesadilla y el peor gobierno de la historia de Catalunya abandone la poltrona. Todo apunta a que el tripartito no sumará y no podrá volver a imponer su nefasto gobierno. Por un lado, parece que ICV se mantendrá, a pesar de que, con un minoritario 9% de los votos, ha impuesto un antidemocrático chantaje ideológico cuyo exponente más claro ha sido coser a multas a los que circulaban a 80 km/h con un argumento medioambiental que nadie ha conseguido demostrar.

También predicen que ERC se hundirá en el abismo electoral, lo cual es lógico dada la traición sistemática a sus principios a cambio de 30 miserables monedas de poltrona.

El probable descalabro del PSC es mucho más interesante. Al fin y al cabo, la mayor catástrofe económica, social y política del país ha sucedido mientras los socialistas tenían el monopolio absoluto del poder: gobernaban todos (repito, ¡todos!) los grandes ayuntamientos del país, las diputaciones, la Generalitat y el gobierno de España. El absolutismo socialista ha presidido la mayor caída del PIB, el mayor aumento del paro, el mayor endeudamiento de la Generalitat en las peores condiciones financieras, el mayor aumento de la pobreza, el mayor deterioro institucional y el mayor ejercicio de censura de los medios (hay que“arrancar la crosta nacionalista de TV3 y Catalunya Radio”, dijo el portavoz del PSC, Joan Ferran antes de despedir a los líderes de audiencia Antoni Bassas, Jordi Basté, Toni Clapés y Jaume Barberá; “Barbeta estás muerto y no lo sabes!”, amenazó el quijotesco Rucio director de comunicación de Montilla, Antonio Bolaño, aprendiz de profesor Moriarty a la poste abandonado por sus colegas por su radicalismo y su falta de talla). Por suerte, ese abuso y esa incompetencia llegarán a si fin el 28N.

Nos queda Artur Mas, a quien las encuestas dan como ganador. Mas será un buen presidente. A diferencia de Montilla, tiene estudios, es capaz, inteligente, honrado y trabajador. No tiene el carisma de Pujol, pero seguramente será mucho mejor gestor. En circunstancias normales yo votaría a Mas. Pero las actuales no son circunstancias normales. Son circunstancias especiales. La hora de la buena gestión ha pasado. Es la hora de evitar que haya mayorías absolutas, es la hora de echar a los socialistas del poder y es la hora de la valentía. Por esas razones, yo no votaré a Artur Mas. Me explico.

Que una fuerza política tenga mayoría absoluta es malo. La frase de lord Acton “el poder corrompe y el poder absoluto corrompe absolutamente” queda demostrada con lo que ha pasado con poder absoluto de los socialistas en Catalunya en los últimos años. Tampoco fueron buenas las mayorías absolutas del PP en los noventa o de CIU en los ochenta. Votar a CIU en un momento en que parece que está al borde de la mayoría absoluta es un error.

La pregunta es: y si no tiene mayoría absoluta, ¿con quien se va a aliar CIU?  Me consta que hay una importante corriente dentro del partido que apuesta por una coalición postelectoral PSC i CIU. Lo mismo pasa con los poderes facticos económicos y mediáticos: quieren la “sociovergencia”. Pero como ya he explicado, creo que es de la máxima importancia que los socialistas sean expulsados de la Generalitat: tienen demasiado poder en ayuntamientos, diputaciones y gobierno de España. Votar CIU no garantiza esa expulsión. La única manera de garantizar que ni CIU tenga mayoría absoluta ni que CIU dependa del PSC, es que dependa de otra fuerza nacionalista. Eliminada ERC por su manifiesta traición a sus propios ideales, sólo nos quedan Solidaritat Catalana (Joan Laporta) y Reagrupament (Joan Carretero).

Lo que nos lleva al tercer tema: la valentía. La decisión del tribunal constitucional ha cerrado toda opción de mejorar dentro del marco constitucional por lo que, en este momento, no hay que pensar en una buena gestión sino en tomar decisiones comprometidas y valientes. CIU es un partido esencialmente cobarde porque tiene demasiados flancos y demasiadas deudas. Necesitamos personas nuevas y valientes.

En este sentido, mi candidato es Joan Laporta. He trabajado con él durante siete años y les puedo asegurar que, digan lo que digan los medios antilaportistas, Joan Laporta es absolutamente honesto, de la máxima integridad, extraordinariamente inteligente y, además, es la persona más valiente del mundo. ¿Quién, sino, se hubiera presentado a estas elecciones pudiendo haberse sentado en el sofá, saboreando las 69 copas conseguidas con el Barça, degustando las mieles del triplete y de las seis copas, sabiendo que la política conllevaría el boicot de los medios convencionales y la aparición todo tipo de noticias distorsionadas, intencionadamente negativas, cuyo único objetivo es evitar que obtenga representación parlamentaria?

Yo he visto a Joan Laporta enfrentarse al todopoderoso Florentino Pérez para fichar a Samuel Eto’o, un jugador que nos dio no una sino dos Champions. Nota: mientras Laporta ha sido Presidente, Florentino no ha ganado ni un solo título de futbol importante, ¡ni uno! Yo he visto a Laporta enfrentarse a Zapatero, a la UEFA y a la FIFA para defender los intereses del Barça. Con una valentía que a veces daba hasta miedo.

Esa es la valentía que necesitamos. Ya está bien de quedar bien, de pedagogía, de seny, de ser la parte moderada del debate y de cumplir las reglas impuestas por otros. Jordi Pujol dijo hace unos días que ya no encontraba argumentos contra la independencia. President: ¡es que a lo mejor no los hay! Y cuando no hay argumentos, uno debe pasar a la acción. Para ello, se necesitan líderes sin deudas y con la valentía suficiente de pasar a la acción. Por eso, el 28N votaré a Solidaritat Catalana. Yo votaré a Joan Laporta. 

Dades sobre el dèficit fiscal i els pressupostos a Catalunya

Catalunya està patint una triple crisi financera:

La crisi mundial, la crisi espanyola i la de manca de finançament prevista a l’Estatut.

Anem a parlar de la manca de finançament.

Dèficit Fiscal

Segons el Cercle Català de Negocis el dèficit fiscal català és de 22 mil milions d’euros a l’any. Això són més de 3000 euros per català.

Altres estats posen límits al dèficit fiscal:

• Alemanya: 4% del PIB
• EUA: 2,5% del PIB
• Canadà: 2% del PIB
• Austràlia: 2% del PIB
• Espanya un cas apart, no. El nostre dèficit arriba al 10,2%. Això jo no és solidaritat, és espoli!!

Amb 22 mil milions d'euros, es podrien pagar sous de 1000 euros a 1,8 milions de persones. Si tenim en compte que a Catalunya hi ha 2,5 milions de treballadors, 630 mil aturats i uns 1,5 milions de jubilats… Aquest càlcul és el que em va fer adonar de l'ordre de magnitud de l'espoli.

22.000 milions d'euros a l'any són 60 milions d’euros al dia

Quines altres coses en podríem fer?

Línia Orbital Ferroviària

Vilanova, Terrassa, Mollet, Granollers i Mataró
120 km de traçat i 39 estacions.
Cost: 4.000 milions d’euros. Es pot pagar en 67 dies.

Hospitals

El nou Hospital de Mollet del Vallès amb 160 llits te un cost de 61 milions d’euros.

Es pot fer un hospital cada dia.

Centres educatius

La construcció d’un centre educatiu té un cost mitjà d’entre 3,5 i 4 milions d’euros.

Cada dia es poden fer 15 escoles.

El curs escolar 2010-11 comença amb rècord de barracots: 1.057 per a 20.000 alumnes. Van anunciar no fa gaire que la Comunitat de Madrid quan acabi aquest curs ja no en tindrà cap.

Residències per a gent gran

Construir i equipar un centre residencial per a gent gran amb unes 100 places costa uns 7 milions d’euros.

Cada dia mínim 8 residències.

Les pensions de viduïtat

No creieu que és podrien millorar?
Aquest dèficit immens ho permet.

Carreteres

Cost Eix Transversal Lleida-Girona: 420 MEUR
Desdoblar-lo (2011), o fer-lo bé: 708 MEUR

Costaria 12 dies d’espoli fiscal.

Algunes comparacions

• Autovies fetes per l’estat espanyol entre 1985–2005: Madrid: 600 km – Barcelona: 20 km.

• A Espanya representem el 18,6 del PIB i només tenim el 5% de les autovies.
• Els estudiants catalans, el 17% de l’estat espanyol, només reben el 8% de les beques.

Son dades que no requereixen comentaris, s'intenti comparar utilitzant PIB o població acaba sortint quasi el mateix.

Parlem de Pressupostos

Amb els pressupostos també ens enganyen.
En el període 2002-2007, a Catalunya es va executar només el 73,8% de les partides pressupostàries de Foment.

Això vol dir que de cada cinc anys Catalunya en perd un.

El “Ministerio de Fomento”l’any 2009 només va gastar un 32% en les infraestructures de transport terrestre previstes per Catalunya: 255 milions en ves de 782. On estan les millores del finançament que ens havia de portar l'estatut?

En els darrers 8 anys, el nivell de vida dels catalans s’ha reduït un 7,5% en relació a la mitjana espanyola.
L’índex de poder de compra per habitant a Catalunya respecte a Espanya (100), ha passat del 118 a l’any 2000 a ser de només 109 l’any 2009.


Les meves conclusions:

Hi ha una frase d'un tal Francisco Franco que diu: A estos catalanes hay que ahogarlos economicamente.

El que no va aconseguir ell, ho està aconseguint la democràcia espanyola, amb el consentiment dels polítics que ens han governat fins ara i el que és més fort, amb el nostres diners!

Aquest espoli, porta produint-se dècades i  tots els partits que ens han governat (CiU, PSC, ERC, IC o PP) ho han permès, ignorat o fins i tot negat. Hem de seguir votant als mateixos de sempre? Votarem en blanc o no anirem a votar? Heu pensat que aquestes opcions son potser la forma de dir d’una manera implícita, que el sistema, els polítics, l'espoli i aquests enganys ja ens estan bé?

Quin missatge estem donant als polítics i poder fàctitcs espanyols amb la nostra no reacció? Què potser que encara ens poden apretar encara més?

Passa aquesta informació a tothom qui creguis. Ens toca moure'ns a nosaltres. No votar o votar als mateixos vol dir acceptar el sistema i l'espoli.Quant de temps la nostra economia podrà seguir aguantant aquesta espoliació? Crec que ben poc! Penseu que ja ens hem d'autofinançar amb bons.