La setmana passada es va fer pública la noticia que Inditex invertirà 190 Milions d'euros a Tordera en 5 anys i crearà uns 500 llocs de treball. La veritat és que és una molt bona noticia sobretot després de veure com al Vallès Oriental hem patit 16 expedients d'ocupació només aquest mes de gener.
El que em sorprèn és que el president català va comunicar al grup tèxtil gallec la seva disposició per "facilitar qualsevol mena de tràmit o permís que calgui per començar la inversió de Tordera en poques setmanes". Això que pot passar desapercebudament per a la majoria de nosaltres no s'entén si abans no s'ha llegit una entrada que vaig publicar el 3 de febrer: Posició 146.
Us recomano la seva lectura però per als que els hi faci mandra allà exposo que de 183 països analitzats, Espanya està en la posició 146 de la llista de països on es requereix més temps i burocràcia a l’hora de crear una empresa. Però per contra, a l’hora de tancar-los està en la posició 19. Tenint en compte les facilitats que s’ofereixen a l’hora de fer negocis està en la posició 62. També cal remarcar que respecte a l’any anterior, la posició ha empitjorat 11 llocs.
I és que amb dades com aquestes, potser cal preguntar-se pel futur que ens espera dins d'Espanya i com es podran tornar a crear empreses i llocs de treball. A veure si el molt honorable Mas comença a fer tràmits en aquest sentit.
dimecres, 23 de febrer del 2011
dimarts, 22 de febrer del 2011
Esborrant jugadors, manipulant història...
Avui m'he despertat amb la noticia de que dos diaris de Madrid han manipulat la informació per intentar convèncer els lectors que el gol del Barça va ser en fora de joc. "Marca" ho intentava demostrar amb una fotografia del moment en la qual s'han esborrat totes les franges de la gespa. Per altra banda, l'"AS", ho ha fet esborrant un jugador i movent-ne un altre.
Poques hores després, l'"As" ha demanat disculpes per "un error a la infografia de l'1-0". Quin error més estrany? I pel que he investigat a Internet, sembla que no és pas la primera vegada. Moure un jugador i fer-ne desaparèixer un altre no és un error, és una manipulació. D'això en diuen periodisme?
Llegint noticies com aquesta, es pot comprendre a tots els defensors de tota la manipulació de la descoberta d'Amèrica, de les teories sobre Cervantes, o de la falsedat del tanto monta, monta tanto, Isabel como Fernando. Si per un joc, tenen aquesta manera d'actuar, que no farien en els últims 500 anys els espanyols per escriure la historia a la seva manera? Què deuen fer a l'hora d'amagar, minimitzar o deformar el que ens roben, els greuges o els atacs que patim? Ara entenc perquè censuren TV3 al país Valencià: És part de la seva cultura.
Si els diaris de Madrid tinguessin que demanar disculpes per totes les seves manipulacions respecte al Barça i a Catalunya gairebé no tindrien espai per tractar les altres noticies. Quantes n'hem consentit sense més? Quantes vegades ens haurem empassat noticies sent totalment falses?
Què us hi jugueu que ni la Comissio Anti Violencia, la Real Federación Española de Fútbol, el Colegio de Árbitros, el Colegio de Periodistas Deportivos o l'organisme que sigui no interposaran cap querella per manipulació informativa intencionada contra aquests dos mitjans de comunicació? Això í, segur que si aquestes manipulacions les haguessin fet dos diari catalans, les denuncies es comptarien per dotzenes.
Quanta gent haurà vist les fotos manipulades i s'haurà empipat amb els suposats favoritismes que rep el Barça dels àrbitres? I d'aquests quants s'hauran assabentat de la manipulació? El mal, com en tantes altres vegades, ja està fet. El millor que ens podria passar és allunyar-nos d'ells, del seu espoli, la seva misèria cultural i del seu tercermundisme i acostar-nos als països civilitzats d'Europa.
Poques hores després, l'"As" ha demanat disculpes per "un error a la infografia de l'1-0". Quin error més estrany? I pel que he investigat a Internet, sembla que no és pas la primera vegada. Moure un jugador i fer-ne desaparèixer un altre no és un error, és una manipulació. D'això en diuen periodisme?
Llegint noticies com aquesta, es pot comprendre a tots els defensors de tota la manipulació de la descoberta d'Amèrica, de les teories sobre Cervantes, o de la falsedat del tanto monta, monta tanto, Isabel como Fernando. Si per un joc, tenen aquesta manera d'actuar, que no farien en els últims 500 anys els espanyols per escriure la historia a la seva manera? Què deuen fer a l'hora d'amagar, minimitzar o deformar el que ens roben, els greuges o els atacs que patim? Ara entenc perquè censuren TV3 al país Valencià: És part de la seva cultura.
Si els diaris de Madrid tinguessin que demanar disculpes per totes les seves manipulacions respecte al Barça i a Catalunya gairebé no tindrien espai per tractar les altres noticies. Quantes n'hem consentit sense més? Quantes vegades ens haurem empassat noticies sent totalment falses?
Què us hi jugueu que ni la Comissio Anti Violencia, la Real Federación Española de Fútbol, el Colegio de Árbitros, el Colegio de Periodistas Deportivos o l'organisme que sigui no interposaran cap querella per manipulació informativa intencionada contra aquests dos mitjans de comunicació? Això í, segur que si aquestes manipulacions les haguessin fet dos diari catalans, les denuncies es comptarien per dotzenes.
Quanta gent haurà vist les fotos manipulades i s'haurà empipat amb els suposats favoritismes que rep el Barça dels àrbitres? I d'aquests quants s'hauran assabentat de la manipulació? El mal, com en tantes altres vegades, ja està fet. El millor que ens podria passar és allunyar-nos d'ells, del seu espoli, la seva misèria cultural i del seu tercermundisme i acostar-nos als països civilitzats d'Europa.
dilluns, 21 de febrer del 2011
Tancaments sospitosos al Facebook: Censura?
I és que durant aquests dos darrers dies, al Facebook, molts hem estat els que hem observat com minvaven la quantitat d'amics que teníem. Justament han desaparegut tots aquells perfils d'usuaris que s'han mostrat més actius contra l'apagada de la TV3 i que fins i tot van sortir a la televisió.
Cal remarcar que no és la primera vegada passa. Durant la campanya per a les eleccions per al Parlament de Catalunya, ja hi va haver episodis d'aquest tipus. Aquella vegada, la censura la van patir tan perfils anònims com de persones que ara tenen escó al nostre Parlament. Qui no recorda el tancament del perfil dels principals candidats de SI?
On és la llibertat d'expressió? Vivim realment en una democràcia? Quins interessos i excuses hi ha al darrera d'aquests tancaments? Com és que sempre la patim els independentistes catalans? Hi ha algun mitjà de comunicació que s'hagi plantejat investigar aquests tancaments?
dimarts, 15 de febrer del 2011
Còmplices...
La setmana passada, Artur Mas, el president de la Generalitat, va anar a Madrid a pidolar uns diners que ens deu el govern espanyol: L’objectiu eren més de 2.000 milions d’euros i només va tornar amb 759. Va anunciar que també tornava amb el permís de l'Estat perquè la Generalitat es pugues endeutar a llarg termini sobre uns 2.500 milions d'euros a canvi de les ja anunciades retallades del 10% dels propers pressupostos. Però després de les queixes de molts presidents autonòmics ja es va parlar de retallades del 15%. I no contenta amb aquesta xifra va aparèixer la líder del PP català proposant que la retallada fos del 20% (els votants d'aquesta senyora viuen a Catalunya? Estaran d'acord amb aquestes retallades que també els afecten directament?).
D’una cosa s’ha de ser conscient, a Catalunya, com a la resta d’autonomies, la majoria de les despeses són en matèria d'educació, sanitat i dependència. Així que ja ens podem imaginar que significarà una retallada d'entre el 10 i el 15% en els pressupostos de la generalitat: menys estat del benestar.
A part d'aquestes retallades, el govern català està parlant d'endeutar-nos 11.000 milions i només per a passar aquest any. Potser caldria recordar que Catalunya aporta a Espanya més 22.000 milions d'euros a l'any. No entenc que el govern català no parli explícitament del dèficit fiscal català i de les quantitats exagerades que com a catalans aportem a Espanya. Parlant de dèficits i balances:
Em preocupa que la majoria de les formacions polítiques parlin poc o gens d'aquest tema. Saben que podrien incrementar-se els els partidaris de la independència amb la conseqüent baixada de vots i de quota de poder a Catalunya de les seves formacions. Si és així, queda clar que aquests partits polítics treballen per al seu propi interès, el d'Espanya i el dels seus poders fàctics; i no per l'interès dels seus votants catalans.
Possiblement hi hagi més raons que les que exposo aquí per a que avui mateix la Generalitat comenci una campanya institucional demanant el concert econòmic (està al seu programa) amb arguments i denunciant l’espoli (o dèficit fiscal, segons el to que vulgui utilitzar) que estem patint els catalans. Però, no veig que hi hagi intenció de fer-ho. Estan ofegant econòmicament a Catalunya, a la Generalitat, a les seves empreses i a tots els que vivim i treballem a Catalunya. A més, i de de retruc, també servirà per retallar el petit grau d’autonomia que encara tenim per aplicar certes polítiques.
Per acabar, fa temps que em faig aquestes dues preguntes:
D’una cosa s’ha de ser conscient, a Catalunya, com a la resta d’autonomies, la majoria de les despeses són en matèria d'educació, sanitat i dependència. Així que ja ens podem imaginar que significarà una retallada d'entre el 10 i el 15% en els pressupostos de la generalitat: menys estat del benestar.
A part d'aquestes retallades, el govern català està parlant d'endeutar-nos 11.000 milions i només per a passar aquest any. Potser caldria recordar que Catalunya aporta a Espanya més 22.000 milions d'euros a l'any. No entenc que el govern català no parli explícitament del dèficit fiscal català i de les quantitats exagerades que com a catalans aportem a Espanya. Parlant de dèficits i balances:
- No es va acordar que les balances fiscals es publicarien cada any?
- Com és que només s’han publicat un any?
- Perquè no s'obliga a publicar-les?
- Com és que cap formació política catalana ho demana o denuncia amb tota la força que requereixi?
- No interessa mostrar a la població catalana el cost de ser espanyols?
- No es pot intentar utilitzar l'espoli fiscal com a argument d'una manera explícita i directe en aquesta negociació?
Em preocupa que la majoria de les formacions polítiques parlin poc o gens d'aquest tema. Saben que podrien incrementar-se els els partidaris de la independència amb la conseqüent baixada de vots i de quota de poder a Catalunya de les seves formacions. Si és així, queda clar que aquests partits polítics treballen per al seu propi interès, el d'Espanya i el dels seus poders fàctics; i no per l'interès dels seus votants catalans.
Possiblement hi hagi més raons que les que exposo aquí per a que avui mateix la Generalitat comenci una campanya institucional demanant el concert econòmic (està al seu programa) amb arguments i denunciant l’espoli (o dèficit fiscal, segons el to que vulgui utilitzar) que estem patint els catalans. Però, no veig que hi hagi intenció de fer-ho. Estan ofegant econòmicament a Catalunya, a la Generalitat, a les seves empreses i a tots els que vivim i treballem a Catalunya. A més, i de de retruc, també servirà per retallar el petit grau d’autonomia que encara tenim per aplicar certes polítiques.
Per acabar, fa temps que em faig aquestes dues preguntes:
- Retallar despeses socials, sabent que l'Espoli Fiscal està ofegant a Catalunya, i no fer res per aturar-ho, és ser-ne CÒMPLICE?
- Si arribés el dia en que l'estat espanyol hagués d'acabar rescatant a Catalunya, també prendria el control de la Generalitat? Hi ha alguna formació política, sigui del bàndol que sigui, que treballi amb aquesta possibilitat per remota que pugui semblar?
divendres, 4 de febrer del 2011
Posició 146
De 183 països analitzats, Espanya està en la posició 146 de la llista de països on es requereix més temps i burocràcia a l’hora de crear una empresa. Però per contra, a l’hora de tancar-los està en la posició 19. Tenint en compte les facilitats que s’ofereixen a l’hora de fer negocis està en la posició 62. També cal remarcar que respecte a l’any anterior, la posició ha empitjorat 11 llocs. Amb dades com aquestes, potser cal preguntar-se pel futur que ens espera dins d'Espanya i com es podran tornar a crear empreses i llocs de treball.
I és que després de llegir aquestes dades, s'entenen les raons d'algunes de les empreses que marxen de Catalunya: a part de ser un mal lloc per a fer negocis, trobem que està plena d'autopistes col·lapsades i plenes de peatges, que tampoc tenim un aeroport amb bones connexions intercontinentals o que portem esperant més de 20 any l'eix ferroviari destinat a mercaderies que ha d'unir els Països Catalans amb Europa i que hauria de permetre ser la porta d'entrada a Europa de les mercaderies que arriben en vaixell d'Àsia o exportar els nostres propis productes.
Com a país independent, aplicant certes mesures i invertint d’una forma adients els més de 22.000 milions d'espoli que patim cada any, no es podria aturar o capgirar aquesta situació? Per què ha de ser tant difícil crear una empresa o negoci? En ves de dedicar-nos a retallar l'estat del benestar social, per què no s'aposta realment per l'economia productiva? Els diners de l'espoli, no es podrien invertir en autovies, connexions ferroviàries o baixar impostos a empreses i ciutadans?
I és que després de llegir aquestes dades, s'entenen les raons d'algunes de les empreses que marxen de Catalunya: a part de ser un mal lloc per a fer negocis, trobem que està plena d'autopistes col·lapsades i plenes de peatges, que tampoc tenim un aeroport amb bones connexions intercontinentals o que portem esperant més de 20 any l'eix ferroviari destinat a mercaderies que ha d'unir els Països Catalans amb Europa i que hauria de permetre ser la porta d'entrada a Europa de les mercaderies que arriben en vaixell d'Àsia o exportar els nostres propis productes.
Com a país independent, aplicant certes mesures i invertint d’una forma adients els més de 22.000 milions d'espoli que patim cada any, no es podria aturar o capgirar aquesta situació? Per què ha de ser tant difícil crear una empresa o negoci? En ves de dedicar-nos a retallar l'estat del benestar social, per què no s'aposta realment per l'economia productiva? Els diners de l'espoli, no es podrien invertir en autovies, connexions ferroviàries o baixar impostos a empreses i ciutadans?
dimecres, 26 de gener del 2011
PSOE, PP i CiU recuperen la Llei Sinde
La Llei Sinde és una de les normes que forma part de la Llei d'economia sostenible i que preveu el tancament de pàgines web de descàrregues o que incompleixin drets d'autor. El canvi més important que preveu aquest principi d'acord i respecte l'anterior intent d'aprovar aquesta llei, és que l'execució del tancament o la retirada dels continguts d'una pàgina web requereixi autorització judicial prèvia.És a dir, ara diuen que hi ha més garanties judicials... És que abans no hi eren? El més preocupant és que aquesta llei s'aprofitarà per poder posar una mordassa a qualsevol web que els sigui molesta. Perquè aquesta llei no serveix per al que diuen... serveix per a moltíssims més interessos ocults.
Amb aquesta llei, es pot tancar Wikileaks (imagino que no tenen la propietat intel·lectual de les filtracions que publiquen), i poden també amenaçar a El País amb tancar-li la web si publica alguna cosa de Wikileaks. I és que poden tancar qualsevol web: n'hi ha prou amb enganxar un tros d'una notícia d'un diari en els comentaris de qualsevol web, perquè després aquest diari pugui demanar el tancament d'aquesta web per infracció de la propietat intel·lectual.
dilluns, 17 de gener del 2011
Una altra deslocalització cap a Madrid
Carta publicada a diversos mitjans de comunicació escrita del Vallès Oriental durant els últims dies de desembre:
El responsable de les activitats de BASF al sud d’Europa ha anunciat que tancaria el seu centre de producció a Palau-Solità i Plegamans, i que preveia concentrar l’activitat als centres de Cabanillas del Campo i Marchamalo, ambdós a Guadalajara, i a Mejorada del Campo, a Madrid. En el comunicat s’afirmava que la nova ubicació dels centres de producció “milloraria la logística” dels productes de la companyia.
Des de l’agrupació local de Solidaritat Catalana per la Independència de Mollet considerem aquesta notícia com a molt dolorosa ja que es tracta d’una altra empresa que està ben a prop nostre i que de ben segur hi hauran famílies de Mollet i rodalies afectades, però també, pels motius i destinació de la deslocalització.
Hem de ser conscients que l’espoli continuat que estem patint tots els catalans, sigui quin sigui l’origen o llengua, i que es quantifica en uns 22.000 milions d’euros anuals (3.000 euros per català), no només ha servit per perdre competitivitat a nivell internacional, també ha servit per perdre’n en vers d’altres regions espanyoles. Sense la nostra grandiosa solidaritat, que quasi tots els partits minimitzaran o negaran, mai haguessin tingut unes xarxes d’autovies tan bones i gratuïtes que ara fan la competència a les nostres que encara són de pagament. Cal que ens anem preguntant si hem de seguir sent solidaris i permetre en silenci que empreses que estaven aquí s’instal·lin al centre de l’eix de comunicacions radial en que s’ha convertit Madrid i que, per exemple, a aquesta empresa li permetrà millorar la logística a nivell estatal.
Amb dades de l’any passat, i tenint en compte la situació econòmica actual, si Catalunya fos un estat, seria el 4t estat de la Unió Europea amb un major PIB per habitant. Invertint d’una forma adients aquests 22.000 milions anuals i aplicant certes mesures, es podria aturar o capgirar el problema de les deslocalitzacions.
Si voleu contactar amb nosaltres ens podeu trobar al Facebook.
Jordi Olivé
Solidaritat Catalana Mollet
El responsable de les activitats de BASF al sud d’Europa ha anunciat que tancaria el seu centre de producció a Palau-Solità i Plegamans, i que preveia concentrar l’activitat als centres de Cabanillas del Campo i Marchamalo, ambdós a Guadalajara, i a Mejorada del Campo, a Madrid. En el comunicat s’afirmava que la nova ubicació dels centres de producció “milloraria la logística” dels productes de la companyia.
Des de l’agrupació local de Solidaritat Catalana per la Independència de Mollet considerem aquesta notícia com a molt dolorosa ja que es tracta d’una altra empresa que està ben a prop nostre i que de ben segur hi hauran famílies de Mollet i rodalies afectades, però també, pels motius i destinació de la deslocalització.
Hem de ser conscients que l’espoli continuat que estem patint tots els catalans, sigui quin sigui l’origen o llengua, i que es quantifica en uns 22.000 milions d’euros anuals (3.000 euros per català), no només ha servit per perdre competitivitat a nivell internacional, també ha servit per perdre’n en vers d’altres regions espanyoles. Sense la nostra grandiosa solidaritat, que quasi tots els partits minimitzaran o negaran, mai haguessin tingut unes xarxes d’autovies tan bones i gratuïtes que ara fan la competència a les nostres que encara són de pagament. Cal que ens anem preguntant si hem de seguir sent solidaris i permetre en silenci que empreses que estaven aquí s’instal·lin al centre de l’eix de comunicacions radial en que s’ha convertit Madrid i que, per exemple, a aquesta empresa li permetrà millorar la logística a nivell estatal.
Amb dades de l’any passat, i tenint en compte la situació econòmica actual, si Catalunya fos un estat, seria el 4t estat de la Unió Europea amb un major PIB per habitant. Invertint d’una forma adients aquests 22.000 milions anuals i aplicant certes mesures, es podria aturar o capgirar el problema de les deslocalitzacions.
Si voleu contactar amb nosaltres ens podeu trobar al Facebook.
Jordi Olivé
Solidaritat Catalana Mollet
diumenge, 9 de gener del 2011
El cost de ser espanyols per als futurs pensionistes
Mentre el Govern Espanyol i els sindicats estan acordant les properes retallades en tema de pensions, resulta que a Catalunya, les podríem augmentar. Però això no serà mai noticia ni molt menys portada a cap lloc de certa rellevància. Cada vegada més, els mitjans d'informació són menys independents i només ens mostren el que els interessa, i el que no, s'intenta amagar tant com es pot, com l'informe AXA sobre pensions, que pronostica que amb els canvis que es volen aplicar, les pensions baixaran de mitjana un 20%.
Segons el Cercle d'Estudis Sobiranistes, el dèficit de la balança fiscal de la Seguretat Social de Catalunya va ser de 3.644 milions d'euros per a 2007. Per aquell mateix any, la pensió mitjana en un sistema de Seguretat Social propi (català) hagués pogut augmentar en 174,73 euros mensuals i 2.446,26 euros anuals.
També cal recordar, com ja vaig publicar, que durant el 2010, que la comissió del Pacte de Toledo va reconèixer que Catalunya tenia un superàvit en la Seguretat Social de 1.422 euros per habitant i any.
Però, com que els catalans preferim majoritàriament ser espanyols, ja ens podem anar preparant els futurs pensionistes per patir unes retallades inicials que estaran al voltant del 20%. I és que segons un estudi realitzat per AXA, si s'acaben aplicant les mesures d'allargar l'edat de jubilació als 67 anys i, si sobre tot, s'acaben prenent en consideració els últims 20 anys cotitzats per al càlcul de la pensió i no els 15 actuals, la baixada de les pensions pot ser entre un 18 i un 25% depenent dels casos.
Actualment, la pensió mitjana de Catalunya està al voltant dels 800 euros. Segons aquest import i aplicant el compte de la vella, als nous pensionistes, si se'ls ha de considerar els últims 20 anys i no els 15 com s'ha fet fins ara, la pensió mitjana passarà a ser de 640 euros (160 euros menys, un 20% menys).
Així que si prenem els 174 euros que es podrien pagar de més si Catalunya fos un estat i els 160 euros de menys, ja tenim un nou cost de ser espanyol per als futurs jubilats: serà de mitjana d'uns 334 euros al mes (més de 4000 euros a l'any).
Vista la quantitat, per què hem de retallar les pensions o augmentar l'edat de jubilació a Catalunya? Hem de sumar aquest import als 22.000 milions d'espoliació fiscal anual, que es corresponen a més de 3.000 euros per català? En quins mitjans de comunicació han parlant d'aquestes dades?
Si trobeu interessant aquest article o les dades que conté feu-lo córrer. No podem pretendre que els mitjans de comunicació, que directa o indirectament estan controlats pels que manen, facin aquesta feina, ja que això no els interessa i no ho faran mai.
Segons el Cercle d'Estudis Sobiranistes, el dèficit de la balança fiscal de la Seguretat Social de Catalunya va ser de 3.644 milions d'euros per a 2007. Per aquell mateix any, la pensió mitjana en un sistema de Seguretat Social propi (català) hagués pogut augmentar en 174,73 euros mensuals i 2.446,26 euros anuals.
També cal recordar, com ja vaig publicar, que durant el 2010, que la comissió del Pacte de Toledo va reconèixer que Catalunya tenia un superàvit en la Seguretat Social de 1.422 euros per habitant i any.
Però, com que els catalans preferim majoritàriament ser espanyols, ja ens podem anar preparant els futurs pensionistes per patir unes retallades inicials que estaran al voltant del 20%. I és que segons un estudi realitzat per AXA, si s'acaben aplicant les mesures d'allargar l'edat de jubilació als 67 anys i, si sobre tot, s'acaben prenent en consideració els últims 20 anys cotitzats per al càlcul de la pensió i no els 15 actuals, la baixada de les pensions pot ser entre un 18 i un 25% depenent dels casos.
Actualment, la pensió mitjana de Catalunya està al voltant dels 800 euros. Segons aquest import i aplicant el compte de la vella, als nous pensionistes, si se'ls ha de considerar els últims 20 anys i no els 15 com s'ha fet fins ara, la pensió mitjana passarà a ser de 640 euros (160 euros menys, un 20% menys).
Així que si prenem els 174 euros que es podrien pagar de més si Catalunya fos un estat i els 160 euros de menys, ja tenim un nou cost de ser espanyol per als futurs jubilats: serà de mitjana d'uns 334 euros al mes (més de 4000 euros a l'any).
Vista la quantitat, per què hem de retallar les pensions o augmentar l'edat de jubilació a Catalunya? Hem de sumar aquest import als 22.000 milions d'espoliació fiscal anual, que es corresponen a més de 3.000 euros per català? En quins mitjans de comunicació han parlant d'aquestes dades?
Si trobeu interessant aquest article o les dades que conté feu-lo córrer. No podem pretendre que els mitjans de comunicació, que directa o indirectament estan controlats pels que manen, facin aquesta feina, ja que això no els interessa i no ho faran mai.
dimarts, 28 de desembre del 2010
Descobriment científic que dóna explicació a certs comportaments dels catalans
Un grup de científics de que treballen al Reed College de Porland, experts en el genoma humà, han descobert que un percentatge molt alt dels catalans tenen alterats uns gens associats a petits trastorns mentals relacionats amb el masoquisme i la resignació, que provoca que aquest quedi accentuat en alguns aspectes.
L'investigador que va dirigir l'experiment, Peter J. Russell, comenta que tot va començar fa dos anys amb dues estudiants en pràctiques catalanes que van estar treballant al seu departament. Es veu que contínuament parlaven dels greuges que patien els catalans, el que estava passant amb la seva constitució autonòmica (l'estatut), espoli fiscal, les infraestructures, pressupostos que no es complien, precarietat de la seva llengua davant del castellà,... Comenta que el que va trobar sorprenent és i que hi havia moments en que estaven molt indignades però, en poca estona se'ls passava i acabaven acceptant i resignant-se en silenci amb el nou greuge.
També explica que tot va començar com una broma. S'havia informat que el que deien les dues noies catalanes era totalment verídic i en alguns casos fins i tot pitjor. I és que es pregunta que quin poble aguanta que cada any li robin més de 4.500 euros per persona (sumant espoli fiscal i de la Seguretat Social) en nom de la solidaritat i no es revolta? A partir d'aquí, i aprofitant ser experts en malalties genètiques, van analitzar el seu ADN i van comprovar que les zones que es pensa que poden estar associats a comportaments tipus el masoquisme tenien unes lleus diferències respecte a la mitjana.
Després d'aquest sorprenent resultat, van buscar totes les mostres d'ADN que tenien provinents de Catalunya i van repetir el mateix anàlisi. Els resultats van ser sorprenents: un 79% dels casos analitzats patien aquesta estranya mutació. El més sorprenent però, va ser que un 72% dels catalans originaris d'altres regions espanyoles també la patien i d'una manera encara més accentuada. Explica que després d'observar les dades de la mostra i estudiar el comportament d'aquestes persones, ho troba del tot coherent ja que pateixen els mateixos greuges i directament no se les creuen y en donen la culpa els propis catalans.
I és que li resulta molt curiós que acceptin com a solidaritat cap a Espanya una quantitat molt superior als 22.000 milions d'euros a l'any, només amb l'excusa de que ells també són espanyols. Troba incomprensible que amb aquesta quantitat, no siguin conscients, que Catalunya sola, i sense l'ajut d'Alemanya, aquesta mateixa tardor, podria haver rescatat financerament a Grècia.
I és ara han obert una nova línia d'investigació. Estan molt interessats en descobrir que ha passat amb aquest percentatge tant elevat de catalans procedents d'altres regions d'Espanya. No volen avançar res encara, ja que estan en una fase molt prematura de l'estudi, però estan treballant en la base de que hi ha alguna cosa que ha alterat aquests gens. Si això fos així, molts dels estudis on es fonamenten els coneixements del genoma humà quedarien entre dit i s'haurien de replantejar.
Acabarà sent certa la dita de que el Català no neix, es fa. Hem de llençar la criptonita que ens ha tingut sodomitzats tants anys.
I és que tal com deia en Joan Sales, els catalans sovint som imbècils, però no per això hem de deixar de ser catalans. El que hem de deixar de ser és imbècils!
Com ja haureu intuït tots, el dia de la seva publicació era el dia dels innocents i aquesta noticia era falsa.
La llàstima però, és que no del tot, ja que en general, els comportaments que s'hi exposen, crec que són totalment certs. Davant l'espoli fiscal, la precarietat de la nostra llengua, el tribunal constitucional, l'engany de l'estatut... sempre hem tingut una primera reacció d'indignació però que ha quedat oblidada al cap de pocs dies.
És trist, però ja ens coneixen i saben que per molt que cridem el primer dia, acabarem callant i acatant.
Sabeu que la paraula acatar vol dir obeir i sotmetre’s?
L'investigador que va dirigir l'experiment, Peter J. Russell, comenta que tot va començar fa dos anys amb dues estudiants en pràctiques catalanes que van estar treballant al seu departament. Es veu que contínuament parlaven dels greuges que patien els catalans, el que estava passant amb la seva constitució autonòmica (l'estatut), espoli fiscal, les infraestructures, pressupostos que no es complien, precarietat de la seva llengua davant del castellà,... Comenta que el que va trobar sorprenent és i que hi havia moments en que estaven molt indignades però, en poca estona se'ls passava i acabaven acceptant i resignant-se en silenci amb el nou greuge.
També explica que tot va començar com una broma. S'havia informat que el que deien les dues noies catalanes era totalment verídic i en alguns casos fins i tot pitjor. I és que es pregunta que quin poble aguanta que cada any li robin més de 4.500 euros per persona (sumant espoli fiscal i de la Seguretat Social) en nom de la solidaritat i no es revolta? A partir d'aquí, i aprofitant ser experts en malalties genètiques, van analitzar el seu ADN i van comprovar que les zones que es pensa que poden estar associats a comportaments tipus el masoquisme tenien unes lleus diferències respecte a la mitjana.
Després d'aquest sorprenent resultat, van buscar totes les mostres d'ADN que tenien provinents de Catalunya i van repetir el mateix anàlisi. Els resultats van ser sorprenents: un 79% dels casos analitzats patien aquesta estranya mutació. El més sorprenent però, va ser que un 72% dels catalans originaris d'altres regions espanyoles també la patien i d'una manera encara més accentuada. Explica que després d'observar les dades de la mostra i estudiar el comportament d'aquestes persones, ho troba del tot coherent ja que pateixen els mateixos greuges i directament no se les creuen y en donen la culpa els propis catalans.
I és que li resulta molt curiós que acceptin com a solidaritat cap a Espanya una quantitat molt superior als 22.000 milions d'euros a l'any, només amb l'excusa de que ells també són espanyols. Troba incomprensible que amb aquesta quantitat, no siguin conscients, que Catalunya sola, i sense l'ajut d'Alemanya, aquesta mateixa tardor, podria haver rescatat financerament a Grècia.
I és ara han obert una nova línia d'investigació. Estan molt interessats en descobrir que ha passat amb aquest percentatge tant elevat de catalans procedents d'altres regions d'Espanya. No volen avançar res encara, ja que estan en una fase molt prematura de l'estudi, però estan treballant en la base de que hi ha alguna cosa que ha alterat aquests gens. Si això fos així, molts dels estudis on es fonamenten els coneixements del genoma humà quedarien entre dit i s'haurien de replantejar.
Acabarà sent certa la dita de que el Català no neix, es fa. Hem de llençar la criptonita que ens ha tingut sodomitzats tants anys.
I és que tal com deia en Joan Sales, els catalans sovint som imbècils, però no per això hem de deixar de ser catalans. El que hem de deixar de ser és imbècils!
Actualització a dia 29 de desembre:
Com ja haureu intuït tots, el dia de la seva publicació era el dia dels innocents i aquesta noticia era falsa.
La llàstima però, és que no del tot, ja que en general, els comportaments que s'hi exposen, crec que són totalment certs. Davant l'espoli fiscal, la precarietat de la nostra llengua, el tribunal constitucional, l'engany de l'estatut... sempre hem tingut una primera reacció d'indignació però que ha quedat oblidada al cap de pocs dies.
És trist, però ja ens coneixen i saben que per molt que cridem el primer dia, acabarem callant i acatant.
Sabeu que la paraula acatar vol dir obeir i sotmetre’s?
dilluns, 27 de desembre del 2010
Hem de tornar a ser noticia al New York times!
L'any 2006 l'exercit espanyol va ser derrotat per ser noticia al New York Times. Va ser quan el tinent general José Mena Aguado en el discurs de la pasqua militar del 2006 afirmar d'una manera resumida: "Si los políticos no paran el estatuto, lo parará el ejercito a las ordenes del rey".
Per estrany que pugi semblar el seu cessament no va ser constitucional, però es veu que això no va agradar gens als mercats borsaris. Les accions de determinades empreses i bancs espanyols van començar a caure i calia actuar amb contundència. Això
I és que una dada potser més més important que el que s'ha explicat abans, és que els discursos solemnes de la pasqua militar requereixen l'aprovació del ministre de defensa, de la Moncloa (Zapatero) i no se si del propi rei. Com és que van permetre aquest discurs? O no se'l van llegir o hi estaven d'acord, no? Dimissions? No n'he trobat cap.
Tenint en compte aquest precedent i que ara, el mateix govern espanyol també recorrerà al constitucional contra la llei de consultes populars a Catalunya (una llei molt que ja indica que qualsevol consulta requereix l’autorització de l’estat), em plantejo:
Si un referèndum és la màxima expressió de la democràcia, a Espanya hi ha democràcia?
També m'he estat plantejant el perquè d'aquesta actitud si les pot acabar denegant. No serà que no vol tornar a ser noticia al New York Times prohibint una consulta!
Hem de tornar a ser noticia al New York Times!
Us recomano llegir aquesta editorial al New York Times: Army Troglodytes in Spain o a The Economist: A Catalan kerfuffle.
Per estrany que pugi semblar el seu cessament no va ser constitucional, però es veu que això no va agradar gens als mercats borsaris. Les accions de determinades empreses i bancs espanyols van començar a caure i calia actuar amb contundència. Això
I és que una dada potser més més important que el que s'ha explicat abans, és que els discursos solemnes de la pasqua militar requereixen l'aprovació del ministre de defensa, de la Moncloa (Zapatero) i no se si del propi rei. Com és que van permetre aquest discurs? O no se'l van llegir o hi estaven d'acord, no? Dimissions? No n'he trobat cap.
Tenint en compte aquest precedent i que ara, el mateix govern espanyol també recorrerà al constitucional contra la llei de consultes populars a Catalunya (una llei molt que ja indica que qualsevol consulta requereix l’autorització de l’estat), em plantejo:
Si un referèndum és la màxima expressió de la democràcia, a Espanya hi ha democràcia?
També m'he estat plantejant el perquè d'aquesta actitud si les pot acabar denegant. No serà que no vol tornar a ser noticia al New York Times prohibint una consulta!
Hem de tornar a ser noticia al New York Times!
Us recomano llegir aquesta editorial al New York Times: Army Troglodytes in Spain o a The Economist: A Catalan kerfuffle.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)