Les retallades en Sanitat venen imposades pel govern espanyol ja que, segons els seus càlculs, la Generalitat ha sobrepassat el límit màxim de dèficit permès. Això s’ha traduït en que aquest any s’haurà de reduir el pressupost entre un 10% i un 20%.
Per complir amb aquest retallada imposada per un govern socialista, CiU s’ha marcat com a objectiu, entre d'altres mesures, estalviar 1.000 milions d’euros en sanitat.
El que no explica cap partit és que tenint en compte les balances fiscals, Catalunya aporta mensualment a les finances espanyoles uns 1.800 milions d’euros. On està el dèficit?
Si us hi fixeu bé, en un sol mes APORTEM quasi EL DOBLE del que ens estan obligant a retallar per a un any!
Calen més raons per voler la independència? Cada mes que esperem a prendre aquesta decisió equival a perdre 1.800 milions d’euros que s'haurien pogut invertir en sanitat, educació, infraestructures, recerca i desenvolupament o en fer inversions per combatre l’atur.
divendres, 15 d’abril del 2011
dijous, 14 d’abril del 2011
Principal mesura per sortir de la crisi
Amb els 22.000 mil euros que ens pren Espanya es podrien fer polítiques per reactivar la economia catalana sense endeutar-nos. A més, no caldria aplicar cap RETALLADA!
Per més informació: Dades sobre el dèficit fiscal
Per més informació: Dades sobre el dèficit fiscal
diumenge, 6 de març del 2011
El meu objectiu és la independència, el vostre?
Aquests comentaris tant destructius, són d'independentistes de la competència? I els que els voten? Si resposta és sí, crec que tenim un problema ja que no s'ha focalitzat correctament qui és l'enemic. Ja heu vist el títol del blog, aquí som pessimistes, i creiem que la nostra generació és l'última que té una opció real de proclamar la independència abans que la globalització (i espanyolització) ens acabi digerint.
Serà possible que algun dia (d'aquests) ens unim per convèncer als que encara no són independentistes per votar i proclamar conjuntament la independència? Si aquesta és la intenció dels que escriuen i voten aquests tipus de comentaris, crec que quelcom s'està fent malament, molt malament.
De totes maneres crec (o vull creure) que els que escriuen aquests comentaris, d'independentistes no en tenen res. El que passa és que ens veuen cada dia amb més força i estan utilitzant l'arma del "divide y vencerás". De totes maners, algun n'hi haurà, així que caldria que aquests comentaristes i votants meditessin molt seriosament si d'aquesta manera s'arribarà a alguna part.
M'agradaria afegir també que assolir la independència no serà feina fàcil, necessitarem a gent, molta gent, i ben preparada, no podem permetre'ns el luxe de perdre pel camí a cap dels polítics que estan treballant per la independència de Catalunya. Hem de ser constructius i aprofitar les capacitats que té cada un d'ells.
Si llegiu comentaris destructius, afegiu un comentari convidant a reflexionar a les persones que l'escriguin o el votin de si estan treballant per a Catalunya o Espanya.
El meu objectiu és la independència, el vostre?
dimecres, 23 de febrer del 2011
Una noticia positiva però amb regust a problema
La setmana passada es va fer pública la noticia que Inditex invertirà 190 Milions d'euros a Tordera en 5 anys i crearà uns 500 llocs de treball. La veritat és que és una molt bona noticia sobretot després de veure com al Vallès Oriental hem patit 16 expedients d'ocupació només aquest mes de gener.
El que em sorprèn és que el president català va comunicar al grup tèxtil gallec la seva disposició per "facilitar qualsevol mena de tràmit o permís que calgui per començar la inversió de Tordera en poques setmanes". Això que pot passar desapercebudament per a la majoria de nosaltres no s'entén si abans no s'ha llegit una entrada que vaig publicar el 3 de febrer: Posició 146.
Us recomano la seva lectura però per als que els hi faci mandra allà exposo que de 183 països analitzats, Espanya està en la posició 146 de la llista de països on es requereix més temps i burocràcia a l’hora de crear una empresa. Però per contra, a l’hora de tancar-los està en la posició 19. Tenint en compte les facilitats que s’ofereixen a l’hora de fer negocis està en la posició 62. També cal remarcar que respecte a l’any anterior, la posició ha empitjorat 11 llocs.
I és que amb dades com aquestes, potser cal preguntar-se pel futur que ens espera dins d'Espanya i com es podran tornar a crear empreses i llocs de treball. A veure si el molt honorable Mas comença a fer tràmits en aquest sentit.
El que em sorprèn és que el president català va comunicar al grup tèxtil gallec la seva disposició per "facilitar qualsevol mena de tràmit o permís que calgui per començar la inversió de Tordera en poques setmanes". Això que pot passar desapercebudament per a la majoria de nosaltres no s'entén si abans no s'ha llegit una entrada que vaig publicar el 3 de febrer: Posició 146.
Us recomano la seva lectura però per als que els hi faci mandra allà exposo que de 183 països analitzats, Espanya està en la posició 146 de la llista de països on es requereix més temps i burocràcia a l’hora de crear una empresa. Però per contra, a l’hora de tancar-los està en la posició 19. Tenint en compte les facilitats que s’ofereixen a l’hora de fer negocis està en la posició 62. També cal remarcar que respecte a l’any anterior, la posició ha empitjorat 11 llocs.
I és que amb dades com aquestes, potser cal preguntar-se pel futur que ens espera dins d'Espanya i com es podran tornar a crear empreses i llocs de treball. A veure si el molt honorable Mas comença a fer tràmits en aquest sentit.
dimarts, 22 de febrer del 2011
Esborrant jugadors, manipulant història...
Avui m'he despertat amb la noticia de que dos diaris de Madrid han manipulat la informació per intentar convèncer els lectors que el gol del Barça va ser en fora de joc. "Marca" ho intentava demostrar amb una fotografia del moment en la qual s'han esborrat totes les franges de la gespa. Per altra banda, l'"AS", ho ha fet esborrant un jugador i movent-ne un altre.
Poques hores després, l'"As" ha demanat disculpes per "un error a la infografia de l'1-0". Quin error més estrany? I pel que he investigat a Internet, sembla que no és pas la primera vegada. Moure un jugador i fer-ne desaparèixer un altre no és un error, és una manipulació. D'això en diuen periodisme?
Llegint noticies com aquesta, es pot comprendre a tots els defensors de tota la manipulació de la descoberta d'Amèrica, de les teories sobre Cervantes, o de la falsedat del tanto monta, monta tanto, Isabel como Fernando. Si per un joc, tenen aquesta manera d'actuar, que no farien en els últims 500 anys els espanyols per escriure la historia a la seva manera? Què deuen fer a l'hora d'amagar, minimitzar o deformar el que ens roben, els greuges o els atacs que patim? Ara entenc perquè censuren TV3 al país Valencià: És part de la seva cultura.
Si els diaris de Madrid tinguessin que demanar disculpes per totes les seves manipulacions respecte al Barça i a Catalunya gairebé no tindrien espai per tractar les altres noticies. Quantes n'hem consentit sense més? Quantes vegades ens haurem empassat noticies sent totalment falses?
Què us hi jugueu que ni la Comissio Anti Violencia, la Real Federación Española de Fútbol, el Colegio de Árbitros, el Colegio de Periodistas Deportivos o l'organisme que sigui no interposaran cap querella per manipulació informativa intencionada contra aquests dos mitjans de comunicació? Això í, segur que si aquestes manipulacions les haguessin fet dos diari catalans, les denuncies es comptarien per dotzenes.
Quanta gent haurà vist les fotos manipulades i s'haurà empipat amb els suposats favoritismes que rep el Barça dels àrbitres? I d'aquests quants s'hauran assabentat de la manipulació? El mal, com en tantes altres vegades, ja està fet. El millor que ens podria passar és allunyar-nos d'ells, del seu espoli, la seva misèria cultural i del seu tercermundisme i acostar-nos als països civilitzats d'Europa.
Poques hores després, l'"As" ha demanat disculpes per "un error a la infografia de l'1-0". Quin error més estrany? I pel que he investigat a Internet, sembla que no és pas la primera vegada. Moure un jugador i fer-ne desaparèixer un altre no és un error, és una manipulació. D'això en diuen periodisme?
Llegint noticies com aquesta, es pot comprendre a tots els defensors de tota la manipulació de la descoberta d'Amèrica, de les teories sobre Cervantes, o de la falsedat del tanto monta, monta tanto, Isabel como Fernando. Si per un joc, tenen aquesta manera d'actuar, que no farien en els últims 500 anys els espanyols per escriure la historia a la seva manera? Què deuen fer a l'hora d'amagar, minimitzar o deformar el que ens roben, els greuges o els atacs que patim? Ara entenc perquè censuren TV3 al país Valencià: És part de la seva cultura.
Si els diaris de Madrid tinguessin que demanar disculpes per totes les seves manipulacions respecte al Barça i a Catalunya gairebé no tindrien espai per tractar les altres noticies. Quantes n'hem consentit sense més? Quantes vegades ens haurem empassat noticies sent totalment falses?
Què us hi jugueu que ni la Comissio Anti Violencia, la Real Federación Española de Fútbol, el Colegio de Árbitros, el Colegio de Periodistas Deportivos o l'organisme que sigui no interposaran cap querella per manipulació informativa intencionada contra aquests dos mitjans de comunicació? Això í, segur que si aquestes manipulacions les haguessin fet dos diari catalans, les denuncies es comptarien per dotzenes.
Quanta gent haurà vist les fotos manipulades i s'haurà empipat amb els suposats favoritismes que rep el Barça dels àrbitres? I d'aquests quants s'hauran assabentat de la manipulació? El mal, com en tantes altres vegades, ja està fet. El millor que ens podria passar és allunyar-nos d'ells, del seu espoli, la seva misèria cultural i del seu tercermundisme i acostar-nos als països civilitzats d'Europa.
dilluns, 21 de febrer del 2011
Tancaments sospitosos al Facebook: Censura?
I és que durant aquests dos darrers dies, al Facebook, molts hem estat els que hem observat com minvaven la quantitat d'amics que teníem. Justament han desaparegut tots aquells perfils d'usuaris que s'han mostrat més actius contra l'apagada de la TV3 i que fins i tot van sortir a la televisió.
Cal remarcar que no és la primera vegada passa. Durant la campanya per a les eleccions per al Parlament de Catalunya, ja hi va haver episodis d'aquest tipus. Aquella vegada, la censura la van patir tan perfils anònims com de persones que ara tenen escó al nostre Parlament. Qui no recorda el tancament del perfil dels principals candidats de SI?
On és la llibertat d'expressió? Vivim realment en una democràcia? Quins interessos i excuses hi ha al darrera d'aquests tancaments? Com és que sempre la patim els independentistes catalans? Hi ha algun mitjà de comunicació que s'hagi plantejat investigar aquests tancaments?
dimarts, 15 de febrer del 2011
Còmplices...
La setmana passada, Artur Mas, el president de la Generalitat, va anar a Madrid a pidolar uns diners que ens deu el govern espanyol: L’objectiu eren més de 2.000 milions d’euros i només va tornar amb 759. Va anunciar que també tornava amb el permís de l'Estat perquè la Generalitat es pugues endeutar a llarg termini sobre uns 2.500 milions d'euros a canvi de les ja anunciades retallades del 10% dels propers pressupostos. Però després de les queixes de molts presidents autonòmics ja es va parlar de retallades del 15%. I no contenta amb aquesta xifra va aparèixer la líder del PP català proposant que la retallada fos del 20% (els votants d'aquesta senyora viuen a Catalunya? Estaran d'acord amb aquestes retallades que també els afecten directament?).
D’una cosa s’ha de ser conscient, a Catalunya, com a la resta d’autonomies, la majoria de les despeses són en matèria d'educació, sanitat i dependència. Així que ja ens podem imaginar que significarà una retallada d'entre el 10 i el 15% en els pressupostos de la generalitat: menys estat del benestar.
A part d'aquestes retallades, el govern català està parlant d'endeutar-nos 11.000 milions i només per a passar aquest any. Potser caldria recordar que Catalunya aporta a Espanya més 22.000 milions d'euros a l'any. No entenc que el govern català no parli explícitament del dèficit fiscal català i de les quantitats exagerades que com a catalans aportem a Espanya. Parlant de dèficits i balances:
Em preocupa que la majoria de les formacions polítiques parlin poc o gens d'aquest tema. Saben que podrien incrementar-se els els partidaris de la independència amb la conseqüent baixada de vots i de quota de poder a Catalunya de les seves formacions. Si és així, queda clar que aquests partits polítics treballen per al seu propi interès, el d'Espanya i el dels seus poders fàctics; i no per l'interès dels seus votants catalans.
Possiblement hi hagi més raons que les que exposo aquí per a que avui mateix la Generalitat comenci una campanya institucional demanant el concert econòmic (està al seu programa) amb arguments i denunciant l’espoli (o dèficit fiscal, segons el to que vulgui utilitzar) que estem patint els catalans. Però, no veig que hi hagi intenció de fer-ho. Estan ofegant econòmicament a Catalunya, a la Generalitat, a les seves empreses i a tots els que vivim i treballem a Catalunya. A més, i de de retruc, també servirà per retallar el petit grau d’autonomia que encara tenim per aplicar certes polítiques.
Per acabar, fa temps que em faig aquestes dues preguntes:
D’una cosa s’ha de ser conscient, a Catalunya, com a la resta d’autonomies, la majoria de les despeses són en matèria d'educació, sanitat i dependència. Així que ja ens podem imaginar que significarà una retallada d'entre el 10 i el 15% en els pressupostos de la generalitat: menys estat del benestar.
A part d'aquestes retallades, el govern català està parlant d'endeutar-nos 11.000 milions i només per a passar aquest any. Potser caldria recordar que Catalunya aporta a Espanya més 22.000 milions d'euros a l'any. No entenc que el govern català no parli explícitament del dèficit fiscal català i de les quantitats exagerades que com a catalans aportem a Espanya. Parlant de dèficits i balances:
- No es va acordar que les balances fiscals es publicarien cada any?
- Com és que només s’han publicat un any?
- Perquè no s'obliga a publicar-les?
- Com és que cap formació política catalana ho demana o denuncia amb tota la força que requereixi?
- No interessa mostrar a la població catalana el cost de ser espanyols?
- No es pot intentar utilitzar l'espoli fiscal com a argument d'una manera explícita i directe en aquesta negociació?
Em preocupa que la majoria de les formacions polítiques parlin poc o gens d'aquest tema. Saben que podrien incrementar-se els els partidaris de la independència amb la conseqüent baixada de vots i de quota de poder a Catalunya de les seves formacions. Si és així, queda clar que aquests partits polítics treballen per al seu propi interès, el d'Espanya i el dels seus poders fàctics; i no per l'interès dels seus votants catalans.
Possiblement hi hagi més raons que les que exposo aquí per a que avui mateix la Generalitat comenci una campanya institucional demanant el concert econòmic (està al seu programa) amb arguments i denunciant l’espoli (o dèficit fiscal, segons el to que vulgui utilitzar) que estem patint els catalans. Però, no veig que hi hagi intenció de fer-ho. Estan ofegant econòmicament a Catalunya, a la Generalitat, a les seves empreses i a tots els que vivim i treballem a Catalunya. A més, i de de retruc, també servirà per retallar el petit grau d’autonomia que encara tenim per aplicar certes polítiques.
Per acabar, fa temps que em faig aquestes dues preguntes:
- Retallar despeses socials, sabent que l'Espoli Fiscal està ofegant a Catalunya, i no fer res per aturar-ho, és ser-ne CÒMPLICE?
- Si arribés el dia en que l'estat espanyol hagués d'acabar rescatant a Catalunya, també prendria el control de la Generalitat? Hi ha alguna formació política, sigui del bàndol que sigui, que treballi amb aquesta possibilitat per remota que pugui semblar?
divendres, 4 de febrer del 2011
Posició 146
De 183 països analitzats, Espanya està en la posició 146 de la llista de països on es requereix més temps i burocràcia a l’hora de crear una empresa. Però per contra, a l’hora de tancar-los està en la posició 19. Tenint en compte les facilitats que s’ofereixen a l’hora de fer negocis està en la posició 62. També cal remarcar que respecte a l’any anterior, la posició ha empitjorat 11 llocs. Amb dades com aquestes, potser cal preguntar-se pel futur que ens espera dins d'Espanya i com es podran tornar a crear empreses i llocs de treball.
I és que després de llegir aquestes dades, s'entenen les raons d'algunes de les empreses que marxen de Catalunya: a part de ser un mal lloc per a fer negocis, trobem que està plena d'autopistes col·lapsades i plenes de peatges, que tampoc tenim un aeroport amb bones connexions intercontinentals o que portem esperant més de 20 any l'eix ferroviari destinat a mercaderies que ha d'unir els Països Catalans amb Europa i que hauria de permetre ser la porta d'entrada a Europa de les mercaderies que arriben en vaixell d'Àsia o exportar els nostres propis productes.
Com a país independent, aplicant certes mesures i invertint d’una forma adients els més de 22.000 milions d'espoli que patim cada any, no es podria aturar o capgirar aquesta situació? Per què ha de ser tant difícil crear una empresa o negoci? En ves de dedicar-nos a retallar l'estat del benestar social, per què no s'aposta realment per l'economia productiva? Els diners de l'espoli, no es podrien invertir en autovies, connexions ferroviàries o baixar impostos a empreses i ciutadans?
I és que després de llegir aquestes dades, s'entenen les raons d'algunes de les empreses que marxen de Catalunya: a part de ser un mal lloc per a fer negocis, trobem que està plena d'autopistes col·lapsades i plenes de peatges, que tampoc tenim un aeroport amb bones connexions intercontinentals o que portem esperant més de 20 any l'eix ferroviari destinat a mercaderies que ha d'unir els Països Catalans amb Europa i que hauria de permetre ser la porta d'entrada a Europa de les mercaderies que arriben en vaixell d'Àsia o exportar els nostres propis productes.
Com a país independent, aplicant certes mesures i invertint d’una forma adients els més de 22.000 milions d'espoli que patim cada any, no es podria aturar o capgirar aquesta situació? Per què ha de ser tant difícil crear una empresa o negoci? En ves de dedicar-nos a retallar l'estat del benestar social, per què no s'aposta realment per l'economia productiva? Els diners de l'espoli, no es podrien invertir en autovies, connexions ferroviàries o baixar impostos a empreses i ciutadans?
dimecres, 26 de gener del 2011
PSOE, PP i CiU recuperen la Llei Sinde
La Llei Sinde és una de les normes que forma part de la Llei d'economia sostenible i que preveu el tancament de pàgines web de descàrregues o que incompleixin drets d'autor. El canvi més important que preveu aquest principi d'acord i respecte l'anterior intent d'aprovar aquesta llei, és que l'execució del tancament o la retirada dels continguts d'una pàgina web requereixi autorització judicial prèvia.És a dir, ara diuen que hi ha més garanties judicials... És que abans no hi eren? El més preocupant és que aquesta llei s'aprofitarà per poder posar una mordassa a qualsevol web que els sigui molesta. Perquè aquesta llei no serveix per al que diuen... serveix per a moltíssims més interessos ocults.
Amb aquesta llei, es pot tancar Wikileaks (imagino que no tenen la propietat intel·lectual de les filtracions que publiquen), i poden també amenaçar a El País amb tancar-li la web si publica alguna cosa de Wikileaks. I és que poden tancar qualsevol web: n'hi ha prou amb enganxar un tros d'una notícia d'un diari en els comentaris de qualsevol web, perquè després aquest diari pugui demanar el tancament d'aquesta web per infracció de la propietat intel·lectual.
dilluns, 17 de gener del 2011
Una altra deslocalització cap a Madrid
Carta publicada a diversos mitjans de comunicació escrita del Vallès Oriental durant els últims dies de desembre:
El responsable de les activitats de BASF al sud d’Europa ha anunciat que tancaria el seu centre de producció a Palau-Solità i Plegamans, i que preveia concentrar l’activitat als centres de Cabanillas del Campo i Marchamalo, ambdós a Guadalajara, i a Mejorada del Campo, a Madrid. En el comunicat s’afirmava que la nova ubicació dels centres de producció “milloraria la logística” dels productes de la companyia.
Des de l’agrupació local de Solidaritat Catalana per la Independència de Mollet considerem aquesta notícia com a molt dolorosa ja que es tracta d’una altra empresa que està ben a prop nostre i que de ben segur hi hauran famílies de Mollet i rodalies afectades, però també, pels motius i destinació de la deslocalització.
Hem de ser conscients que l’espoli continuat que estem patint tots els catalans, sigui quin sigui l’origen o llengua, i que es quantifica en uns 22.000 milions d’euros anuals (3.000 euros per català), no només ha servit per perdre competitivitat a nivell internacional, també ha servit per perdre’n en vers d’altres regions espanyoles. Sense la nostra grandiosa solidaritat, que quasi tots els partits minimitzaran o negaran, mai haguessin tingut unes xarxes d’autovies tan bones i gratuïtes que ara fan la competència a les nostres que encara són de pagament. Cal que ens anem preguntant si hem de seguir sent solidaris i permetre en silenci que empreses que estaven aquí s’instal·lin al centre de l’eix de comunicacions radial en que s’ha convertit Madrid i que, per exemple, a aquesta empresa li permetrà millorar la logística a nivell estatal.
Amb dades de l’any passat, i tenint en compte la situació econòmica actual, si Catalunya fos un estat, seria el 4t estat de la Unió Europea amb un major PIB per habitant. Invertint d’una forma adients aquests 22.000 milions anuals i aplicant certes mesures, es podria aturar o capgirar el problema de les deslocalitzacions.
Si voleu contactar amb nosaltres ens podeu trobar al Facebook.
Jordi Olivé
Solidaritat Catalana Mollet
El responsable de les activitats de BASF al sud d’Europa ha anunciat que tancaria el seu centre de producció a Palau-Solità i Plegamans, i que preveia concentrar l’activitat als centres de Cabanillas del Campo i Marchamalo, ambdós a Guadalajara, i a Mejorada del Campo, a Madrid. En el comunicat s’afirmava que la nova ubicació dels centres de producció “milloraria la logística” dels productes de la companyia.
Des de l’agrupació local de Solidaritat Catalana per la Independència de Mollet considerem aquesta notícia com a molt dolorosa ja que es tracta d’una altra empresa que està ben a prop nostre i que de ben segur hi hauran famílies de Mollet i rodalies afectades, però també, pels motius i destinació de la deslocalització.
Hem de ser conscients que l’espoli continuat que estem patint tots els catalans, sigui quin sigui l’origen o llengua, i que es quantifica en uns 22.000 milions d’euros anuals (3.000 euros per català), no només ha servit per perdre competitivitat a nivell internacional, també ha servit per perdre’n en vers d’altres regions espanyoles. Sense la nostra grandiosa solidaritat, que quasi tots els partits minimitzaran o negaran, mai haguessin tingut unes xarxes d’autovies tan bones i gratuïtes que ara fan la competència a les nostres que encara són de pagament. Cal que ens anem preguntant si hem de seguir sent solidaris i permetre en silenci que empreses que estaven aquí s’instal·lin al centre de l’eix de comunicacions radial en que s’ha convertit Madrid i que, per exemple, a aquesta empresa li permetrà millorar la logística a nivell estatal.
Amb dades de l’any passat, i tenint en compte la situació econòmica actual, si Catalunya fos un estat, seria el 4t estat de la Unió Europea amb un major PIB per habitant. Invertint d’una forma adients aquests 22.000 milions anuals i aplicant certes mesures, es podria aturar o capgirar el problema de les deslocalitzacions.
Si voleu contactar amb nosaltres ens podeu trobar al Facebook.
Jordi Olivé
Solidaritat Catalana Mollet
Subscriure's a:
Missatges (Atom)