Lipdub per la independència

Aquí us deixo la Lipdub per la independència i la seva pròpia presentació:

Lipdub per la independència de Catalunya i la resta dels Països Catalans, realitzat el 24 d'octubre del 2010 a la ciutat de Vic. Aquest vídeo té el rècord mundial de més gent participant en un lipdub, 5.771 persones, acreditades per la World Records Academy. La iniciativa sorgeix de la gent del poble català. Es vol fer saber, a tot el món, que Catalunya és una nació i com a tal necessita la independència per assegurar-se la supervivència i el futur. La cançó escollida ha estat La Flama, del grup Obrint Pas.



No tinc clar quan van pujar el video a youtube. Però en un dia, les visites han passat de 120.000 a més de 227.000.

Moltes felicitats a tots els que hi heu participat!!!

Actualització: A nit de dimecres 3 de novembre, les visites al video ja han sobrepassat de 478.000.

Els bons catalans

Després de molts anys, aquesta setmana la Generalitat ha tornat a emetre bons destinats exclusivament al públic particular. Al ser el tipus d'interès del 4,75% podem pensar que aquest serà el cost per a la Generalitat. Res més lluny de la realitat, les entitats col·laborades n'obtindran entre un 3% a un 5% depenent de la quantitat que n'arribin a col·locar. Si tenim en compte també el cost de la campanya publicitaria, és possible que el cost real d'aquesta emissió estigui al voltant del 9 o 10%. L'última emissió de lletres del tresor a un any d'Espanya, van ser a menys del 2% d'interès. Aquesta diferencia de més de 7 punts és el que ens diferencia de ser un estat a només una regió.
Una altra cosa a tenir en compte és que Catalunya ha hagut de recórrer al mercat minorista ja que els bancs i inversors institucionals ja no ens volen deixar més diners o ja no tenen clar com els tornarem. Però en la campanya publicitaria d'això no en parlen, només de SENY. El seny l'haurien de posar el govern i l'oposició i pensar en com han arribat a aquesta situació financera tan desesperada, tant que no pot ni esperar a després de les eleccions i que de ben segur, encara no tenen ni previst de com pagaran aquests elevats interessos.

Però si volem respostes, les preguntes les hem de formular diferent; ens les hem de fer a nosaltres mateixos:
1. Com pagarem aquests interessos? Doncs nosaltres, els bons catalans, ens haurem d'endeutar encara més i pagar interessos més alts o, començar a fer GRANS retallades.
2. Com hem arribat a aquesta situació tan desesperada? Doncs permetent l'espoliació fiscal que està xifrada en 22.000 d'euros anuals i així poder seguir mantenint la gran espanya. Però ara, hem arribat a un punt en que per mantenir això, els ciutadans de Catalunya hem ja de finançar també a la Generalitat, és a dir, ens hem d'autofinançar.

A part d'una regeneració política i un despertar de la societat, cada cop està més clar que la única solució és ser un estat propi i poder gestionar els nostres recursos. Ja no val parlar de concerts ni d'intentar arribar a acords d'amagat que acabaran sent paper mullat. Això no ens portarà enlloc i cada any que esperem més fotuts estarem. Jo no vull que els meus fills, quan siguin grans, hagin d'emigrar a un altre territori ni que encara hagin de ser independentistes. Això ens toca arreglar-ho a nosaltres i ja. El 28 de novembre el canvi pot començar i està en les nostres mans.

Justo Molinero també aspira a un Estat propi

Justo Molinero, president i fundador de Radio Tele-Taxi, ha reclamat un Estat propi per a Catalunya, durant la presentació de la guia El català també és meu. El periodista ha assegurat que amb un Estat propi seria més fàcil viure en català a Catalunya.

Molinero ha indicat que "com a mínim, viure" perquè ara "ho tenim bastant fotut". El comunicador ha afegit que "jo hi confio en què sí perquè crec en Catalunya i en la força dels catalans".

Noticia extreta de: http://societat.e-noticies.cat/molinero-aspira-a-un-estat-propi-45974.html

El cost de ser espanyols

Un divendres de setembre a un edifici d’oficines de la plaça Catalunya de Barcelona, hi havien penjades unes pancartes del Cercle Català de Negocis. En una s’hi podia llegir: Espanya ens costa 60 milions d'euros cada dia. Vaig pensar que eren molts diners però encara no m’havia fet a la idea del que representaven. Ja a casa, i uns dies després vaig fer una operació que encara no em deixa dormir: comptar el que ens costa Espanya cada mes. Sortien 1.800 milions d’euros. I d’aquí en vaig extreure que amb aquesta quantitat es poden pagar 1,8 milions de sous de 1.000 euros cada mes!

Per a comparar ordres de magnituds vaig buscar unes dades: a Catalunya el mes d’agost hi havia 2,5 milions de treballador afiliats a la seguretat social, uns 630 mil aturats i uns 1,5 milions de jubilats. Què cadascú que llegeixi aquestes dades en tregui les seves conclusions, les meves son molt contundents.

Aquest espoli, porta produint-se dècades i  tots els partits que ens han governat (CiU, PSC, ERC, IC o PP) ho han permès, ignorat o fins i tot negat. Ara, després de la segona retallada de l’estatut aquests mateixos partits tornen a parlar de concerts, federalisme i dèficit, però amb un tempo d’anys i un camí que només ens portarà a seguir pagant una quantitat de diners que es podria invertir en infraestructures, els nostres fills o la gent gran.

Aviat hi ha eleccions, i a tots nosaltres ens toca reaccionar donant un vot de càstig a tots aquests partits, cal una regeneració política i apostar per noves vies. Ja no ha temps per a més representacions, calen accions i de tots. El futur del país, dels nostres pobles i la seva gent està en joc.

La Conspiració dels Onze o el club Bilderberg contra-independentista

He trobat aquest article que m'ha sorprès molt:

La Conspiració dels Onze

Antoni Gomis

18/10/2010 10:20

Fa uns quants mesos hi va haver una reunió decisiva que ha passat desapercebuda a la majoria dels independentistes polititzats, és a dir els que viuen intensament la brega i la lluita de l'Estat Propi per Catalunya. S'hi van ajuntar el bo i millor del magma contra-independentista nostrat, a fi i efecte de perpetrar una estràtegia eficaç per aturar l'independentisme emergent. A l'aquelarre espaffnyolista hi assistiren: Antoni Vila Casas, Josep M. Xercavins, Antoni Brufau, Antonio Puig, Joan M. Nin, Artur Mas, Arcadi Calzada, José Antich, Enric Lacalle, Sandro Rosell i Josep Cuní. Després d'analitzar, infereixo jo, la situació actual de creixement sociològic de l'independentisme, que ja impregna totes les capes socials i tots els barris i pobles de Catalunya, van passar a discutir com trencar-li les cames. Sabent que sense un líder capdavanter és impossible atènyer la Independència i a la tardor d'enguany hi havia eleccions catalanes, varen concloure que l'únic perill real per a la "unidad de españa" te nom i cognom: Joan Laporta. La seva notorietat i el seu èxit al front del club més gran del món aporten a l'independentisme molta gent fins ara insensible al projecte. Li dóna una popularitat imprescindible per a engrandir-lo i poder fer-lo majoritari. Sense una figura d'abast social tant important l'independentisme ho tindria molt difícil per a superar la minoria parlamentària.
Des d'aleshores ho varen intentar de forma barroera, és a dir vomitant i escopint una tirallonga de penjaments contra Joan Laporta a través dels mitjans de manipulació. El resultat fou un fracàs estrepitós. El nostre líder independentista i el seu projecte Solidaritat Catalana per la Independència, omplen teatres i sales de tot Catalunya i el seu lideratge està cada dia més i més arrelat col·lectivament. Per això ja comencen a tirar amb pólvora del rei i avui ja hi ha qui demana presó (?) per a Joan Laporta. Ha estat com a consequència de l'assemblea de compromissaris més vergonyosa i antibarcelonista - inconscientment, o no, tiren pedres a la seva teulada - que mai s'hagi efectuat al Futbol Club Barcelona. Mai una junta havia dividit el club de forma tant sagnant i amb un rècord de temps. Mai uns directius havien actuat amb tant d’odi i mala bava. Tanmateix però, aquesta arbitrarietat es girarà contra la pròpia institució. Quina pena que el nostre estimat club hagi caigut en mans dels titelles-col·laboracionistes! Com deuen riure els enemics del Barça i de Catalunya! Després de passar 7 anys terribles ara ja veuen el final del túnel.
Però si els onze personatges reunits en plena conspiració anti-independentista es pensen que això anorrearà a Joan Japorta - fins i tot n’hi ha que ja afirmen que “trontolla políticament" – em sembla que l’erren de dalt a baix. Ara com ara i amb la que està caient, és a dir amb lo que espanya ens roba i ens maltracta, penso que fins i tot aquesta estratagema antilaportista pot tenir, com ja va avançar el mateix Laporta , un efecte contrari. És a dir que – insisteixo -  molta gent pensi: “ si les rates espanyistes i espanyolistes esgüellen contra Joan Laporta vol dir que és el nostre líder”. I el fet de judicialitzar la trajectòria del nostre capdavanter no farà trontollar res. Quin català amb dos dits de seny pot creure-hi en la justícia espanyola?
El fet cert és que als enemics de la Llibertat de Catalunya no els hi toca la camisa a la pell. I ja es poden engiponar totes les martingales i porcades que vulguin que no aconseguiran avortar el procés independentista. Esperen revifar l’autonomisme jugant la carta Mas, tot fent creure que solucionarà la crisi econòmica, però no ho aconseguiran, car és impossible “sortir del sot” mentre espanya et saqueja. De fet al Pais Basc i a Navarra no hi ha crisi. Que no ho veuen que l’independentisme té un “aliat” decisiu amb la colonitzadora espanya? Que no ho saben que l’”imperio” no té sortida i cada cop ens espoliarà i ens arruïnarà més? Quina vergonya per la nostra Pàtria aquests onze conspiradors! Quina baixesa i quina misèria humana desprenen uns personatges que en qualsevol nació del món pagaríen i potenciaríen el moviment d’alliberament nacional en lloc de voler-lo destruïr. Gent rica com Puig, Vila Casas o Xercavins fent la feina bruta als lladres espanyols. No els hi cau la cara de vergonya?
Solidaritat Catalana per la Independència entrarà al Parlament de Catalunya amb un mínim de 10 diputats, xifra més que suficient per trencar el sistema borbònic instal·lat a la Cambra Catalana de passar-se el porró entre ells. I posant-los en evidència, bo i palesant les seves contradiccions, fal·làcies i servituds espanyolistes acabarem amb l'autonomisme i passarem a l'estadi final del procés independentista.

________________________________________________

Després de llegir l'article he buscat informació i he trobat una foto i un audio que deixen clares moltes coses:


Vegeu el vídeo de Sandro Rosell, reunit amb els poders fàctics, i escolteu-lo negar aquesta reunió públicament a Catalunya Ràdio:

• Aquí tenim la foto que demostra la trobada amb els poders fàctics:

• Aquí es pot escoltar a Sandro Rosell negant aquesta reunió públicament a Catalunya Ràdio:

Polítics que maten

Polític
El poble de Catalunya adverteix:
La divisió dels independentistes mata el somni d'una Catalunya lliure.

Si no ets part de la solució, ets part del problema.

Samsung: Esborrant passat i coneixement

Samsung, una empresa que ja molta gent coneix, ja que quant va tancar la única fàbrica que tenia a Catalunya a Palau-Solità i Plegamans l'any 2004 va deixar a moltes famílies tirades, ara acaba d'anunciar que farà el mateix amb un altre col·lectiu: els usuaris dels seus mòbils amb Symbian.

Puc entendre que decideixi abandonar aquest sistema operatiu per a dedicar-se a un altre, però decidir tancar i esborrar tota la informació relacionada de totes les seves planes Web. Ho trobo inadmissible. En el segle de la informació i d'Internet, no s'hauria de permetre esborrar res.

Tingueu-ho en compte tots els que us esteu comprant els seus mòbils de la sèrie Samsung Galaxy i els seus tablets Galaxy Tab amb Android com a sistema operatiu. Si això avui ho fa amb Symbian, qui diu que demà no ho farà amb Android!

Amb empreses tipus Samsung millor no tenir-hi cap relació com a client i més si sou Catalans.

Aquí hi ha el seu comunicat:

A message on behalf of Samsung Mobile Innovator

Dear Symbian developers,

Samsung Mobile Innovator will discontinue its Symbian support service from December 31st 2010.
Please refer to the following event schedule (all times in GMT)

- 01:00am, 10/29/2010: Symbian Lab.dev Closed
- 01:00am, 12/30/2010: Symbian Forum Closed
- 01:00am, 12/31/2010: Symbian Content Removed


We recommend posting any new discussion board queries no later than the 10th of December 2010 to ensure your issue can be addressed prior to the Forum’s closure. Please take this opportunity to download any required documentation before all content is removed. Registration and certification of Symbian applications for the Samsung Apps store will cease from 08:00am on the 31st of December 2010.


We would like to thank you for your continued support and interest. Please refer to Symbian.org for alternative Symbian development forums.



Thank you.

A la tele tot és mentira. Una proba

Al programa d'Antena 3, Espejo Público, el passat 14 de setembre van parlar de les corrides. Tal i com demostren al bloc Bitácora de un corredor de encierros, almenys dues de les persones que hi van participar estaven actuant.

No és que m'agradi el tema dels toros, el que no m'agrada és que aquest és un clar exemple de com ens manipulen. En aquest cas, crec jo, estem parlant d'un cas anecdòtic, tot i que segurament, molta gent de la que es va empassar el debat, li va canviar la opinió sobre aquest colectiu.

Per a mi, el problema està en tants d'altres casos que potser ja no son tant anecdòtics i poden influir en la nostra opinió cap a un determinat col·lectiu, idea, país o fins i tot guerra.

Aquí podeu veure als dos personatges en aquell debat i en un altre de mesos abans al mateix programa:

Ser espanyols és molt car

Ser espanyols és molt car.

Els catalans per fi podem saber del cert el funcionament de les balances fiscals.
Per fi sabem què significa econòmicament pertànyer a Espanya:
Ens espolien el 10% del PIB, és a dir, ens agafen 22.000 milions d'euros a l'any, que significa 60 milions d'euros al dia.
Això són 2,5 milions d'euros a l'hora!!
A cada persona catalana, a cadascun de nosaltres, ens agafen 3.000 euros a l'any.

Altres estats posen límits al dèficit fiscal:
-Alemanya: 4% del PIB
-EUA: 2,5% del PIB
-Canadà: 2% del PIB
-Austràlia: 2% del PIB

Espanya... un cas apart: acaba espoliant a Catalunya el 10% del PIB !!! Sí sí, el 10% del PIB !!! Perquè, desenganyem-nos, a Catalunya no tenim dèficit fiscal, és Espanya que ens espolia. Espoliar=robar: Espanya ens roba.

Amb la independència de Catalunya:
Disposarem dels nostres 22.000 milions d'euros a l'any, així de fàcil.

Ser espanyols ens surt realment car.