dimecres, 23 de febrer de 2011

Una noticia positiva però amb regust a problema

La setmana passada es va fer pública la noticia que Inditex invertirà 190 Milions d'euros a Tordera en 5 anys i crearà uns 500 llocs de treball. La veritat és que és una molt bona noticia sobretot després de veure com al Vallès Oriental hem patit 16 expedients d'ocupació només aquest mes de gener.

El que em sorprèn és que el president català va comunicar al grup tèxtil gallec la seva disposició per "facilitar qualsevol mena de tràmit o permís que calgui per començar la inversió de Tordera en poques setmanes". Això que pot passar desapercebudament per a la majoria de nosaltres no s'entén si abans no s'ha llegit una entrada que vaig publicar el 3 de febrer: Posició 146.

Us recomano la seva lectura però per als que els hi faci mandra allà exposo que de 183 països analitzats, Espanya està en la posició 146 de la llista de països on es requereix més temps i burocràcia a l’hora de crear una empresa. Però per contra, a l’hora de tancar-los està en la posició 19. Tenint en compte les facilitats que s’ofereixen a l’hora de fer negocis està en la posició 62. També cal remarcar que respecte a l’any anterior, la posició ha empitjorat 11 llocs.

I és que amb dades com aquestes, potser cal preguntar-se pel futur que ens espera dins d'Espanya i com es podran tornar a crear empreses i llocs de treball. A veure si el molt honorable Mas comença a fer tràmits en aquest sentit.

dimarts, 22 de febrer de 2011

Esborrant jugadors, manipulant història...

Avui m'he despertat amb la noticia de que dos diaris de Madrid han manipulat la informació per intentar convèncer els lectors que el gol del Barça va ser en fora de joc. "Marca" ho intentava demostrar amb una fotografia del moment en la qual s'han esborrat totes les franges de la gespa. Per altra banda, l'"AS", ho ha fet esborrant un jugador i movent-ne un altre.


Poques hores després, l'"As" ha demanat disculpes per "un error a la infografia de l'1-0". Quin error més estrany? I pel que he investigat a Internet, sembla que no és pas la primera vegada. Moure un jugador i fer-ne desaparèixer un altre no és un error, és una manipulació. D'això en diuen periodisme?

Llegint noticies com aquesta, es pot comprendre a tots els defensors de tota la manipulació de la descoberta d'Amèrica, de les teories sobre Cervantes, o de la falsedat del tanto monta, monta tanto, Isabel como Fernando. Si per un joc, tenen aquesta manera d'actuar, que no farien en els últims 500 anys els espanyols per escriure la historia a la seva manera? Què deuen fer a l'hora d'amagar, minimitzar o deformar el que ens roben, els greuges o els atacs que patim? Ara entenc perquè censuren TV3 al país Valencià: És part de la seva cultura.

Si els diaris de Madrid tinguessin que demanar disculpes per totes les seves manipulacions respecte al Barça i a Catalunya gairebé no tindrien espai per tractar les altres noticies. Quantes n'hem consentit sense més? Quantes vegades ens haurem empassat noticies sent totalment falses?

Què us hi jugueu que ni la Comissio Anti Violencia, la Real Federación Española de Fútbol, el Colegio de Árbitros, el Colegio de Periodistas Deportivos o l'organisme que sigui no interposaran cap querella per manipulació informativa intencionada contra aquests dos mitjans de comunicació? Això í, segur que si aquestes manipulacions les haguessin fet dos diari catalans, les denuncies es comptarien per dotzenes.

Quanta gent haurà vist les fotos manipulades i s'haurà empipat amb els suposats favoritismes que rep el Barça dels àrbitres? I d'aquests quants s'hauran assabentat de la manipulació? El mal, com en tantes altres vegades, ja està fet. El millor que ens podria passar és allunyar-nos d'ells, del seu espoli, la seva misèria cultural i del seu tercermundisme i acostar-nos als països civilitzats d'Europa.

dilluns, 21 de febrer de 2011

Tancaments sospitosos al Facebook: Censura?

Mentre als noticiaris no para de fer-se ressò que les revoltes a Tunísia, Egipte o la resta de països del Pròxim Orient, contra les faltes de llibertat que pateixen, s'han gestat gràcies a les xarxes socials; resulta que ha Catalunya, que presumiblement pertany a un estat demòcrata dins la Unió Europea, no parem de patir atacs dins d'aquestes xarxes socials.

I és que durant aquests dos darrers dies, al Facebook, molts hem estat els que hem observat com minvaven la quantitat d'amics que teníem. Justament han desaparegut tots aquells perfils d'usuaris que s'han mostrat més actius contra l'apagada de la TV3 i que fins i tot van sortir a la televisió.

Cal remarcar que no és la primera vegada passa. Durant la campanya per a les eleccions per al Parlament de Catalunya, ja hi va haver episodis d'aquest tipus. Aquella vegada, la censura la van patir tan perfils anònims com de persones que ara tenen escó al nostre Parlament. Qui no recorda el tancament del perfil dels principals candidats de SI?

On és la llibertat d'expressió? Vivim realment en una democràcia? Quins interessos i excuses hi ha al darrera d'aquests tancaments? Com és que sempre la patim els independentistes catalans? Hi ha algun mitjà de comunicació que s'hagi plantejat investigar aquests tancaments?

dimarts, 15 de febrer de 2011

Còmplices...

La setmana passada, Artur Mas, el president de la Generalitat, va anar a Madrid a pidolar uns diners que ens deu el govern espanyol: L’objectiu eren més de 2.000 milions d’euros i només va tornar amb 759. Va anunciar que també tornava amb el permís de l'Estat perquè la Generalitat es pugues endeutar a llarg termini sobre uns 2.500 milions d'euros a canvi de les ja anunciades retallades del 10% dels propers pressupostos. Però després de les queixes de molts presidents autonòmics ja es va parlar de retallades del 15%. I no contenta amb aquesta xifra va aparèixer la líder del PP català proposant que la retallada fos del 20% (els votants d'aquesta senyora viuen a Catalunya? Estaran d'acord amb aquestes retallades que també els afecten directament?).

D’una cosa s’ha de ser conscient, a Catalunya, com a la resta d’autonomies, la majoria de les despeses són en matèria d'educació, sanitat i dependència. Així que ja ens podem imaginar que significarà una retallada d'entre el 10 i el 15% en els pressupostos de la generalitat: menys estat del benestar.

A part d'aquestes retallades, el govern català està parlant d'endeutar-nos 11.000 milions i només per a passar aquest any. Potser caldria recordar que Catalunya aporta a Espanya més 22.000 milions d'euros a l'any. No entenc que el govern català no parli explícitament del dèficit fiscal català i de les quantitats exagerades que com a catalans aportem a Espanya. Parlant de dèficits i balances:
  • No es va acordar que les balances fiscals es publicarien cada any?
  • Com és que només s’han publicat un any? 
  • Perquè no s'obliga a publicar-les?
  • Com és que cap formació política catalana ho demana o denuncia amb tota la força que requereixi? 
  • No interessa mostrar a la població catalana el cost de ser espanyols
  • No es pot intentar utilitzar l'espoli fiscal com a argument d'una manera explícita i directe en aquesta negociació? 

Em preocupa que la majoria de les formacions polítiques parlin poc o gens d'aquest tema. Saben que podrien incrementar-se els els partidaris de la independència amb la conseqüent baixada de vots i de quota de poder a Catalunya de les seves formacions. Si és així, queda clar que aquests partits polítics treballen per al seu propi interès, el d'Espanya i el dels seus poders fàctics; i no per l'interès dels seus votants catalans.

Possiblement hi hagi més raons que les que exposo aquí per a que avui mateix la Generalitat comenci una campanya institucional demanant el concert econòmic (està al seu programa) amb arguments i denunciant l’espoli (o dèficit fiscal, segons el to que vulgui utilitzar) que estem patint els catalans. Però, no veig que hi hagi intenció de fer-ho. Estan ofegant econòmicament a Catalunya, a la Generalitat, a les seves empreses i a tots els que vivim i treballem a Catalunya. A més, i de de retruc, també servirà per retallar el petit grau d’autonomia que encara tenim per aplicar certes polítiques.

Per acabar, fa temps que em faig aquestes dues preguntes:
  • Retallar despeses socials, sabent que l'Espoli Fiscal està ofegant a Catalunya, i no fer res per aturar-ho, és ser-ne CÒMPLICE?
  • Si arribés el dia en que l'estat espanyol hagués d'acabar rescatant a Catalunya, també prendria el control de la Generalitat? Hi ha alguna formació política, sigui del bàndol que sigui, que treballi amb aquesta possibilitat per remota que pugui semblar?

divendres, 4 de febrer de 2011

Posició 146

De 183 països analitzats, Espanya està en la posició 146 de la llista de països on es requereix més temps i burocràcia a l’hora de crear una empresa. Però per contra, a l’hora de tancar-los està en la posició 19. Tenint en compte les facilitats que s’ofereixen a l’hora de fer negocis està en la posició 62. També cal remarcar que respecte a l’any anterior, la posició ha empitjorat 11 llocs. Amb dades com aquestes, potser cal preguntar-se pel futur que ens espera dins d'Espanya i com es podran tornar a crear empreses i llocs de treball.

I és que després de llegir aquestes dades, s'entenen les raons d'algunes de les empreses que marxen de Catalunya: a part de ser un mal lloc per a fer negocis, trobem que està plena d'autopistes col·lapsades i plenes de peatges, que tampoc tenim un aeroport amb bones connexions intercontinentals o que portem esperant més de 20 any l'eix ferroviari destinat a mercaderies que ha d'unir els Països Catalans amb Europa i que hauria de permetre ser la porta d'entrada a Europa de les mercaderies que arriben en vaixell d'Àsia o exportar els nostres propis productes.

Com a país independent, aplicant certes mesures i invertint d’una forma adients els més de 22.000 milions d'espoli que patim cada any, no es podria aturar o capgirar aquesta situació? Per què ha de ser tant difícil crear una empresa o negoci? En ves de dedicar-nos a retallar l'estat del benestar social, per què no s'aposta realment per l'economia productiva? Els diners de l'espoli, no es podrien invertir en autovies, connexions ferroviàries o baixar impostos a empreses i ciutadans?