dimarts, 15 de febrer del 2011

Còmplices...

La setmana passada, Artur Mas, el president de la Generalitat, va anar a Madrid a pidolar uns diners que ens deu el govern espanyol: L’objectiu eren més de 2.000 milions d’euros i només va tornar amb 759. Va anunciar que també tornava amb el permís de l'Estat perquè la Generalitat es pugues endeutar a llarg termini sobre uns 2.500 milions d'euros a canvi de les ja anunciades retallades del 10% dels propers pressupostos. Però després de les queixes de molts presidents autonòmics ja es va parlar de retallades del 15%. I no contenta amb aquesta xifra va aparèixer la líder del PP català proposant que la retallada fos del 20% (els votants d'aquesta senyora viuen a Catalunya? Estaran d'acord amb aquestes retallades que també els afecten directament?).

D’una cosa s’ha de ser conscient, a Catalunya, com a la resta d’autonomies, la majoria de les despeses són en matèria d'educació, sanitat i dependència. Així que ja ens podem imaginar que significarà una retallada d'entre el 10 i el 15% en els pressupostos de la generalitat: menys estat del benestar.

A part d'aquestes retallades, el govern català està parlant d'endeutar-nos 11.000 milions i només per a passar aquest any. Potser caldria recordar que Catalunya aporta a Espanya més 22.000 milions d'euros a l'any. No entenc que el govern català no parli explícitament del dèficit fiscal català i de les quantitats exagerades que com a catalans aportem a Espanya. Parlant de dèficits i balances:
  • No es va acordar que les balances fiscals es publicarien cada any?
  • Com és que només s’han publicat un any? 
  • Perquè no s'obliga a publicar-les?
  • Com és que cap formació política catalana ho demana o denuncia amb tota la força que requereixi? 
  • No interessa mostrar a la població catalana el cost de ser espanyols
  • No es pot intentar utilitzar l'espoli fiscal com a argument d'una manera explícita i directe en aquesta negociació? 

Em preocupa que la majoria de les formacions polítiques parlin poc o gens d'aquest tema. Saben que podrien incrementar-se els els partidaris de la independència amb la conseqüent baixada de vots i de quota de poder a Catalunya de les seves formacions. Si és així, queda clar que aquests partits polítics treballen per al seu propi interès, el d'Espanya i el dels seus poders fàctics; i no per l'interès dels seus votants catalans.

Possiblement hi hagi més raons que les que exposo aquí per a que avui mateix la Generalitat comenci una campanya institucional demanant el concert econòmic (està al seu programa) amb arguments i denunciant l’espoli (o dèficit fiscal, segons el to que vulgui utilitzar) que estem patint els catalans. Però, no veig que hi hagi intenció de fer-ho. Estan ofegant econòmicament a Catalunya, a la Generalitat, a les seves empreses i a tots els que vivim i treballem a Catalunya. A més, i de de retruc, també servirà per retallar el petit grau d’autonomia que encara tenim per aplicar certes polítiques.

Per acabar, fa temps que em faig aquestes dues preguntes:
  • Retallar despeses socials, sabent que l'Espoli Fiscal està ofegant a Catalunya, i no fer res per aturar-ho, és ser-ne CÒMPLICE?
  • Si arribés el dia en que l'estat espanyol hagués d'acabar rescatant a Catalunya, també prendria el control de la Generalitat? Hi ha alguna formació política, sigui del bàndol que sigui, que treballi amb aquesta possibilitat per remota que pugui semblar?

1 comentari:

  1. L'única persona que va parlar de l'espoli fiscal va ser l'Uriel Bertran. I encara hi havia diputats socialistes que se'n reien. Tenim una classe política que fa pena.

    ResponElimina