divendres, 9 de novembre de 2012

La Iaia Isabel crida tothom a les urnes el dia 25-N


La Iaia Isabel que es va fer famosa amb el "Mensaje para el Sr. Fernández Vara de parte de Isabel, una extremeña que vive en Catalunya y que cree que este señor no manda sobre los extremeños", ara crida tothom a les urnes el dia 25-N. Diu que és un moment històric i ens juguem el futur de Catalunya.
També dóna la seva opinió personal i diu qui votarà: Votarà a Alfons López Tena de Solidaritat Catalana per la independència.



Aquest va ser amb el vídeo que es va fer famosa:



Entrevista a RAC1:
http://rac1.org/a-la-carta/

Entrevista a RAC105:
http://www.racalacarta.com/rac105/audio/1004%2007h%20(Dijous%2004-10-12)%20%2...

Entrevista en CUATRO:
http://www.cuatro.com/Las_mananas_de_Cuatro/completos/Las_Mananas_de_Cuatro_-...

Entrevista a Ràdio Esparreguera:
http://radioesparreguera.podcast.es/podcast.php?editor=radioesparreguera

dilluns, 5 de novembre de 2012

Menjar cues de pansa

A vegades penso que patim d'alzheimer col.lectiu.

CiU als darrers 35 anys ha estat qui ha frenat a tothom que tingués desitjos sobiranistes. CiU ha estat el suport del govern Espanyol de torn tan del PSOE com del PP. A canvi de que 400 famílies a Catalunya fessin negoci a canvi de vendre al poble i quan la merda els arriba al coll pacten amnisties amb el magnànim govern Espanyol. Jordi Pujol "español del año" per mèrits propis. Cas Palau, Prenafeta, el pare d'en Mas defraudador però amb les faltes prescrites, la Conselleria d'ensenyament en èpoques la dels cursos Forcem i Europeus per la gent D'Unió el partir de Treball o cas Treball volia dir. La CiU que col·loca els ex consellers els consells d'administració del bancs i Caixes que desnonen a les famílies asfixiades per la crisi, la CiU que manté els privilegia d'Abertis amb concessions de peatges amortitzats 20 vegades. La CiU d'en Duran president de la dimissió d'afers exteriors del congrés de diputats, ministrable etern i defensor de la unitat sagrada d'Espanya. La CiU que en plena crisi i amb un atur de més del 20 % ens fa perdre 2 anys amb l'engany del pacte fiscal, mentre ens retalla l'estat de Benestar dia si dia també. Aprovar les lleis que convenen al govern Espanyol de torn per asfixiar Catalunya, control pressupostari, reforma laboral,... Podria estar hores dient veritats com a punys per fer-vos malfiar de CiU als que heu perdut la memòria, però amb aquest tastet ja en tinc prou.

Per altre banda ERC sempre que a pogut tocar poltrona s'oblida de l'eix Nacional per pactar amb els Socialistes fins fer-nos passar la vergonya de fer president de la Generalitat un ésser indigne de càrrec com en Pepe Montilla... Per respecte a històrics com el President Barrera no vull fer més sang amb ERC.

Per tornant a la manque de memòria, recordeu com era el Parlament abans de que els de SI hi arribessin,abans dels Espanya ens Roba d'Alfons López Tena, abans de les consultes populars per la Independència, abans dels #Novullpagar, abans de que una força política sense deutes bancaris ni favors que retornar com SI comencés denuncies coses com les motxilles de les diputacions,...

Dons un cop veig les enquestes que estan publicant tots els mitjans penso que hem perdut la memòria o encara pitjor em perdut el seny. Sembla que estiguem tots a punt d'immolar-nos donant la clau per dur al País cap a la independència a formacions polítiques amb antecedents de voler tot el contrari.

Un Consell per a tots, mengeu cues de pansa, van bé per la memòria .
Jo votaré Solidaritat perquè encara tinc memòria.

Jordi Castellbisbal

diumenge, 7 d’octubre de 2012


Acabo de mirar el meu D.N.I i i sorpresa: DIU QUE CADUCA EL 2014!!!!

dijous, 27 de setembre de 2012

Avís als militar espanyols

Avisem a tots els militars espanyols que es desplacin a Catalunya amb els tancs:
- Un cop a Barcelona els tancs que entrin per la Diagonal hauran d’aparcar al Passeig de Gràcia, els que entrin per la Meridiana ho faran al Passeig de Sant Joan, avisem als conductors dels tancs que els que aparquin en doble fila se’ls emportarà la grua municipal.
- Entenem que els espanyols no sabeu el que és un pea
tge perquè al vostre país no n’hi ha però aquí són de pagament obligatori, i són molt cars, Intenteu evitar el del Túnel del Cadí, aquest no el desitjo ni al meu pitjor enemic. És recomanable que vingueu més de 3 en un tanc així us faran descompte si teniu Teletac, el fet de no pagar un peatge tindrà una multa de 100€.
- Tots els tancs participants han de dur la ITV al dia si la necessiteu d’urgència pregunteu a l’Oriol Pujol.
- També és important que tinguin present el tema de la velocitat variable a determinats punts d'entrada a Barcelona.
- Compte amb estacionar a les zones blaves i verdes: són molt cares, sobre tot la verda. No la confonguéssiu pas amb aparcament militar.
- I el més important, vigileu si veniu per carreteres tan mortals com la N-II... No voldríem pas que prenguéssiu cap mal.
Tenim més armes disuasòries de les que ens pensem!

dimecres, 5 de setembre de 2012

Carta d'un alumne CATALÀ de 2n de Batxillerat a TELEMADRID


Arnau, Capellades, Barcelona



Escribo esta carta para Telemadrid, espero que la lean y se pongan en mi lugar (sé que no va a ser así). Les hablo en castellano para que me entiendan con facilidad y no tengan que esforzarse en usar un traductor.

He visto su documental llamado 'Ciudadanos de segunda' ¿y saben qué? Me han hecho llorar. Suena penoso, ¿no? Me da igual, no tengo reparo en mostrar mis sentimientos.

Les contaré, me llamo Arnau, soy de un pueblo de ' la Anoia' (provincia de Barcelona ) llamado Capellades, de unos 5000 habitantes, he sido escolarizado toda mi vida en la escuela pública, donde nunca he destacado y siempre he ido justo a la hora de pasar cursos, llegando a repetir 1º de bachillerato. Actualmente estoy cursando 2º del ya dicho curso, tengo dieciocho años. Sin embargo, me considero plenamente capaz de presentarles ya sea verbalmente o escrita cualquier tipo de argumentación en su lengua. Y no solo me atrevo a decirles esto, sino que también me atrevo a decirles que desconozco cualquier persona que no sea capaz de hacerlo. También me considero capaz de hablarles con suma facilidad en su lengua, me siento capaz de sentarme delante de ustedes y expresarles en castellano mis sentimientos con toda facilidad.

La supuesta discriminación que he sufrido en la educación catalana, me permite saber un idioma más que ustedes y utilizar el suyo en su máximo nivel, no tengo nada que envidiar a una persona de mi edad que resida en Madrid y se lo digo por experiencia.

¿Se creen que no soy capaz de leer el Quijote? Lo he leído, es más, hace dos años, a los 16. ¿Me creen incapaz de leer El Lazarillo de Tormes o ' la Celestina' ? Se equivocan. ¿Creen que no me gusta Lorca?
¿Creen que no me gusta Machado? Se equivocan. ¿Creen que el castellano es una lengua extraña para mí? ¡Pero si es mi segunda lengua!, la domino a la perfección; ¡leo libros en castellano desde siempre!; de hecho, desde primero de ESO estoy obligado a leer tres libros de castellano por año y en primaria también tenía que leer uno por año, además, mi bachillerato incluye una asignatura llamada Literatura Castellana. Pero también leo por iniciativa propia en castellano, en mi tiempo de ocio me he leído todas las novelas de Harry Potter en castellano.

No soy de mente cerrada, la diversidad bien entendida, en la que una cultura no se come a la otra, es un hecho enriquecedor desde mi humilde punto de vista. Yo soy catalán, independentista, de esos malos, como diría Joel Joan o Mikimoto. Les podría meter un rollo de 25 páginas del porqué, me siento catalán y no español, pero se lo resumiré con una frase: Porque estamos en el siglo XXI y me da la gana.

¿Qué van a hacer señores? ¿Lo que hizo Felipe V? ¿Lo que hizo Primo de Rivera? ¿Lo que hizo Franco? ¿O a caso estoy manipulando la historia y estas ilustres personas (para ustedes) fueron una eminencia respetando los derechos humanos y la libertad de expresión? No quiero entrar en detalles históricos de cada uno de estos personajes, porque así no me pueden acusar de modificar la historia, como siempre hacen. Todos sabemos que la historia la escriben los vencedores. Por cierto, mi bisabuelo era católico, pero catalanista, lo mató uno de estos tres señores que hicieron lo que ustedes quieren hacer a mi país, destruirlo.

Decirles también, y retomando el hilo anterior, que en mi instituto no todas las asignaturas comunes se hacen en catalán: he hecho, matemáticas, filosofía, literatura, inglés y sociales en castellano, además, en el resto de asignaturas, la mayoría de profesores optan por contestar en el idioma en que se les pregunta, cosa que encuentro totalmente mal ya que creo que a la larga, el castellano acabará sustituyendo el catalán en las aulas, relegándolo, pues, al uso familiar.

Las lenguas son como las especies, hay que protegerlas. La extinción de una lengua, tendría que ser traumática en ojos de cualquier humano (un español, por ejemplo), de lo contrario, este demuestra un racismo lingüístico total, un imperialismo, una poca sensibilidad que creía desaparecida del ciudadano español.

No hablamos catalán para molestar. Si no mantenemos el catalán vivo, nadie lo va a hacer por nosotros, nos vemos con esta obligación moral. ¿Racistas, nosotros? En absoluto, acogemos a todo el mundo que no quiera destruir nuestra cultura imponiendo la suya, me da igual que vecino tenga, pero que respete el estatuto de la escalera y si no lo hace, si busca destruir mi escalera, le pediré con toda la educación del mundo que se vaya. Los catalanes no podemos ser racistas, nuestras raíces son mestizas al 100% y orgullosos, si señores, estoy orgulloso de la inmigración andaluza de los 60, orgullosísimo, la mayoría de mis amigos tienen raíces andaluzas, pero ellos se consideran catalanes y lo son tanto como yo, sin lugar a dudas...

Además, ¿como nos pueden considerar racistas si hemos tenido como presidente un hombre de origen andaluz y con mucha dificultad para hablar el catalán?, ¿seria el caso a la inversa posible en Andalucía o Madrid ? No lo entiendo. Los racistas son ustedes, que quieren imponer su pensamiento en un lugar ajeno, considerando pues, el pensamiento de la gente de este lugar, inferior y menos válido, creando una discriminación evidente entre personas, que se puede tachar, pues, de racista.

Espero que lean mi carta, la he escrito desordenada, y no con un esquema previo como mi profesora de castellano sugiere. Espero que sepan leer entre líneas. Que sepan ustedes, que las lágrimas que me han hecho derramar, riegan mi conciencia, que reside abierta y con ansias de libertad para mi pueblo. 'Ladran, luego cabalgamos', como se dice en castellano.

Les dejo con una frase en catalán, como en su documental:

Que les meves llàgrimes de ràbia ofeguin la vostra ignorància

dilluns, 3 de setembre de 2012

Gràcies

Ni CiU, ni ERC, ni SI, ni RCat, ni CUP... Els que més trens i autocars estan omplint per anar a la manifestació d'aquest 11 de Setembre són el PP, C's, UPyD i alguns militars casposos. Tots a la mani contra l'espoli, la xenofòbia anticatalana i a favor d'un estat propi

dilluns, 3 d’octubre de 2011

En Gerard Quintana ja és independentista

En Gerard Quintana reflexiona sobre el món de la música i la seva "arribada" a l'independentisme "des de la raó i el sentit comú" coincidint amb els darrer concert de Sopa de Cabra a Girona:

"La meva arribada a l’independentisme és absolutament des de la raó i el sentit comú. Penso: a què pertanyo? Què sóc? Per a aquesta gent la normalitat és que jo deixi de ser jo? I he de renunciar a tot el meu llegat? No. Aquí falla alguna cosa. Qui vol estar amb una persona que diu que t’estima però et vol canviar del tot? Amb aquest procés arribes a la conclusió que aquesta suposada normalitat és fruit d’una estafa, que és la transició, i d’un dret de conquesta. Vivim una realitat contaminada per una transició tramposa."

Potser ha trigat més anys del que molts podíem esperar, però finalment se n'ha adonat. Ara la qüestió és quan se l'adonaran la majoria dels nostres polítics? Fins quan ens demanaran paciència? O pactes fiscals impossibles d'aconseguir? Quan començaran a fer una campanya activa en favor de la nació catalana?


Si us fixeu, aquesta imatge mostra l'evolució del dèficit fiscal dels darrers 20 anys. El dèficit fiscal només va baixar una mica per a les olimpíades i des de llavors, no ha parat de pujar. Quin nivell de país tindriem avui si haguéssim matingut aquelles inversions fins avui en dia? Tindríem una crisi com la d'Alemanya que només és financera i on l'atur fins i tot s'ha reduït, o com l'espanyola que tenim ara?

Catalunya està patint un espoli, i en unes proporcions, com mai l'havíem patit. Per contra sembla que siguem els únics de l'estat espanyol que retallem. Per a que retallem? Per a seguir finançant els serveis i infraestructures que es construeixen a Castella i ens neguen a Catalunya? És aquest el país que ens mereixem? És aquest el país que volem?

diumenge, 18 de setembre de 2011

Declaracions històriques anticatalanes

1625 – Conde Duque de Olivares: “Ahora que os hemos asimilado y no tendréis de gastaros dinero en lucha contra nosotros, parece razonable que nos paguéis con impuestos”.


1640 – Francisco de Quevedo: “En tanto en Cataluña quedase un solo catalán, y piedras en los campos desiertos, hemos de tener enemigos y guerra”.

1725 – José Patiño: “... es bien notoria la obstinación y barbaridad de este pueblo criminal (Catalunya)...”.

1906 – Revista “Ejercito y Armada”: “Hay que castellanizar a Cataluña … Hay que pensar en español, hablar en español y conducirse como español, y esto de grado o por fuerza”.

1907 – La revista militar: “El problema catalán no se resuelve, pues, por la libertat, sino con la restricción; no con paliativos y pactos, sino por el hierro y por el fuego”.

1927 – La revista militar: “Hay que pensar en español, hablar en español y conducirse como español, y esto de grado o por fuerza”.

1927 – Juan Llarch: “Obligar a usar el castellano en Cataluña es hacerles un favor paternal, como lo es obligar a un niño corto de vista y revoltoso, a ponerse unas gafas”.

1934 – Manuel Azaña: “una persona de mi conocimiento asegura que es una ley de la historia de España, la necesidad de bombardear Barcelona cada cinquenta años”.

1938 – General Queipo de Llano: “Transformaremos Madrid en un vergel, Bilbao en una gran fábrica y Barcelona en un inmenso solar”.

1939 – Governador Militar Aymat: “¡Perros catalanes! ¡No sois dignos del sol que os alumbra!.

1968 – Luis de Galinsonga: “Todos los catalanes son una mierda”.

1968 – Santiago Bernabéu: “Me gusta Cataluña a pesar de los catalanes”.

1968 – Manuel Fraga Iribarne: “Cataluña fué ocupada por Felipe IV, fué ocupada por Felipe V, que la venció, fué bombardeada por el general Espartero, que era un general revolucionario, y la ocupamos en 1939 y estamos dispuestos a coger de nuevo el fusil. *Por consiguiente*, ya saben ustedes a que atenerse, y aquí tengo el mosquete para volverlo a utilizar”.

1977 – Jorge Carreras Llansana: “En Cataluña no hay más que españoles que viven y trabajan. Un español que viene aquí, viene a una región española y jamás puede ser considerado como inmigrante”.

1984 – Leopoldo Calvo Sotelo: “Hay que fomentar la emigración de gentes de habla castellana a Cataluña y Valencia para así asegurar el mantenimiento del sentimiento español que comporta”.

1984 – José Prat: “Los catalanes sólo son importantes cuando escriben en castellano”.

1984 – Felipe González: “El terrorismo en el País Vasco es una cuestión de orden público, pero el verdadero peligro es el hecho diferencial catalán”.

1986 – José Rodríguez de la Borbolla : “Los andaluces son bastante inteligentes para no confiar en los catalanes”.

1992 – Aleix Vidal Quadras: “Només una ment malaltissa pot concebre la segregació de Catalunya”.

1993 – Pedro Pacheco: “Vascos y catalanes son buitres prestos a recoger la carroña”.

1994 – Mercedes de la Merced : “Me preocupa que la Guardia Civil pueda llegar a depender de Jordi Pujol, hoy Presidente de la Generalitat , y mañana de cualquier loco que la pueda presidir”.

2001 – Txiqui Benegas: “Para mi, ser nacionalista y ser culto e inteligente, es incompatible”.

2001 – Juan Carlos I: “... a nadie se le obligó nunca a hablaren castellano; fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes”.

2005 – Rodríguez Ibarra: “No les da vergüenza?, ¿Se puede ser tan cretino? (…) ¿Falta dinero para la sanidad? Pues no se lo hubieran gastado ustedes en tener una policía autonómica, no se lo hubieran gastado ustedes en tener tres televisiones. Cada uno se lo gasta en lo que quiere, pero despuésno vengan ustedes llorando, amigos. (…) No conozco ninguna partida presupuestaria que diga: transferencia de renta de esta región a ésta. Y si existiera, que por favor me borren. Que se metan los cuartos donde les quepan”.

2006 – César Vidal: “Un valenciano que se considere catalán es como un judio que admirara a Hitler”.

2006 – Alfonso Guerra: “Nos hemos cepillado el Estatut”.

2008 – L'alcalde d'Agón (Aragó): “¡Que los catalanes se mueran de sed, los jóvenes estan hartos de la opresión catalana”, ”Es muy probable que el pueblo se tome la justicia por su mano y destruyan las tuberías del trasvase y otras instalaciones, si no reciben justa recompensa por las molestias que a Generalitat ha causado”.

2009 – Alicia Sánchez Camacho: “No podem permetre que el català sigui la llengua vehicular a les escoles”.


Crec que aquest recull de declaracions pot ajudar a saber qui és qui. És posible que les més rellevants i significatives siguin les de Manuel Azaña i les dels darrers 20 anys, per allò de la llibertat i democràcia espanyola.









I si encara no n'heu tingut prou, en aquest vídeo n'hi ha moltes més:














dijous, 11 d’agost de 2011

Incoherències del PSC amb el català a Europa

Sorprèn que el PSC tornés a mostrar un cop més la seva incoherència. Al darrer ple de l’ajuntament de juliol, aquesta formació, va votar a favor de reclamar l’oficialitat de la llengua catalana a la Unió Europea.

Sorprèn sobre tot ja que aquest mateix 30 de juny i al Congrés dels Diputats de Madrid, els socialistes van votar en contra d’una proposta que instava el govern espanyol a aprofitar el canvi de reglament del règim lingüístic que deriva de l’adhesió de Croàcia a la Unió Europea per reclamat l’oficialitat del català a les institucions europees.

Ens sorprendran tornant a repetir que la política municipal i la política nacional no tenen res a veure? Fins i tot amb el català? És admissible que fins i tot el PSC, en aquell mateix ple, expressés que era un bon moment per a reclamar-ho? Com podem anomenar aquest comportament? Incoherència, mala fe, falta d’informació o ganes de confondre a la gent amb dobles discursos? Per què no em sorprèn ja que cap formació amb representació al consistori hagi denunciat aquest fet?

Quan la majoria de formacions polítiques ens mostraran realment el que pensen respecte al català, la falta d’inversions en infraestructures que aportin creixement econòmic o els problemes que està ocasionant el dèficit fiscal que estem patint a Catalunya?

dimarts, 9 d’agost de 2011

La cara oculta de la democràcia plural espanyola

Fa uns mesos va haver-hi una reforma de la llei orgànica de règim electoral (LOREG) aprovada al gener amb els vots de PSOE i PPi amb el suport de CiU i PNB que va passar pràcticament desapercebuda i que bàsicament diu:

Els partits, federacions o coalicions que no hagin obtingut representació en cap de les cambres en la convocatòria anterior necessitaran les signatures d'almenys un 0,1% dels electors inscrits al cens electoral de la circumscripció per la qual es vulguin presentar. Cap elector no podrà prestar la signatura a més d'una candidatura.

Això implica que partits que no van tenir representació a les darreres eleccions espanyoles (o no s'hi van presentar), no es podran presentar a les eleccions tret que apleguin les signatures del 0,1% dels electors de cada circumscripció. A més, segons la reforma de la llei, només tindran vint dies per a recollir-les i només a partir del moment que es publicarà oficialment la convocatòria d'eleccions. A totes aquestes traves, cal afegir-hi que, un cop recollides les signatures, cada partit haurà de portar-les a un notari perquè n'avali l'autenticitat, amb els costos econòmics que tot aquest procés implica.

És constitucional una llei així? Si tots som iguals davant la llei, com és que determinades formacions polítiques tenen uns drets que d’altres no tenen? Ja que a determinats col•lectius espanyols els agrada molt anar al tribunal constitucional, ens organitzem i els portem aquesta llei allà?

Què en pot sortir beneficiada d’una llei aquesta: la democràcia, la llibertat d’expressió o la creixent desafecció política? Què ha portat a aquestes formacions a fer un pas com aquest: por al canvi o por a que els nous competidors els perjudiquin els seus privilegis?