dimarts, 9 d’agost de 2011

La cara oculta de la democràcia plural espanyola

Fa uns mesos va haver-hi una reforma de la llei orgànica de règim electoral (LOREG) aprovada al gener amb els vots de PSOE i PPi amb el suport de CiU i PNB que va passar pràcticament desapercebuda i que bàsicament diu:

Els partits, federacions o coalicions que no hagin obtingut representació en cap de les cambres en la convocatòria anterior necessitaran les signatures d'almenys un 0,1% dels electors inscrits al cens electoral de la circumscripció per la qual es vulguin presentar. Cap elector no podrà prestar la signatura a més d'una candidatura.

Això implica que partits que no van tenir representació a les darreres eleccions espanyoles (o no s'hi van presentar), no es podran presentar a les eleccions tret que apleguin les signatures del 0,1% dels electors de cada circumscripció. A més, segons la reforma de la llei, només tindran vint dies per a recollir-les i només a partir del moment que es publicarà oficialment la convocatòria d'eleccions. A totes aquestes traves, cal afegir-hi que, un cop recollides les signatures, cada partit haurà de portar-les a un notari perquè n'avali l'autenticitat, amb els costos econòmics que tot aquest procés implica.

És constitucional una llei així? Si tots som iguals davant la llei, com és que determinades formacions polítiques tenen uns drets que d’altres no tenen? Ja que a determinats col•lectius espanyols els agrada molt anar al tribunal constitucional, ens organitzem i els portem aquesta llei allà?

Què en pot sortir beneficiada d’una llei aquesta: la democràcia, la llibertat d’expressió o la creixent desafecció política? Què ha portat a aquestes formacions a fer un pas com aquest: por al canvi o por a que els nous competidors els perjudiquin els seus privilegis?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada