dissabte, 30 d’octubre de 2010

Els bons catalans

Després de molts anys, aquesta setmana la Generalitat ha tornat a emetre bons destinats exclusivament al públic particular. Al ser el tipus d'interès del 4,75% podem pensar que aquest serà el cost per a la Generalitat. Res més lluny de la realitat, les entitats col·laborades n'obtindran entre un 3% a un 5% depenent de la quantitat que n'arribin a col·locar. Si tenim en compte també el cost de la campanya publicitaria, és possible que el cost real d'aquesta emissió estigui al voltant del 9 o 10%. L'última emissió de lletres del tresor a un any d'Espanya, van ser a menys del 2% d'interès. Aquesta diferencia de més de 7 punts és el que ens diferencia de ser un estat a només una regió.
Una altra cosa a tenir en compte és que Catalunya ha hagut de recórrer al mercat minorista ja que els bancs i inversors institucionals ja no ens volen deixar més diners o ja no tenen clar com els tornarem. Però en la campanya publicitaria d'això no en parlen, només de SENY. El seny l'haurien de posar el govern i l'oposició i pensar en com han arribat a aquesta situació financera tan desesperada, tant que no pot ni esperar a després de les eleccions i que de ben segur, encara no tenen ni previst de com pagaran aquests elevats interessos.

Però si volem respostes, les preguntes les hem de formular diferent; ens les hem de fer a nosaltres mateixos:
1. Com pagarem aquests interessos? Doncs nosaltres, els bons catalans, ens haurem d'endeutar encara més i pagar interessos més alts o, començar a fer GRANS retallades.
2. Com hem arribat a aquesta situació tan desesperada? Doncs permetent l'espoliació fiscal que està xifrada en 22.000 d'euros anuals i així poder seguir mantenint la gran espanya. Però ara, hem arribat a un punt en que per mantenir això, els ciutadans de Catalunya hem ja de finançar també a la Generalitat, és a dir, ens hem d'autofinançar.

A part d'una regeneració política i un despertar de la societat, cada cop està més clar que la única solució és ser un estat propi i poder gestionar els nostres recursos. Ja no val parlar de concerts ni d'intentar arribar a acords d'amagat que acabaran sent paper mullat. Això no ens portarà enlloc i cada any que esperem més fotuts estarem. Jo no vull que els meus fills, quan siguin grans, hagin d'emigrar a un altre territori ni que encara hagin de ser independentistes. Això ens toca arreglar-ho a nosaltres i ja. El 28 de novembre el canvi pot començar i està en les nostres mans.

1 comentari:

  1. No passa res, no n'ha per tant. Els catalans som rics!!

    ResponElimina