dimecres, 25 de maig de 2011

Memòria de peix

Just a l'inici de la campanya electoral, el debat de les retallades va estar més viu que mai. Fins i tot va arribar als carrers de la meva ciutat amb el col·lectiu dels mestres i la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública.

Estrany però que desaparegués de les noticies i ara torni a aparèixer, casualitat que estigui parlant de la campanya electoral? Ahir vaig sentir noves retallades de sous al mestres (aportacions als plans de pensió i beneficis socials) i avui nous tancaments de llits a certs hospitals. Estrany que no s'hagi esperat ni una setmana, tan malament estem?

Per altra banda, tot i les queixes de tothom amb qui he parlat, el que m'ha sorprès és el resultat de les darreres eleccions: tot i el canvi, continuista. Cada cop estic més preocupat amb el problema de la memòria de peix que cada vegada pateixen més ciutadans. En una setmana, màxim dues, ens oblidem de cada un dels greuges que estem patint. Qui se'n recorda de l'estatut? I del constitucional?

Ens espera un futur molt negre, per als que encara se senten espanyols, cal que es preguntin si és més important retallar en sanitat o educació o deixar d'unir certes ciutats de menys de 80.000 habitants mitjançant l'AVE?

Com a Catalans cal preguntar-se perquè només es parla de retallades a Catalunya. I per què abans de les retallades Catalunya ja gastava 1.000 milions d'euros menys cada any en sanitat que la mitjana espanyola? Sabeu que les baixes laborals dels mestres no es cobreixen fins a les dues setmanes? Afecta això a la qualitat de l’ensenyament?

Catalunya pateix un espoli fiscal de 22.000 milions d'euros a l’any. Amb aquests diners podríem tenir la millor sanitat i educació del món. Ha quedat demostrat que amb l'estat no es pot negociar, només ens deixen retallar i a sobre no ens paguen el que ens deuen. Només queda un camí: la creació d'un estat propi català capaç de gestionar els seus propis recursos.

Nota: Potser alguns dels meus arguments són molt repetitius, però cal corregir el problema de la memòria de peix, i aquesta és feina de tots, si repetim els arguments un munt de vegades potser aconseguirem que no s'oblidi el problema i que molta més gent sigui conscient que existeix una solució a les retallades.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada